La vida secreta de Walter Mitty, James Thurber

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Cuando Harold Ross, el fundador de The New Yorker, le comentó en 1927 al entonces joven colaborador James Thurber que todo el mundo creía dominar el uso de la lengua pero que en realidad nadie sabía hacerlo, no podía imaginarse que estaba ante un escritor que iba a convertirse, al lado de nombres como Dorothy Parker o Truman Capote, en uno de los autores de referencia de la mítica revista neoyorkina. Observador milimétrico y narrador incansable, los relatos de Thurber nos divierten, nos arrastran, nos abren un claro de cielo por el que entrevemos, más allá de la ironía, las frustraciones del hombre moderno. La vida secreta de Walter Mitty, el más célebre de sus relatos que da título a nuestra selección, sirvió incluso para bautizar como «síndrome de Walter Mitty» la tendencia compulsiva a fantasear con la que algunos hombres escapan —a su modo heroicamente— de la rígida y anodina cotidianidad de lo que convenimos en llamar «una vida normal».

Editorial El acantilado.- 160 pàg.- Traducció: Celia Filipetto

Apunts de lectura

El llibre recull 25 relats curts, alguns de només dues pàgines. Els primers relats tenen com a protagonistes el matrimoni Monroe. Ell sempre va a remolc de les iniciatives de la seva dona ja sigui fent front a les convencions socials en una celebració a la que han estat convidats, ja sigui recorrent a la seva imaginació per dissimular situacions ridícules. El conte sobre el ratpenat, el senyor Monroe actua com si fos el Buster Keaton que lluita contra els elements més insòlits amb l’ajut de la seva delirant imaginació. El safari a l’habitació en plena nit és d’una gran comicitat dramàtica.

La família i el matrimoni són temes recurrents. El personatge masculí sol ser un urbanita de New York, víctima de la incomunicació de les grans ciutats, solitari, necessitat d’afecte, que es refugia sovint en l’alcohol i en la fantasia per tal de fer front a una realitat hostil. El to de les situacions és còmic i a vegades d’un dramatisme grotesc i irònic. Si bé a vegades hi ha una decantació vers la misogínia, sempre és en un to d’humor irònic. En el cas del relat “El unicornio en el jardín” s’hi narra una autèntica venjança contra la cònjuge.

Els relats, a vegades narren una situació de la vida quotidiana que sota una aparent normalitat emergeix l’esperpent. També, narren situacions aparentment divertides o grotesques que esdevenen metàfores simbòliques.
Cal remarcar que hi ha un recurs constant, gairebé com si es tractés d’una estratègia, consistent en que els personatges recorren a l’escala de l’evasió per fer front al seu infern quotidià. El cas més clar és el del personatge del conte que dóna títol al llibre: “La vida secreta de Walter Mitty”. La imaginació del personatge funciona com un antídot davant la grotesca realitat. I la realitat és el domini de la seva dona que el desperta quan està en plena deriva fantasiosa per tal de fer-li els corresponents requeriments.

“Notó un golpe en el hombro.
– ¡Te he estado buscando por todo el hotel! ‑dijo la señora Mitty‑. ¿Por qué tienes que esconderte en este viejo sillón? ¿Cómo esperabas que te encontrase?.
– Nos estan cercando- dijo Walter Mitty distraídamente.
-¿Cómo-dijo la señora Mitty- ¿Has comprado la cosa ésa? ¿Las galletas para el perro? ¿Qué llevas en esta caja?.
-Los chanclos-contestó Mitty.
-¿Y cómo no te los pusistes en la zapatería?
-Estaba pensando-dijo Walter Mitty- ¡Es que nunca se te pasa por la cabeza que a veces pienso?
La mujer lo miró y dijo:
-En cuanto lleguemos a casa te voy a tomar la temperatura.”. Pàg. 137

Alguns relats són faules a l’estil clàssic amb un caràcter didàctic i amb una conclusió final.
Si bé no hi ha concessions al riure fàcil, en algun cas, depenent de la sensibilitat riallera del lector, és difícil de no fer una rialla sonora, com en el relat “Un paseo con Olympy”.

“La vida secreta de Walter Mitty”, tot un compendi de situacions quotidianes, de rutines, de petits i grans inferns, de contradiccions de la vida moderna, tractats amb intel·ligent ironia, dramatisme i divertiment.

 

Algo alrededor de tu cuello, Chimamanda Ngozi Adichie

Resum (contraportada de l’editorial)

Conmovedores y profundos, estos relatos cuentan historias humanamente cercanas y geográficamente remotas: historias de mujeres que sufren lejos de su país de origen, historias de emigrantes que se encuentran a sí mismos en América, la tierra prometida. Chimamanda Ngozi Adichie, autora nigeriana, sabe hablar de África alejándose de los titulares manidos sobre ese continente, pero sin dejar de lado la historia de su país. Es una escritora interesada en cómo los asuntos públicos afectan a los individuos, interesada en analizar desde la ficción el choque entre la modernidad y la tradición, las expectativas familiares y los sueños de las nuevas generaciones.

Editorial Literatura Random House.- 224 pàg.- Traducció: Aurora Echevarria

Apunts de lectura

“Algo alrededor de tu cuello” és un llibre que recopila 12 contes. 12 històries de vida l’epicentre de les quals és Nigèria si bé en alguns utilitza el contrast cultural que es produeix en la vida dels emigrants africans als Estats Units d’Amèrica. Segurament la seva pròpia experiència en aquest sentit és una bona font d’inspiració. El brutal xoc entre dues cultures, l’occidental i l’africana, no és un discurs narratiu descriptiu sinó que el vivim a través de molts detalls de la vida quotidiana.  Històries de vida, especialment de dones que en narrar les seves vides quotidianes fan sorgir tot allò que és rellevant per a la vida de les persones. Les diferències de cultura, d’idioma, de raça, dels diferents hàbits i costums, també la solidaritat… Allò que finalment es destil.la és que el tracte rebut en les relacions personals i íntimes esdevé un factor decisiu d’emocions, de problemàtiques, de frustracions i satisfaccions.

De tant en tant utilitza paraules de l’idioma de l’autora, el igbo, un dels idiomes de Nigèria. Tota una declaració d’intencions en el sentit que qui perd els orígens perd la identitat.

En el nostre Club de lectura vàrem tractar el llibre del també nigerià Teju Cole, Cada día es del ladrón, en el qual també hi ha una reflexió crítica sobre la realitat del país africà. Però la manera de narrar-ho és ben diferent, mentre Teju Cole constata allò que veu tot partint de la percepció d’imatges o anècdotes, Chimamanda ho fa explicant històries de vida, contes.

Allò que sembla que interessa a Chimamanda Ngozi Adichie són els diferents factors que afecten les vides de les persones, el xoc entre modernitat i tradició, la cultura occidental i l’africana, les expectatives socials i les lluites per a una realització personal, especialment de les dones que són les que pateixen més els condicionaments socials.

“Algo alrededor de tu cuello” a més de donar una visió crítica sobre el seu país, lluny dels tòpics i de despertar compassió,  narra un discurs compromès amb la lluita per la igualtat de gènere. Cal recordar la famosa conferència que sota el títol Per què tots hauríem de ser feministes?, va pronunciar fa uns anys Chimamanda i que s’ha publicat abastament a tot el món.

 

El caso de Paul, Willa Cather

Resum (contraportada de l’editorial)

El caso de Paul fue publicado por primera vez en 1905 dentro del primer libro de cuentos de Willa Cather, El jardín de los Troll, que lanzó su carrera. El relato, considerado uno de los mejores de la literatura norteamericana de todos los tiempos, explora las contradicciones de muchos jóvenes con vocación artística que viven en un mundo materialista. Cather se basó en un hecho real que ella vivió cuando enseñaba en Pittsburgh, Pennsylvania: retrata a un joven que vivía para la belleza y pensaba que el dinero podría salvarle del tedio cotidiano.

Paul es visto por su profesora como un bicho raro. Para él, tanto la escuela como su casa son aburridas y deprimentes. La verdadera vida se encuentra en el teatro en el que trabaja. Huirá a Nueva York queriendo disfrutar al máximo, alejándose de la monotonía del día a día…

Editorial Nórdica.- 68 pàgines.

Apunts de lectura

Malgrat ser un conte publicat l’any 1905 és un universal i per tant sempre d’actualitat.  I ara més que mai que els Estats Units tindran un president que encarna els valors de l’èxit econòmic i material. Un fantàstic punt de referència pels adolescents americans que aspiren a fer fortuna a partir del no res.

“El caso de Paul” és un viatge iniciàtic d’un jove per aspira sortir del seu gris món i assaborir els valors de l’opulència econòmica, l’ostentació i el consumisme. Un viatge des de la ciutat industrial de Pittsburgh per anar al paradigma del èxit econòmic i del glamur que fascina: Nova York . Residir a la suite de l’Hotel Waldorf-Storia era situar-se al centre de l’epicentre del luxe i exhibir ostentosament la vanitat.

Willa Carther planteja la història com si fos un cas d’història mèdica: “El cas Paul”. Així ens explica els primers símptomes del cas com són les reaccions de rebel·lia contra la rutina de l’escola, fins a provocar la seva expulsió. El seu encant per l’èxit el visualitza de prop fent d’acomodador en un teatre i veient la vida de glamur dels actors de teatre. Allò que importa no és pas el teatre com a obra literària, si no la vida social i d’ostentació d’alguns actors. Com a contraposició de tot plegat hi ha la frustració de pertànyer a la classe mitja i que el seu pare ha de treballar dia rere dia per dur la família endavant. “El cas Paul” és un procés gradual i imparable per aconseguir l’objectiu final: assaborir el paradís de la bellesa que atorga la riquesa econòmica. I el fi justifica els mitjans, de manera que Paul segueix endavant i d’una manera irreversible el seu procés, salti qui salti i peti qui peti.

A la literatura americana sovintegen més que no pas en altres llocs personatges d’aquest tipus. El Gran Gatsby en seria un bon exemple. De fet un dels valors dominants de la societat americana són els models “self-made man”, persones que han nascut pobres i que han aconseguit triomfar. És un mite de la cultura americana, un dels elements bàsics que legitimen la falsa igualtat d’oportunitats de la societat americana.

el-caso-de-paul

El librero, Roald Dalh

Resum (contraportada de l’editorial)

«Hace tiempo, si uno se dirigía a Charing Cross Road desde Trafalgar Square, en cuestión de minutos se encontraba con una librería situada a mano derecha y sobre cuyo escaparate un cartel anunciaba: “WILLIAM BUGGAGE. LIBROS RAROS”». Allí trabajan dos curiosos personajes: el librero, William Buggage, y su ayudante, la señorita Tottle, quienes no prestan demasiada atención a la venta de libros. Prefieren, más bien, leer cada día los obituarios, así como su obra favorita: el Who’s Who.

Publicado por primera vez en 1987, «El librero» es uno de los grandes relatos de Roald Dahl. El final es, como siempre en sus libros, inesperado y sorprendente.

Editorial Nórdica

Apunts de lectura

En veure la portada hom ja sospita que no es tracta d’una llibreria convencional. Efectivament els dos personatges que gestionen el “negoci” són tot un model d’un comportament basat en la picaresca. El valor primordial és fer-se ric però no en base a una matussera corrupció sinó a través de l’astúcia la qual cosa significa tenir uns bons coneixements sobre la naturalesa humana, els convencionalismes socials i l’estupidesa. El fructífer negoci dels dos protagonistes està especialment enfocats de cara a l’aristocràcia anglesa i a les classes altes.

La relació dels dos personatges, el llibreter i la secretària, és un model de simbiosi de vida professional i “dolce vita”. Cobdícia pel diner, però també per disfrutar-lo i de la millor manera. Les il·lustracions de Federico Delicado expressen d’una forma molt encertada les diferents seqüències del conte.

A mesura que la narració avança es van descobrint les diferents intrigues fins a la del sorprenent final.

librero

Los crisantemos, John Steinbeck

Resum (contraportada de l’editorial)

Esta pequeña obra maestra de Steinbeck retrata la vida de Elisa Allen, una mujer fuerte y apasionada, que lleva una existencia sin brillo, dedicada a su hogar. Casada con un granjero de California, su única ilusión y orgullo es el cultivo de sus flores. La aparición de un buhonero le hará cuestionarse, en cierto modo, su condición de mujer.

Aparecido por primera vez en 1937 en la revista Harper, el autor norteamericano nos habla de la cuestión del género de una manera sutil y delicada. Es un momento en el que el mundo de las mujeres está dominado por los hombres, que impiden su realización personal, social y sexual.

El simbolismo que subyace a lo largo de toda la obra hace que sea uno de los relatos cortos más bellos e imprescindibles del ganador del Premio Nobel en 1962.

Nordica Libros.- 2016.- 55 pàgines. Il.lustracions de Carmen Bueno.

Apunts de lectura

En poques pàgines narra la vida d’una dona en una granja de Califòrnia i es deixen entreveure tot un seguit de temes, alguns només apuntats o suggerits. La rutina de la vida quotidiana de la granja, sobtadament es veu sorpresa per l’arribada d’un passavolant, llauner i afilador, la qual cosa fa remoure tot un seguit de sentiments que estaven latents en la dona grangera. Alguns qüestionen la pròpia vida del matrimoni així com la realització personal de la dona. Altres temes suggerits són el valor del treball , la seva consideració i reconeixement, la manipulació i l’engany per afanys mercantilistes, la desil·lusió, la mesquinesa humana, el desengany, etc.

Al final, la rutina de la vida quotidiana es torna a imposar però res ja no serà igual, algunes coses han canviat. “Bastará con que tomemos vino. Será más que suficiente”. I la vida segueix endavant…..

 

crisantemos