Sinopsi
A Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’aquesta preciosa història d’amor. La més gran història d’amor de la literatura japonesa.
Editorial Amsterdam .- 192 pàgines.- Traducció de Ko Tazawa i Joaquim Pijoan
Apunts de lectura
La remor de les onades ens remet a un sistema de vida que sembla molt llunyà, però en realitat està situat als anys 50 del segle passat. Allò que dóna la sensació de llunyania és la vida que es respira a l´illa d´Utajima, un ecosistema aïllat amb una vida pròpia i dedicada exclusivament al mar: la pesca els homes i la feina del busseig les dones.
Mishima descriu un sistema ideal, ordenat i refractari a la vida urbana la qual cosa es presenta com una cosa aliena i estranya. El personatge de la Chiyoko, una jove de l´illa que ha anat a estudiar a la universitat de Tòquio, és presenta com la contraposició a la vida de l’illa. Davant del culte al progrés i la modernitat s’hi oposa la naturalesa i la creença en els seus antics déus com a fórmula per a una vida de plenitud.
Shinji, el jove protagonista de La remor de les onades, és un pescador molt humil, de costums i pensaments senzills, però valent i coratjós. Allò que torneja la seva personalitat, moral i bonhomia és l’estret contacte amb la naturalesa.
La història de la novel.la s’estructura al voltant de l’amor impossible entre Shinji i Hatsue, l’etern conflicte amorós interclassista.
Mishima contraposa la irrefrenable i instintiva pulsió sexual entre Shinji i Hatsue, la jove i bonica filla del poderós i ric vell Teru, amb la moral social la qual cosa els sotmet a un sentiment espiritual idíl·lic farcit de bellesa i bondat.
També contraposa els personatges del jove Yasuo amb el de Shinji, talment una metàfora dels diferents perfils humans. Yasuo, encarna la prepotència, la supèrbia i el masclisme emparat en la seva posició de classe dominant. Altrament, l’antagonista Shinji, és definit per la seva bona aptitud laboral així com a través de la bonhomia, el coratge i la humilitat.
La conclusió de Mishima és clara, Shinji triomfa per la seva fortalesa, coratge i bonhomia, no pas per la seva posició econòmica ni tampoc per la seva educació intel·lectual.
Tal com el títol de la novel.la indica, l’escenari natural és omnipresent durant tot el relat. La naturalesa esdevé un personatge dominant.
Una de les seqüències a remarcar és la trobada de les dones a la platja al començament de la temporada de busseig. Una feina reservada en exclusiva a les dones que la realitzaven en un ambient de festa i de companyonia interclassista..
“Totes reien i garlaven en veu alta, i exhibien orgullosament la nuesa dels seus pits. (…) tots aquells pits havien crescut sota la llum del sol, com unes fruites madures que no coneixien el marciment…”
Les descripcions idíl·liques de l’illa Utajima és conjuga amb les d’una vida primitiva, essencial dels seus habitants. En aquest paratge rústec es desenvolupa una història d’amor turbulent. Sovint les descripcions de la natura suggereixen els sentiments dels personatges.
quadern vermell 