Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
«En resum, parlaré dels que estimava», va escriure Albert Camus en una nota sobre El primer home. Camus escriu la història de Jacques Cormery, un nen que va viure una vida molt semblant a la seva: una infància circumscrita per la pobresa, una àvia autoritària i la mort del pare, però redimida per la bellesa austera d’Algèria i l’afecció del nen a la seva mare. Entendrem les arrels de la personalitat de Camus, la seva sensibilitat, la gènesi del seu pensament i les raons del seu compromís.
Aquest escrit inacabat té un caràcter autobiogràfic que, segurament, hauria desaparegut en la versió final de la novel·la, però és precisament aquesta vessant la que avui li confereix valor i la fa única. Publicat trenta-cinc anys després del seu descobriment entre les restes de l’accident de cotxe que va matar Camus, El primer home és la brillant consumació de la vida i l’obra d’un dels intel·lectuals més importants del segle XX.
Editorial Empúries/Tusquets (edició 1994).- 285 pàgines.- Traducció Ramon Lladó.
Raig Verd Editorial.- 338 pàgines.- Traducció d’Anna Casassas Figueras.
Apunts de lectura
El primer home, és una novel.la que desplega un allau d’emocions. Són diverses les raons per les quals la seva lectura m’ha arribat al fons de l’ànima:
- Les circumstàncies traumàtiques de la troballa del manuscrit arran de l’accident mortal de Camus el 4 de gener de 1960.
- La publicació pòstuma l’any 1994 per la seva filla Catherine Camus tal com ho explica en la nota de l’editora.
- El relat de la infància algeriana de l’autor a la recerca del seu pare que va morir durant la Primera Guerra Mundial abans de complir el primer aniversari.
- El reconeixement al seu professor, Monsieur Bernard en la ficció, que gestiona una beca per tal que el nen de família humil, Jacques, pugui estudiar a l’institut.
- L’amor que el protagonista professa a la seva mare, una dona que treballa de criada per les cases. Quan Albert Camus recull el Premi Nobel de Literatura, una de les dues persones a qui li dedica és a la seva mare. L’altre és al seu mestre real, Louis Germain.
Hi ha molts aspectes a destacar de la història relatada d’aquest El primer home nascut en una família pobre, analfabeta, sense pare, que viu en un miserable barri perifèric d’Alger, educat per una àvia autoritària davant d’una mare impotent i resignada.
Per damunt de tot destaca el valor de l’educació com a instrument essencial per superar les diferències que imposa els orígens humils de la classe social. Gràcies a la bondat del mestre de l’escola, el protagonista aconsegueix estudiar i d’aquesta manera sortir de la misèria.
“Només l’escola donava a Jacques i a Pierre aquestes alegries. I segur que el que tan apassionadament hi estimaven és el que no trobaven a casa seva, on la pobresa i la ignorància feien la vida més dura, més ensopida, com reclosa en ella mateixa; la misèria és una fortalesa sense pont llevadís”.
La filla d’Albert Camus, editora del llibre inclou al final en l’annex, la carta que Albert Camus envià al seu mestre, Louis Germain, després de rebre el premi Nobel de Literatura.
“Sense vos, sense aquesta ma afectuosa que vau parar a l’infant pobre que jo era, sense el vostre ensenyament i el vostre exemple, res de tot això no hauria succeït. (…) assegurar-vos que els vostres esforços, el vostre treball i el cor generós que hi posàveu continuen ben vius en un dels vostres petits col·legials que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el vostre alumne agraït.”
Es impossible destriar la ficció del fet autobiogràfic de l’autor que partint d’un origen pobre es va convertir en Premi Nobel de Literatura.
De fet, El primer home, és un cant de l’autor a tot allò que el va fer possible. La família, el barri, l’escola, els amics, els escenaris de la memòria durant la infantesa a Algèria. També és una lloança al valor primordial de la docència, la del mestre que motiva l’instint de curiositat, que satisfà les ganes de saber, que atorga afecte i confiança.
El primer home reconeix el poder de l’educació malgrat saber que l’arrencaria del món innocent i càlid dels pobres (…) per llançar-lo en un món desconegut, que ja no era el seu (…) i d’ara endavant havia d’aprendre i comprendre sense cap ajut, havia d’esdevenir, per fi un home (…)havia de créixer i, en una paraula, aixecar-se tot sol, al preu més car.”
Sinceritat i humilitat. Jacques sent vergonya de la manifestació de la situació pobresa de la seva família, de la manera com van vestides la seva mare i l’àvia, de les feines de criada per les cases. I, reacciona sentint vergonya d’haver sentit vergonya. Professa un gran amor per la seva mare deixant-ho ben explícit quan, per exemple, Camus recull el Premi Nobel de Literatura, una de les dues persones a qui li dedica és a la seva mare.
Un altre dels eixos centrals de la novel·la és la recerca del protagonista vers la figura del pare.
Ressalta el valor de l’amistat i de l’alegria de viure malgrat la condició de pobresa, els dies de vacances, el port, la sensualitat del món mediterrani, el plaer de les coses petites, la força del misteri, jugar a futbol, anar els dijous a la biblioteca municipal, dies de joia, etc.
“ Jacques, des de sempre havia devorat els llibres que li queien a les mans i se’ls empassava amb la mateixa avidesa que posava a viure, a jugar o a somiar. Però la lectura li permetia escapar-se cap a un univers innocent on la riquesa i la pobresa eren igualment interessants perquè eren perfectament irreals.”
El primer home, un llibre extraordinari que desperta un allau d’emocions i valors humans.
quadern vermell 