Keile, la Pèl-roja, Isaac Bashevis Singer

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Corre l’any 1911 quan la Keile, una prostituta jueva, coneix l’amor de la seva vida, en Iarme, un expresidiari. La jove parella somia fugir de la misèria del gueto de Varsòvia, on viuen sota l’amenaça constant dels pogroms, així que quan en Max, un antic conegut, els ofereix de participar en els seus negocis lucratius a Amèrica del Sud, no ho dubten ni un moment. Però en Max també se sent atret per en Iarme, i sorgeix un funest triangle amorós que turmentarà la Keile tant als carrers foscos del gueto com a les avingudes d’una gran ciutat nord-americana. En aquesta novel·la brillant, inèdita en català, Singer retrata, amb la mestria de Dickens o Dostoievski, els baixos fons de la comunitat jueva, poblant-los del ric elenc de personatges singulars amb els quals crea un fresc vívid de tota una societat i una època.

Editorial Quaderns Crema.- 336 pàgines.- Traducció: Eulàlia Sariola i Mayol.

Apunts de lectura

La novel.la es desenvolupa en dos escenaris, el gueto jueu de Varsòvia i Nova York.

Tal com diu el títol, Keile és l’eix central del relat. Una noia marcada per la prostitució i que se’n vol alliberar. Desitja refer la vida, cercar el seu lloc en el món lluny de l’esclavatge de la prostitució. Per acomplir el seu desig necessita el suport i la companyia d’una ma amiga ja que Keile és una noia amb una baixa autoestima i de pobres recursos personals, és analfabeta, així com d’una nul.la autonomia econòmica. 

El primer intent de la Keile per dur una vida decent és a través del casament amb en Iarme, un proxeneta que l’explotava sexualment i que ha fet el propòsit de fugir del món de la prostitució.

La malastrugança, però, la persegueix insistentment i decideix recórrer als serveis religiosos de la sinagoga. Aquí coneix el jove Búmen, fill de rabí d’una família d’estricte observança religiosa. Malgrat el fort condicionament familiar, Búmen, va seguint un procés gradual de laïcisme en mig d’una lluita de dubtes religiosos.

El segon intent de la Keile per sortir de la prostitució és la d’aparellar-se amb en Búmen.

La segona part es desenvolupa a Nova York en mig de la barreja de races i religions que en aquells moments hi proliferava. La Keile i en Búmen, com a parella de fet, viuen en l’esperança de redimir-se i oblidar tots els condicionaments que els tenien subjugats a Varsòvia. S’instal·len precàriament en el barri jueu i lluiten aferrissadament per sobreviure.

L’adversitat travessa d’un continent a l’altre i segueix perseguint la Keile.  Es retroba amb els seus anteriors adversaris proxenetes que la varen enfonsar a l’infern de la prostitució en relació als quals en depèn psicològicament.  La lluita no es decanta mai al seu favor, però Keile persisteix confiant amb la força de l’amor al costat de Búmen. Tot un exemple de resiliència, de la capacitat de la Keile per a sobreposar-se a una situació desfavorable i de risc persistent. Una lluita contra un destí que sembla indefugible.

“A l’entorn d’on venia la Keile no només es despullava el cos, sinó també l’ànima. Les persones es debaten eternament entre l’exaltació i la degradació. Una força les empeny cap amunt i una altra les arrossega cap avall, i si no s’hi resisteix, s’enfonsa fins a les quaranta-nou portes del pecat mentre un dimoni, a cau d’orella, li promet plaers impossibles d’assolir”. Pàg. 237.

El relat planteja la lluita per a la supervivència, de l’instint de viure davant una realitat hostil i l’adaptació a una societat desconeguda amb totes les afectacions a la pròpia identitat personal i social. El fet d’aprendre l’idioma de l’anglès a Nova York resulta ser un esforç titànic especialment per la Keile. L’amor, les relacions amoroses, el compromís, són sentiments de suport importants per a la jove parella.

“-Vine amb mi, Búnemel- digué la Keile-. Imagina que ets cec i que jo sóc la teva guia. Vetllaré perquè no et manqui res, podràs a dedicar-te a llegir els teus llibres. Amb tu duré una vida honesta. Cap home en tocarà mai més, ni amb la punta del dit petit. Viuré només per a tu.” Pàg. 321. 

Búmen viu la contradicció de ser jueu en mig d’una societat “gentil”. Crisi dels elements que configuren la identitat jueva així com la consciència de poble i raça.

Crisi de les creences religioses en una societat secularitzada i moderna com l’americana. Crisi per mantenir la seva llengua familiar l’ídix o jiddisch, cada vegada més amenaçada d’extinció.

La intriga és un element narratiu a destacar, especialment durant la fugida a Nova York sempre pendents de la possible trobada amb els personatges del passat.

“Qualsevol dia algú la reconeixeria pel carrer i correria la veu entre els veïns de quina era la seva veritable identitat. No paraven d’arribar vaixells amb milers d’emigrants de Polònia…” Pag. 238.

Una novel.la tradicional que atrapa per la seva intensitat i que sobretot és una font singular de coneixement sobre un moment històric concret així com sobre la naturalesa humana en general.    

Deixa un comentari