Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
John Bunyan (1628-1688) es uno de los principales representantes del puritanismo literario inglés. El servicio militar le puso en contacto con el ala radical del ejército de Cromwell, donde conocería las virtudes piadosas y combativas del Ejército del Nuevo Modelo. Su confianza absoluta en la palabra de Dios le llevaría a enfrentarse a cuáqueros y baptistas, y a ser encarcelado por mantener un servicio que no estaba en conformidad con el culto nacional de la Iglesia de Inglaterra. Los años de prisión fueron años de meditación y producción literaria, durante los que escribió, además de su autobiografía, «El progreso del peregrino».
«El progreso del peregrino» junto con «El Paraíso perdido» constituyen las obras maestras del puritanismo inglés. Si la obra de Bunyan ha sido el libro popular por excelencia de la literatura inglesa se ha debido al interés humano de las enseñanzas que depara y que se adelantaron, en eficacia, a la extensión de la educación. El propósito didáctico o ejemplar de «El progreso del peregrino» tiene además un excedente imaginativo que ha garantizado la descendencia de Cristiano, su protagonista, en el mundo de los lectores. Cristiano, el peregrino, emprende su viaje a instancias de la lectura de un libro. El viaje se convierte en progreso, o éxodo, según Cristiano avanza y deja atrás la moralidad y la legalidad establecidas, que no pueden librarle de su carga.
Editorial Catedra.- 336 pàgines.- Traductor: Javier Alcoriza.- Pròleg: Antonio Lastra.
Apunts de lectura
“Mientras caminaba por el desierto de este mundo, llegué a cierto lugar donde había una guarida; me detuve allí a dormir y, mientras dormía, tuve un sueño. Soñé y vi a un hombre, vestido con harapos y en cierto lugar, de espaldas a su casa, con un libro en la mano un gran peso a la espalda. Miré y vi que abría el libro y lo leía; mientras leía lloraba y temblaba y, sin poder contenerse, prorrumpía en un grito lamentable diciendo:
—¿Qué haré?”
Així s’inicia el pelegrinatge del protagonista anomenat Cristiano, un viatge per la seva vida, buscant la salvació. Des de la seva sortida de la Ciutat de la Destrucció (aquest món) fins a la seva entrada a la ciutat celeste, el paradís.
El relat es presenta com la conseqüència d’un somni d’un narrador omniscient i porta com a títol: “El progreso del peregrino de este mundo al que ha de venir contado bajo la apariencia de un sueño, donde se expone el modo de partir, su peligroso viaje y la llegada a salvo a la deseada región”.
La majoria dels personatges són anomenats per la seva característica més evident: Evangelista, Buena voluntad, Fiel, Esperanzado, Charlatán, Ignorancia, Envidia, Belzebú, Adulador, etc. Alguns l’ajuden a caure i altres el redrecen.
Cristiano intenta inútilment persuadir la seva família d’abandonar la Ciutat de la Destrucció per salvar les seves vides, però ells, no es creuen l’apocalipsi que profetitza un fatal destí i el titllen de boig. Davant d’aquesta situació, desesperat, empren el viatge en solitari aconsellat per diversos personatges cap a la recerca de la salvació. Un viatge ple de proves i aventures. Cristiano es troba perdut entre diverses ocasions, trampes, encanteris, enganys, però sempre aconsegueix seguir endavant.
Després de travessar molts perills de llocs simbòlics i al·legòrics, valls, el riu de la mort, portes de diferents dimensions, el perillós Terra Encantat, aconsegueix arribar a la muntanya Sió i a la Ciutat Celestial. Un conjunt de llocs, d’objectes materials, persones i accions per tal d’expressar idees abstractes i configurar una al·legoria literària.
El text consta de dues parts totalment independents, dos llibres . El primer relata el pelegrinatge de Cristiano i el segon el de la seva família, la seva dona Cristiana i els quatre fills. L’estructura narrativa del segon llibre és igual que la del primer, es presenta com un relat la conseqüència del qual és també un somni d’un narrador omniscient.
El progresso del peregrino, és el llibre religiós més influent en llengua anglesa. Tal com apunta l’Encyclopaedia Britannica, “el llibre és escrit en una prosa bíblica casolana però digna, té algunes de les qualitats d’un conte popular, i en el seu humor i representacions realistes de personatges secundaris, anticipa la novel·la del segle XVIII.. El llibre va ser immediatament popular i va passar per diverses edicions als pocs anys de la publicació inicial. Va ser traduït a unes 200 llengües i es va mantenir com un dels preferits durant els dos segles següents.”
quadern vermell 