Un caballero a la deriva, Herbert Clyde Lewis

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Henry Preston Standish es un caballero en toda regla: goza de una exquisita educación y de una acomodada posición social, vive holgadamente en Nueva York y es un esposo fiel y un padre cariñoso. En definitiva, su apacible vida «fluye tranquilamente, sin hacer apenas ruido». Aún así, un día Standish siente el súbito impulso de salir en busca de la aventura y se embarca en el Arabella. En el viaje recuperará, lejos de sus obligaciones habituales, cierta alegría de vivir: en ese momento tiene treinta y cinco años y nunca se ha sentido mejor. Es entonces cuando la banalidad decide truncar su brillante destino: el protagonista, al resbalarse con una mancha de grasa mientras contempla la salida del sol, se cae por la borda en mitad del océano Pacífico.

Excelente nadador y templado de espíritu, Standish elucubra sobre sus posibilidades de supervivencia y bracea con la esperanza de que lo rescaten durante unas horas cruciales en las que, sin embargo, nadie a bordo advierte su ausencia.

Un caballero a la deriva es una novella visionaria, una pieza magistral por su sencillez, por su tensión narrativa y porque plantea la cuestión de la existencia en sus términos más fundamentales. Una parábola tragicómica que nos hace reparar en cómo ordenamos las prioridades en nuestras ajetreadas vidas y que nos recuerda, en sentido literal y figurado, que no siempre es fácil mantenerse a flote.

Editorial Periférica.- 152 pàgines.- Traducció: Ángeles de los Santos

Apunts de lectura

“Cuando Henry Preston Standish cayó de cabeza al Océano Pacífica, el sol empezaba a salir por el este en el Horizonte”.

El relat descriu una sortida de sol sublim, talment l’adagietto que acompanya el vaporetto a l’inici de la pel·lícula “La mort de Venècia” de Visconti.

A partir d’aquest punt fatídic, un narrador omniscient a través de deu capítols obre tres línies narratives diferents. Primer relata la situació del nàufrag, els seus pensaments davant la tragèdia així com la seva estratègia per superar l’accident; en segon lloc exposa els records del personatge, la seva professió, la seva família, la seva vida abans d’emprendre el viatge al marge de la seva dona i fills; la tercera línia narrativa mostra els diversos personatges del passatge i les seves suposicions sobre les causes de la desaparició del senyor Standish.   

Conjugant aquestes tres línies i en paral·lel seguint el factor temps, l’autor aconsegueix crear una tensió dramàtica i d’intriga que atrapa el lector fins el final de la lectura.

El protagonista, és un benestant operador de borsa, un senyor tocat i posat que va amb molt de compte, que es mira molt a fer les coses, i per un trist atzar trepitja una taca d’oli i va a parar al mar. Després, a poc a poc, el mar el va desposseint dels seus atributs externs de gran senyor: l’americana, els pantalons, les sabates, la cartera,…fins a la total nuesa. Una metàfora que il·lustra la total solitud d’un home que intenta sobreviure enmig de l’oceà Pacífic. Una situació de desemparament d’un ésser humà davant la força de la natura. Una vida que es caracteritzava per la prudència, l’amabilitat i la serenitat es veu accidentada per culpa d’un fet banal, d’un fet atzarós.

Aquest contrast és un dels elements del relat, el protagonista no se’n sap avenir de la seva desgracia i això li corseca el cor.

El contrast de les situacions és un element narratiu que reforça la trivialitat de l’accident.  Per exemple, la imatge sublim del sol  sortint en mig del mar contrasta amb la desesperació del poderós corredor de borsa en trepitjar una fatal taca de grassa.

“El mar estaba sereno como una laguna; el tiempo era tan cálido y la brisa tan suave que era inevitable sentirse embargado por una gloriosa tristesa. (…) Pensaba que la naturaleza prodigaba toda su generosidad en los majestuosos atardeceres pintando las nubes con franjas de colores tan deslumbrantes que nadie que tuviera un mínimo sentido de la belleza podria olvidar jamás”.

Poc a poc es va despertant la consciència de finitud consubstancial a la condició humana. Una consciència no sempre present a les nostres vides i que només un sotrac com el que pateix el protagonista la fa evident.

Deixa un comentari