Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En 2013, con veinticinco años, Anna Wiener decide dejar su precario empleo de asistente editorial en una agencia literaria en Nueva York por las seductoras promesas de las florecientes startups tecnológicas. Una aventura que la llevará a mudarse a San Francisco y a fichar por una novedosa compañía de análisis de datos. En el efervescente micromundo de Silicon Valley se codeará con jóvenes y entusiastas emprendedores inmersos en una febril carrera hacia la innovación, la riqueza y, por supuesto, el poder.
Con singular lucidez, Anna Wiener desvela la cara oscura de Silicon Valley –los falsos ideales, las interminables jornadas, el corporativismo alienante, la misoginia endémica–, y recorre la fina línea entre utopía y distopía en la que operan unos emporios tecnológicos que pretenden cambiar radicalmente el mundo pero que ponen en peligro nuestras sociedades: desde el inexorable control que las apps y las redes ejercen sobre nosotros, hasta la brutal desigualdad que ha desfigurado las señas de identidad de su epicentro, la ciudad de San Francisco. Una crónica excepcional, que se lee como una novela, sobre una todopoderosa industria y las personas que la conforman, que ha situado a su autora como una de las voces imprescindibles para descifrar esta vertiginosa era digital.
Libros del Asteroide.- 328 pàgines.- Traducció: Javier Calvo
Apunts de lectura
Silicon Valley és un sistema econòmic, industrial i cultural basat en internet. Un allau d’empreses emergents, start-ups, de tot tipus i àmbits: biotecnologia, robòtica, energies renovables, etc. Un fenomen sociològic en el qual la tecnologia no està en funció del progrés social sinó del negoci, una funció del lucre econòmic i no pas del bé comú.
L’autora relata el seu testimoni personal després de treballar durant un temps a Silicon Valley, inicialment en una “start-up” d’anàlisi de dades. És un testimoni crític que aporta tot un seguit de reflexions realment inquietants, tal com indica el títol del llibre.
“Yo interpretaba mi fe ciega en los jóvenes ambiciosos, agresivos y arrogantes venidos de las áreas residenciales de todo el país como una patología personal, pero no tenía nada de personal. Se había convertido en una enfermedad global.”
El seu testimoni relata la vida quotidiana del personal que treballa en les diferents empreses, un patró singular i homogeni de costums, vestimenta, menjar, oci, etc. El culte al cos és una pràctica dominant, “fitness” funcional, gimnàs, esports, barretes de proteïnes, etc. El to del relat en aquest apartat és més aviat irònic.
Les start-ups estan integrades per unes plantilles joves de raça blanca, menys de trenta anys, i amb una gran majoria d’homes. Les dones són víctimes de discriminació laboral, d’una misogínia sistèmica així com d’un masclisme dominant la qual cosa l’assetjament sexual és una pràctica que sovinteja i que poques vegades es denuncia. A Silicon Valley encara no ha esclatat el fenomen del “metoo” del món de Hollywood, viral a les xarxes socials.
També realitza una radiografia de l’estament directiu, els CEO carismàtics, així com dels programadors, l’elit professional de referència. L’autora treballa en el departament de qualitat de servei, una secció professionalment devaluada per l’elit dels programadors.
En el món laboral de Silicon Valley no hi ha sindicats i la desregulació és dominant en tots els àmbits, salarial, de la promoció, jornada…. L’acomiadament és arbitrari, sotmès sovint a l’abús de l’autoritat dels alts executius: CEO, CPO, CTO, i COO.
Sota l’eufemisme i ambigüitat d’una organització basada en un organigrama horitzontal s’hi amaga la més absoluta desregulació i arbitrarietat a l’hora de decidir els nomenaments, les funcions, el salari, les condicions laborals. El nepotisme, la meritocràcia i el tràfic d’influències són dominants.
Les jornades laborals poden ser maratonianes, sempre sota el control i amb connexió i de a les pantalles i sovint des de casa.
“Lo que quería de un lugar de trabajo era simple. Quería confiar en mi jefe. Recibir una compensación justa e igualitaria. No sentirme objeto de extraños abusos por parte de un tipo de veinticinco años. Depositar cierta fe en la posibilidad de que un sistema —el sistema que fuera— asumiera sus responsabilidades. Tomármelo todo de forma mucho menos personal y no involucrarme demasiado.”.
Dins dels diferents àmbits empresarials, les empreses d’anàlisi de dades són les més qüestionades en ser tecnologies encaminades al consum, el màrqueting i la publicitat. Realitzen funcions d’extraure valor de les dades emmagatzemades i formulant prediccions a través dels patrons observats. Es dóna la paradoxa que som tots nosaltres els qui facilitem les dades, som els productors de dades, a partir de les quals construeixen les nostres identitats digitals. No cal dir, a més, de l’ús pervers que se’n fa de les “big data” per condicionar el comportament de l’usuari, així com pràctiques d’espionatge i vulneració de la intimitat personal. Són considerades el clavegueram de les empreses d’internet.
¿Què pot estimular a un jove programador/analista a treballar en una empresa de tractament de “big data”?. Una altra cosa és la utilitat d’empreses dedicades a la biotecnologia, robòtica, energies renovables, etc. Malgrat tot, l’objectiu comú dels joves és l’enriquiment ràpid, la cobertura sanitària i l’estil de vida. És difícil no deixar-se seduir per la cultura del tenir per sobre de la cultura del ser. I, en això, Silicon Valley, és el paradigma de la fàbrica de crear multimilionaris, un món idíl·lic, el patró dels valors del capitalisme més salvatge.
“A los jóvenes de Silicon Valley les iba bien. Les encantaba el sector, les encantaba su trabajo y les encantaba resolver problemas. No tenían reparos. Eran constructores por naturaleza, o eso creían. Veían un mercado en todas partes, y solo oportunidades. Tenían una fe inexorable en sus propias ideas y en su propio potencial. Estaban extasiados con el futuro. Tenían poder, riqueza y control. La que tenía anhelos era yo.”
El testimoni d’Anna Wiener, crític i incisiu, és una reflexió reveladora d’un món desregulat i dominat per la cobdícia econòmica que té conseqüències socials i polítiques d’un abast insospitat.
quadern vermell 