Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Hant’a és premsador de paper i la seva feina tan sols consisteix a esclafar tones de llibres en un soterrani humit on les rates fan niu. Però, per ell, aquests llibres són més que conjunts de plecs de lletra impresa; són tones de coneixement que la humanitat ha anat acumulant al llarg dels segles. Després de trenta-cinc anys de fer la mateixa feina, avorrida, Hant’a ha adquirit una cultura llibresca important, fins que els nous temps s’imposen com una dutxa d’aigua freda: els obrers modèlics, gent jove, l’acabaran substituint.
Bohumil Hrabal, un dels noms més destacats de la literatura txeca contemporània, ens ofereix a Una solitud massa sorollosa una història esplèndida d’un home de vida grisa i monòtona que ha quedat al marge de la societat.
Edicions 62.- 120 pàgines.-Traducció: Monika Zgustova
Apunts de lectura
Tota la història està explicada en primera persona per Hanťa, el personatge principal. Hant’a fa 35 anys que treballa a la premsa de la planta de recollida de paper. Gràcies a la seva professió aconsegueix coneixements, perquè rescata llibres rars condemnats a ser llençats d’un munt de residus de paper.
“Fa trenta-cinc anys que treballo amb paper vell i aquesta és la meva love story. Fa trenta-cinc anys que premso llibres i paper vell, trenta-cinc anys que m’empastifo amb lletres”.
A gairebé cada capítol ho va repetint, talment una constant vital.
Viu en un apartament que és ple de llibres, una immensa biblioteca fins i tot damunt el sostre del llit. Recull principalment aquells llibres que contenen els pensaments de filòsofs i poetes, i es dedica amb passió a llegir-los. Espera que l’ajudin a aprendre allò essencial de la naturalesa humana, i alhora, gràcies a ells, satisfer la seva insaciable curiositat. Submergir-se en una mar imprevisible, plena d’aventures, d’idees, de vides, de somnis, d’històries…
Mentre treballava a la premsa de paper, recorda la seva joventut, les situacions tragicòmiques del seu amor per una noia Marieta, la seva convivència idíl·lica amb una jove gitana durant la guerra i la mort de la seva mare i el seu oncle.
Recorda els pensaments dels seus filòsofs preferits (Schopenhauer, Hegel, Nietzsche, Erasmus de Rotterdam), els medita, els confronta amb debats imaginaris.
El soterrani on treballa, prop del clavegueram, esdevé un observatori de la vida de Praga dels anys 70. A tall de metàfora i simbolisme observa la guerra dels clans de rates als canals de la ciutat.
Amb gran cura realitza el seu metòdic i rutinari treball tot afegint-hi per orgull professional nous valors personals. Així per exemple a cada paquet hi embolica algunes reproduccions de mestres pintors, làmines de quadres d’en Van Gogh, gravats d’en Rembrandt. També “…introduint al cor de cada bala el llibre obert d’un filòsof clàssic”.
Observa les aigües fecals del clavegueram i en tant que indicadors sociològics realitza les seves pròpies conclusions i anàlisi sobre la classe social d’on provenen.
Un dia veu una gran premsa moderna i s’horroritza al veure que està absorbint i processant llibres “sense que una sola pàgina embruti els ulls humans i el cervell i el cor humà”. Poc després, al centre de recollida del soterrani el substitueixen dos joves que professen una manera de treballar completament diferent, encara que eficient, però completament mecanitzada i impersonal. Hanťa és traslladat a treballar amb paper net, durant el qual ja no pot descobrir llibres bonics. No pot acceptar la seva “expulsió del paradís”. Viu un somni estrany en què una premsa gegantina comprimeix a poc a poc tot Praga. La seva desesperació culmina amb la decisió de suïcidar-se al seu punt de recollida. No obstant això, només la realitza en un somni borratxo en un banc del parc, on es desperta amb un estat d’ànim eufòric.
Si bé Hant’a és un personatge que viu en la solitud l la marginació social, mai pateix la soledat. El seu món, a través de la lectura, és ple de bones companyies que el fan sentir feliç. A més, a través del seu treball se sent plenament realitzat. És conscient que allò que dona valor a les empreses és la força de treball dels seus treballadors.
Hant’a reflexiona que el cicle productiu, repetitiu, de la seva feina és semblant al mite de Sísif descrit entre d’altres per Albert Camus. També reflexions basades en la tradició del pensament taoista (Lao Tse) en el sentit que emprendre el camí solitari de l’home és una manera d’aconseguir l’autoconeixement.
Un dia veu una gran premsa moderna i s’horroritza en veure la poca intervenció humana en el procés de treball.
“La premsa era més gran del que m’imaginava, la seva cinta transportadora (…) transportava llibres i paper blanc que hi carregaven joves obrers, nois i noies vestits d’una manera radicalment diferent que jo o altres premsadors que coneixia: portaven uns guants de color taronja i blau cel, quepis americans grocs amb visera, granotes fines amb tirants creuats a l’esquena que feien ressaltar els seus suèters i jerseis de colors vius; més que vestits de treball, aquells conjunts semblaven l’últim crit de la moda; (…) el que augmentava la meva humiliació més que cap altra cosa eren els guants de colors: jo sempre havia treballat amb les mans nues per poder sentir el tacte del paper amb els dits, en canvi aquí ningú no desitjava tenir aquella extraordinària experiència que és palpar llibres i paper vell.”
Poc després, l’amo del taller de premsa on treballa Hant’a, decideix substituir-lo per dos joves que actuen d’una manera totalment diferent, amb més eficiència i productivitat. Hanťa és traslladat a treballar en un taller més modern en el qual la seva funció ja no es tractar paper brut sinó la de manipular paper net, de manera que ja no pot descobrir i rescatar nous llibres. No pot acceptar la seva expulsió del lloc de treball que durant 35 anys ha omplert de felicitat i sentit la seva vida.
“Recolzat al taulell de la Cerveseria Negra bec una cervesa i em dic, a partir d’ara estàs sol com un mussol, noi, tu sol t’hauràs de divertir, fer comèdia amb tu mateix fins que no t’abandonis.”
Un altre tema de “Una solitud massa sorollosa” és el conflicte entre la forma de vida senzilla i austera de Hant’a i el nou i ambiciós ordre socialista dels anys 70 en ple desenvolupament de valors més competitius i agressius.
També és un cant als llibres en format analògic, als llibres vells, de segona mà. Davant els reptes i amenaces que planteja la intel·ligència artificial, cada dia sorgeixen noves proclames a favor d’una dieta tecnològica i digital tot preservant el món analògic que estem perdent. Un refús insistent contra las xarxes socials, internet i a tot allò que suposi perdre el contacte personal presencial, el domini galopant de les “NO COSES”.
quadern vermell 