Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
«Escribí las historias que componen este libro durante los últimos cinco años, es decir, durante los primeros cinco años de la vida de mi hijo. Y aunque las historias de un escritor se le van cruzando como peatones o gatos en el camino, llevo cinco años caminando y escribiendo mientras sostengo en mi mano la mano de un hijo que entra y sale de esas historias, y que corre a esconderse en algunas de ellas, y que a veces hasta me susurra las suyas. Un hijo que, de pronto, me obligó a escribir como padre.»
En los textos reunidos en este nuevo libro de Eduardo Halfon, la paternidad –con sus vulnerabilidades y fortalezas– es a menudo el lente a través del cual el autor revisita algunos de los temas predilectos de su universo literario. Halfon escribe sobre la infancia, el desarraigo, la muerte, la vocación de escritor o la búsqueda de la propia identidad con una economía de medios inversamente proporcional al resultado obtenido. Un libro luminoso y valiente que está entre los más personales del autor, considerado ya uno de los escritores más relevantes de la literatura latinoamericana reciente.
Editorial Libros del Asteroide.- 144 pàgines.
Apunts de lectura
Un llibre que recull divuit contes o relats curts sobre diversos temes, si bé l’element que els uneix és el de la paternitat.
La seva condició de ciutadà nascut a Guatemala, així com les múltiples estades als Estats Units, Brussel·les o Espanya són alguns dels llocs que s’esmenten en els seus relats.
Són relats d’un gran component autobiogràfic que toquen temes diversos: el judaisme, la família, el desarrelament, els amics de la infantesa, la paternitat, l’entrada al món literari com a escriptor, la violència política a Guatemala, etc..
Històries que destil·len reflexions diverses.
L’experiència del confinament a Paris amb el seu fill com a conseqüència de la pandèmia del COVID.
L’observació del procés educatiu del seu fill i l’esment important de l’instint d’imitació com a un element decisiu en el procés d’aprenentatge. L’observació dels mecanismes del joc infantil en el relat “Leer calladito”. O el relat “Domingos en Iowa” sobre els primers concerts del seu fill de dos anys i mig i la imaginativa explicació sobre l’origen de la paraula DO, primera nota musical.
“…le dije que la primera nota musical se llamaba así porque toda la música del mundo suena por primera vez los domingos”.
En el conte “Papeles sueltos”, l’atzar el porta a llegir per primera vegada un llibre Knut Hamsun, Fam, la qual cosa li agrada, però quan s’informa de la ideologia de l’autor noruec, de la seva admiració per Hitler, es fa la pregunta en veu alta:
“¿Qué debemos hacer , al final, con las bellas palabras escritas por una mano inmunda?.
Sobre la mort d’un familiar en el relat “Requiem” i el viatge a Espanya.
Un dels relats més llargs “Beni” relata la violència salvatge a Guatemala en mans de l’exèrcit contra un poblat situat en una zona controlada per la guerrilla revolucionària. Una massacre.
“Años después, antropólogos forenses recuperarían del pozo las osamentas de 162 personas. La aldea, que se llamaba Dos Erres, ya no era más que monte y serpientes”.
El naixement i primera infància del seu fill, Eduardo Halfon, li evoca tot un món personal que l’enfila a través de relats curts.
quadern vermell 