Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En Neil, actor mediocre, ja divorciat i amb una filla, no podia imaginar la transcendència que aquell curs universitari tindria en el seu futur. S’hi va matricular pensant que li mancava alguna cosa, que havia de posar un cert ordre a la seva vida. I la fascinació per l’Elizabeth Finch va capgirar-ho tot. Aquella professora -“digna, elegant, intimidadora, autentica”- va eixamplar la seva mirada sobre el passat, les relacions humanes o el sentit moral d’Occident. Anys després, la mort de l’Elizabeth va forçar en Neil a capbussar-se en els seus escrits personals i, de retruc, en la historia de l’emperador romà Julià l’Apostata.
Barnes ho ha tornat a fer. Amb Elizabeth Finch s’ha endinsat en els racons més profunds de l’existència humana i, d’una manera que només la literatura pot aconseguir, ha posat sobre la taula algunes de les grans preguntes sobre la felicitat, la veritat, la construcció d’una biografia, l’amistat entre una dona i un home, l’admiració pel saber i, en definitiva, el sentit de la vida. Perquè “hi ha coses que depenen de nosaltres i d’altres que no”, i hauríem d’aprendre a distingir-les.
Angle Editorial.- 240 pàgines.- Traductor: Alexandre Gombau Arnau
Apunts de lectura
L’eix central de la novel.la és la professora Elizabeth Finch (EF) que va exercir una influència important en molts dels seus estudiants, especialment pel narrador en Neil. EF era una professora d’un curs titulat “Cultura i civilització” i els inscrits es trobaven entre els vint-i-molts anys i els quaranta-pocs. Tant la manera d’impartir el magisteri com el contingut del curs no va deixar indiferent a ningú.
La novel.la està formada per tres parts ben significades. Per un costat la descripció de les classes, mètode d’ensenyament, temes i reflexions. Rememoració dels contactes entre la professora i el narrador, especialment durant els dinars que varen mantenir esporàdicament durant pràcticament vint anys.
“Un radiant punt de referència a la meva vida” Pàg.64.
La segona part és un assaig sobre Julià l’Apòstata, l’últim emperador pagà de Roma, que va intentar fer retrocedir la implantació del cristianisme per considerar-lo un perjudici per a la civilització. Julià l’Apòstata era una referència intel·lectual en el discurs d’Elizabeth Finch, un heroi que va creure que el món havia pres un gir equivocat quan l’Imperi Romà havia adoptat la religió cristiana monoteista. Aquesta segona part trenca el discurs de la novel.la iniciat com a homenatge de la professora EF.
A la tercera part, enllestit l’assaig, Neil retorna a la tasca de reconstruir la biografia d’Elizabeth Finch en base a nous elements, documents i testimonis. Una investigació gairebé detectivesca. EF mort i en el seu testament deixa els seus papers a Neil i a través dels quals emprèn amb renovada força la seva investigació. A més, realitza contactes amb altres personatges per tal de complementar la biografia. La relació de Neil amb la professora és un catalitzador indefugible per seguir reconstruint la seva biografia.
La novel·la conjuga la tasca d’explicar la feina d’ensenyament d’EF amb la tasca d’investigació biogràfica així com exploració filosòfica del pensament d’EF. Arran de tot plegat, Neil realitza un procés de prospecció interna i desplega un allau de les seves pròpies reflexions i pensaments.
Manifesta les dificultats de realitzar una biografia d’una persona que has conegut i admirat. Planteja dubtes sobre la fiabilitat de la memòria com a base del relat biogràfic. La tasca d’escriure suposa treballar amb la memòria, presumptament real i versemblant, però, potser l’escriptura és també una creació de memòria.
Barnes, al final posa en boca del narrador quin és el sentit de l’escriptura, de l’obra acabada, què fer-ne?.
“Deixaré el que he escrit en un calaix, potser amb les llibretes de l’EF a la vora. (…) El meu llibre, si mereix aquesta paraula, podria acabar en un calaix diferent d’un altre escriptori, amb la futura sort a les mans d’algú altre que potser encara no ha nascut. Això seria prou just. Hi ha coses que depenen de nosaltres i d’altres que no.” (Final).
quadern vermell 