La deseada, Maryse Condé

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

¿Qué sucede cuando se ha de crecer en medio del dolor y la falta de identidad? ¿Cómo se puede vivir en el misterio y la inquietud de no tener una historia que contar? En La Deseada Maryse Condé responde a estas preguntas a través del relato de tres generaciones de mujeres isleñas unidas por la fuerza de la sangre, los abusos y la violencia. Esta novela es también el viaje que inicia Marie-Noëlle desde Guadalupe hasta Francia, pasando por EE. UU., para unir las piezas del puzle de su individualidad dejando a un lado las versiones de su madre Reynalda, su abuela Nina y su nodriza Ranélise. Con maternidades no deseadas y hombres de dudosa moral, La Deseada responde a un grito particular: solo desde la invención de un lenguaje propio se empieza a vivir.

La Deseada es una exploración valiente y desprejuiciada de los orígenes más allá de las confidencias familiares, las medias verdades, la libertad y el amor, ganadora del prestigioso Prix Carbet de la Caraïbe en 1997. Un relato poderoso de Maryse Condé, Premio Nobel Alternativo 2018 y un referente excepcional de la literatura contemporánea en lengua francesa.

Editorial Impedimenta.- 320 pàgines.- Traducció: Martha Asunción Alonso.

Apunts de lectura

La deseada, el relat d’unes experiències de vida amb una varietat de circumstancies situades al límit: violacions, maternitat no desitjada, racisme, feminisme, amor i desamor, abusos familiars, exili, soledat, lluita per la supervivència, etc…. Tot plegat amb el fil conductor d’una protagonista que va a la recerca recurrent de la pròpia identitat amb el consegüent misteri d’uns orígens que mai s’acaben de desvetllar.

La novel.la relata els avatars existencials de la protagonista, Marie-Noëlle, des de la seva infància en una illa, La Désirade (arxipèlag de Guadalupe), abandonada per la seva mare adolescent i adoptada per una dona, la Ranélise, que acabarà abandonant per viatjar a París, la metròpoli de la colònia, on resideix la seva mare.

Cap dels seus referents familiars, avia i mare, no li mereixen credibilitat per esbrinar la veritable història dels seus orígens. Malgrat tot, però, aquestes dones lluiten aferrissadament pel seu destí, en contra d’una realitat hostil que ha condicionat la seva existència: maternitat no desitjada, homes no escollits, colonialisme, pobresa, racisme, etc.

Marie-Noëlle, deambula pel món moguda per la pulsió de cercar la seva identitat. Coneix diversos personatges, en especial dones, que il·lustren una galeria d’històries de vida totes elles dones negres marcades per la lluita per la supervivència en un món hostil.

Els diversos personatges masculins que es creuen en la vida de la protagonista encarnen, d’una manera o altra, els trets negatius de la masculinitat, fins a arribar a la degradació del masclisme.

Un narrador en tercera persona va explicant el relat excepte en alguns capítols que pel to personal de la manifestació del personatge és en primera persona.    

Marie-Noëlle, aconsegueix donar sentit a la seva vida instal·lant-se als Estats Units, talment com si fos necessari allunyar-se des seus referents personals. Estats Units, el paradigma mític dels immigrants del món com una terra que dona oportunitats i que amb una voluntat ferma de treball és possible aconseguir fer-se un mateix una posició econòmica i assolir un cert reconeixement social.  Marie-Noëlle, aconsegueix estudiar a la universitat i esdevenir-ne professora titular.

“…había llegado a lo más alto: ¡profesora de universidad en los Estados Unidos de América! Marie-Noëlle se sentía como una absoluta impostora. Si hablase de su vida con total franqueza (la soledad, las derrotas, las depresiones, las noches sin dormir y sin amor), no cabía duda de que se quedaría sola en la sala. Terminaría predicando para una multitud de sillas vacías. De modo que, en lugar de decir la verdad, urdió una fábula digna de un congresista republicano, llena de manidos clichés que ni siquiera ella misma podía creerse. Democracia. Libertades. Multiculturalismo. Sí, América era la tierra de las oportunidades. Sí, en América cualquiera podía triunfar y hacerse a sí mismo, a condición de esforzarse y de trabajar arduamente. Sí, hasta los sueños más descabellados se hacían realidad. América era el único país del mundo donde los emigrados y sus hijos se consideraban un auténtico tesoro. Charles Chaplin. Nabokov. Auden. Joseph Brodsky….”

Potser és a través d’una nova terra neutral que podrà refer-se i aconseguir l’autonomia i independència necessàries per caminar cap a la llibertat personal.  Aconseguir una nova cultura de vida com a ciutadana del món. Una alliberació del bagatge personal que l’assetjava i també l’esperonava a renovar la força vital….

“Me libera de todas esas nimiedades que tanto obsesionan a los mortales: el país natal, la nacionalidad, la lengua…”

Els referents de raça, els orígens africans, són recurrents…

“La travesía del Atlántico, esa terrible odisea que absolutamente todos los negros efectuamos antes de nacer. La dispersión por los cuatro puntos cardinales. El calvario de nuestro pueblo. A cambio, yo solo podré compartir con ella pequeños infortunios: la verdadera razón de mi viaje a Europa y los detalles de este nuevo fracaso. Cómo he llegado a tocar fondo; y que estoy empezando, poco a poco, a curarme. Avergonzada, opto por el silencio y por esperar hasta que, algún día, también aprenda sola a inventarme otras vidas.”

Viure i seguir endavant esdevé la gran força d’existir.

Deixa un comentari