Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Un diumenge d’octubre del 2002, un Kurt Wallander esgotat després d’una intensa setmana de feina visita la que podria ser la casa dels seus somnis, als afores de Löderup. Mentre passeja tot sol pel jardí de la finca i rumia si la comprarà, ensopega amb alguna cosa mig amagada a terra. La sorpresa l’aclapara quan descobreix que són els ossos d’una mà. Aquesta mateixa nit, quan els tècnics encenen els focus i comencen a cavar, descobreixen un cadàver que, segons els forenses, fa més de cinquanta anys que és enterrat sota terra. Però ¿és possible aclarir un crim comès fa tant de temps?.
Tusquets Editores.- 192 pàgines.- Traducció: Marta Casas Rubió.
Apunts de lectura
Sempre resulta reconfortant llegir una novel.la de l’inspector suec Kurt Wallander i especialment en aquest estiu mediterrani tan calorós. La novel.la de Henning Mankell és situada a la tardor de Suècia el 2002.
Ossos al jardí, és una novel.la curta cronològicament anterior a la novel·la “L’home inquiet”, que tanca la sèrie Wallander.
L’inspector Wallander és a punt de jubilar-se i sovintegen les reflexions sobre el pas inexorable del temps i la vellesa. ¿Com la portaria ell, si mai hi arribava? ¿Podria suportar sentir-se sol i vell?
“Feia més de trenta anys que treballava al cos de policia. Havia començat patrullant pels carrers de Malmö, i amb els anys s’havia acabat convertint en un policia judicial expert i respectat, amb un bon nombre d’èxits acumulats a l’hora de resoldre casos molt complexos de delictes greus. La veritat és que no se sentia gaire satisfet de si mateix com a persona, però de la seva carrera laboral, en canvi, en podia estar ben orgullós. Havia complert el seu deure, i la seva feina, probablement, havia contribuït a fer que els ciutadans se sentissin més segurs i protegits.”
Amb Wallander, Mankell va assolir la creació d’un personatge ple d’humanitat i de sensibilitat que tant podia desentranyar la més complicada sèrie d’assassinats com reflexionar sobre la seva vida, les relacions personals i familiars, sobretot amb la seva filla Linda, el repte davant les noves tecnologies i el de fer front a la jubilació. Els canvis de la societat l’aclaparen i l’assosseguen.
Henning Mankell va morir el 2015 i tanca el postfaci del llibre Ossos al jardí amb aquestes paraules:
“En tot cas, el relat sobre en Kurt Wallander s’ha acabat. En Wallander aviat es jubilarà. I es dedicarà a deambular, juntament amb en Jussi, el seu gos negre, per aquella terra crepuscular que li pertany.
Ignoro durant quant de temps les seves passes deixaran petges a la terra. Suposo que la decisió és seva i només seva.”.
quadern vermell 