Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En aquesta novel·la veritablement única, clàssic indiscutible de la literatura russa del segle xx i ara esplèndidament traduïda al català per Xènia Dyakonova, el diable en persona i el seu estrambòtic seguici es presenten al Moscou dels anys trenta i sembren el caos en la societat soviètica, alhora que intervenen en la història d’amor del Mestre, un escriptor castigat pel règim, i la seva amant Margarita. Amb dos plans narratius separats per dinou segles que ens transporten de Moscou a la Jerusalem bíblica i en els quals es fonen sàtira, tragèdia, misticisme i crítica social, El Mestre i Margarita continua exercint avui en lectors de tota mena la fascinació de les obres portadores d’un misteri inesgotable.
Edicions Proa.- 560 Pàgines.- Traductor: Xenia Dyakonova.
Edicions de la Magrana/Edicions 62 (Edició 1985).- Traducció: Manuel de Seabra
Apunts de lectura
El Mestre i Margarita ens presenta un mosaic de la vida russa a Moscou en els anys trenta del segle XX, durant la revolució soviètica.
L’estructura narrativa es desplega en tres plans: els dos primers situats a Moscou, la visita del Diable a la ciutat i els amors del Mestre i Margarita; l’altre pla és situat a Jerusalem a través de la història escrita protagonitzada per Ponç Pilat i Jesús, a la novel.la, un vagabund galileu anomenat Leixuà Ga-Notsri. Una novel.la dins la novel.la.
Els diferents plans són entrellaçats a través dels corresponents capítols.
L’aparició del Diable i el seu seguici a Moscou esdevé una autèntica desfilada d’entremaliadures i malifetes que subverteix totalment els fonaments i valors de la vida moscovita. Un allau d’humor grotesc amenitza cada aparició diabòlica del grup capitanejat pel Satanàs Voland. Aparicions i desaparicions incomprensibles, màgia arreu, un gat que parla, bruixes voladores, encanteris massius, etc. Tot plegat, el diable i el seu seguici van impregnar la capital Moscou d’un clima de fenòmens inexplicables per la raó.
“El murmuri del diable se sentia a les cues de les lleteries, als tramvies, a les botigues, pisos, cuines, trens de rodalies i de llarg recorregut, a les estacions i baixadors, a les cases d’estiu i a les platges.”
La segona és la història d’amor d’un escriptor, el Mestre, i Margarita. Una història d’amor particular que gràcies a la intervenció del diable esdevindrà una realitat feliç. Margarita es posa a disposició del dimoni per tal que li atorgui la felicitat.
“Que sóc feliç, que sóc feliç, que sóc feliç, d’haver fet un tracte amb el diable!. Oh, diable, diable!…Prepara’t, amor meu, per viure amb una bruixa ! – Després va córrer cap el mestre, el va abraçar i va començar a besar-lo als llavis, al nas i a les galtes.”
El Mestre és en realitat l’autor de la novel.la sobre Ponç Pilat i Jesús. Una narració en la qual Jesús apareix sota una configuració d’un personatge que lidera un moviment secular primitiu. Altrament, Pilat, es mostra com un personatge turmentat i reflexiu que no comparteix la decisió de condemnar a mort a Leixuà Ga-Notsri i alliberar a l’assassí Bar-Rabbán (Barrabàs).
Les diverses històries que s’hi narren, especialment les protagonitzades pel dimoni, despleguen un allau de suggeriments, d’invenció literària, de coratge expressiu i d’un pou infinit d’imatges agosarades.
La diversitat de quadres que s’hi dibuixen, especialment els nocturns amb la lluna com a personatge recurrent, són d’una gran plasticitat poètica.
“Aleshores la lluna comença a enfurir-se, vessa torrents de llum sobre Ivan, ho esquitxa tot, l’habitació s’inunda de llum, la lluna tremola, puja, cobreix el llit.”
A destacar un apunt sobre la creació literària que personifica Ivan, el Desemparat, el qual en un acte de desesperació, propi de l’ofici d’escriptor, renúncia a seguir escrivint literatura.
El Mestre i Margarita és també una al·legoria sobre la complexitat de la naturalesa humana.
En el prefaci de la novel.la hi consta una referència al Faust de Goethe:
“-Tanmateix, digues-me qui ets.
-Una part d’aquella força que sempre vol el mal i que sempre fa el bé.”
quadern vermell 