Sinopsi
Dos personatges travessen una fosca i solitària vall. Es tracta d’un home que transporta el seu fill malferit a les espatlles. El pare pretén arribar a Tonaya, un poble amb metge. En el diàleg que tots dos mantenen (que es va transformant a poc a poc en un monòleg del pare) es desvetlla el comportament violent i criminal d’Ignacio, el fill, així com la vida desgraciada que ha fet passar als seus progenitors. Tot i això, el pare, exhaust i sense senyals del poble a la vista, persevera en el seu afany de salvar-lo.
Editorial Seix Barral (Edició 1983).-
Apunts de lectura
Aquest relat forma part del llibre “Pedro Páramo, El llano en llamas y otros textos”, recopilació de la narrativa de Juan Rulfo.
Un narrador omniscient relata el difícil camí del pare portant el seu fill ferit a coll.
S’inicia la narració amb el diàleg entre el pare i el fill, un diàleg que es va transformant a poc a poc en monòleg del pare a través del qual va engrunant les reprovacions vers la conducta del seu fill. Una condemna a la conducta del fill.
L’estructura interna està marcada per la tensió creixent entre els dos personatges. El pare està cada cop més esgotat, el camí és difícil i no s’entreveu el destí final. El fill és una càrrega molt pesada i els retrets del pare van en augment. L’esforç físic immens del pare es conjuga amb reviure les malifetes del seu fill, les quals li han produït un estat d’humiliació irreconciliable. No obstant això, amb l’acció de salvar el fill realitza una catarsi de deure moral com a pare per netejar-ne la consciència davant la família i la societat.
El paisatge apareix com un lloc hostil, fosc, erm, un camí plegat de pedres.
“ Siguió caminando, a tropezones. Encogía el cuerpo y luego se enderezaba para volver a tropezar de nuevo”.
La lluna emergeix com un símbol d’esperança que il·lumina la foscor del camí desgraciat dels personatges.
“Una luna grande y colorada que les llenaba de luz los ojos y que estiraba y oscurecía más su sombra sobre la tierra”.
Rulfo utilitza una prosa seca, directa, contundent, amb una eficiència narrativa magistral per a un format de conte breu. Descriu amb una commovedora força la vida quotidiana d’un món a la vegada violent i líric.
“Allí estaba ya el pueblo. Vio brillar los tejados bajo la luz de la luna. (…) …oyó cómo por todas partes ladraban los perros.”
quadern vermell 