Ceniza en la boca, Brenda Navarro

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Diego salta desde un quinto piso y desde entonces esa imagen no deja de taladrarle la cabeza a su hermana: seis segundos y un cuerpo estrellándose contra el suelo. Es ella quien echa la vista atrás y cuenta la historia de los dos hermanos. Su llegada al mundo en un hogar en el que la vida nunca fue justa. Los años que pasaron en México con sus abuelos, mientras su madre se buscaba la vida en España, y era ella, aún niña, quien se hacía cargo de Diego. La etapa en Madrid, una ciudad que no entendían y que tampoco los entendía a ellos. La primera separación, cuando ella se marchó a Barcelona a abrirse camino y su hermano se quedó en el lugar que más odiaba. Y el regreso de ella, cargando las cenizas de Diego, a un México muy distinto al que recordaba.

Esta novela narra el viaje emocional de una joven que intuye las razones del suicidio de su hermano adolescente y protagoniza su propio síndrome de Ulises, en el que ni la ida ni la vuelta son realmente destino. Una historia de separaciones y abandonos, de anhelo y de rabia, de pérdida e iniciación a la vida, en la que Brenda Navarro aborda con enorme valentía cuestiones esquivas como la desigualdad, la xenofobia o el desarraigo, y que la confirma como una de las narradoras más potentes y audaces de nuestra literatura. Intenso, visceral y demoledor, Ceniza en la boca es un libro que quema y plantea la dolorosa pregunta de qué vida merece la pena ser vivida.

«Una irrupción deslumbrante, una nueva voz enérgica y desgarradora».

                        Miriam Toews

Narrativasextopiso.- 196 pàgines

Apunts de lectura

S’inicia la novel.la amb el suïcidi del germà petit de la narradora, una jove mexicana que emigra a Espanya. La narradora, en primera persona, relata amb un sentiment molt afectat la història de vida dels dos germans. El relat va fent viatges al passat per tal de conèixer la infància dels dos germans així com les circumstàncies familiars i socials que els envolten. La mare ha marxat a treballar a Madrid fugint de l’infern mexicà i ha deixat els fills amb els avis tot esperant venir a buscar-los. Fuig d’una realitat en el quan perilla la pròpia supervivència: militars i paramilitars, narco-traficants, violacions, desaparició de persones, assassinats de noies, etc. Fins i tot la violència domèstica és assumida com un mal socialment tolerable.

La realitat però de Madrid els sotmet a un altre infern: la seva condició d’immigrants.

 “Para mí, irnos de México significaba huir de la violencia que terminó arrasando con mi familia, pero en España nos esperaba otro tipo de violencia, una menos aparatosa pero igual de cruel, en donde te exigen lealtad mientras te violentan minuciosamente porque no eres como ellos”.

La germana gran i narradora decideix marxar a Barcelona, confiant que la ciutat li doni les oportunitats i la vida digna que no ha trobat a Madrid. La seva experiència laboral, però, frustra les seves esperances.

El record de la infància a casa dels avis és un referent de felicitat que, malgrat tot, pel sol fet d’estar junts els identifica i reconforta.

“¡Qué es lo que más te encabrona de vivir aquí?, le pregunté una vez. Que ya no puedo bailar, me dijo un dia. (…) Ya no había casa de los abuelos, ni lugar para poner música a todo volumen, ni comida caliente: ya no había infancia, habíamos dejado de ser.” Pàg. 108.

La narradora molt afligida pel suïcidi del seu germà, contínuament es fa fent reflexions sobre el perquè. El desarrelament pot ser una causa, però no l’única.

“¿Para qué seguir?, ¿para vivir en una ciudad que lo hacía sentir poco bienvenido y ponía todo en su contra?, ¿para regresar com mis abuelos y volverse militar? ¿y luego qué?. Sangre, sangre, sangre, sangre y sangre.” Pàg. 149.

La realitat present d’immigrada a un país estranger és dura, el present que reviu el  passat a Mexic és també d’un record desagradable, però, i l’esperança d’un futur millor?.

“¿Cuál futuro?. Está muy cabrón eso de vivir aquí para el futuro porque ya te sientes inútil en el presente y miserable en el pasado. (…) ¿Cómo lo sobrellevas a solas, sin nadie con quien conectar? ¿Cómo vives en silencio todo el ruido que ves?. Pàg.168.

La novel.la utilitza un llenguatge col.loquial, de manera que les expressions populars mexicanes sovintegen. També la lletra de la cançó “Sympathy” del conjunt Vampire Weekend que amb anglès il.lustra d’una manera recurrent el sentiment existencial del germà petit Diego. Les tensions pròpies del pas entre l’adolescència i l’edat adulta, agreujades per la condició d’immigrant.    

Diego Garcia

Surrounded by the waves

Lonely in the ocean

But in every other way

It was full of love

And the warmest fellow-feeling.

“Cenizas en la boca”, és una novel.la potent que a través del viatge, d’anada i tornada, entre Mèxic i Espanya, la narradora planteja la crua realitat d’ambdós mons. Per un costat, assassinats de noies, desaparicions, narco, violència militar i paramilitar, etc.. i, per l’altra el racisme, l’explotació, la xenofòbia, la marginació, etc..   

Deixa un comentari