Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Walter Hartright se traslada a Limmeridge para dar clases de dibujo a Laura, una joven y rica heredera sobrina del barón Frederick Fairlie. Poco antes de irse, tropieza con una misteriosa dama vestida de blanco que le habla de Limmeridge y de su propietaria fallecida, la señora Fairlie. Desde el principio Walter siente una gran atracción por Laura, quien está prometida con «Sir» Percival Glyde, quien sólo busca arrebatarle su herencia. Sólo se interpone en su camino la misteriosa dama de blanco. Esta novela considerada una obra maestra de la narrativa de suspense es, al mismo tiempo, un relato policial, una historia de amor y un libro de aventuras, en síntesis cabal. Casi no puede darse aquí una idea del argumento sin estropear al potencial lector el suspense, que es magistral. Digamos sólo que se narra aquí una terrible conspiración para matar en vida a la hermosa Laura Fairlie, por parte de «Sir» Percival Glyde, un cazadotes, y de su extraño cómplice el Conde Fosco; conspiración que intentan desentrañar primero, y revertir después, la hermana de Laura —Marian— y el personaje principal, Walter Hartright. «La dama de blanco», inspirada en un hecho real y publicada originalmente por entregas en una revista dirigida por Charles Dickens, ha constituido un éxito ininterrumpido de ventas en todas las lenguas. Todo ello se debe a una trama argumental magníficamente desarrollada, que envuelve al lector en una atmósfera de misterio e intriga.
Editorial: DEBOLSILLO.- 816 pàgines.- Traducció: Maruja Gómez Sagales.
Apunts de lectura
Literats com Jorge Borges i T.S.Eliot han destacat els valors d’aquesta novel.la. La construcció del relat és peculiar: diversos narradors van prenent successivament la paraula per informar el lector sobre el procés dels esdeveniments de manera que van formant entre tots l’escenari humà. Utilitzen diferents recursos narratius: cartes, dietari, documents,…
La novel·la s’estructura en les tres parts pròpies del melodrama: una primera part que actua a tall d’introducció, la part central, que és la conspiració dels malvats i el desenllaç final.
La Dama de blanco no solament està inspirada en un cas criminal real, sinó que la manera en què està escrita li atorga una gran versemblança.
L’eix central del relat, a part de la cobdícia humana, és el tema de la identitat. Juga amb els equívocs entre la “Dama de blanco” i Laura. Percival no és qui diu ser i Fosco s’oculta pel seu passat. La funció important del detectiu Walter serà també la de demostrar una falsa identitat.
Una perfecta trama construeix un intrigant relat detectivesc amb una simfonia de personatges.
D’entre tots els personatges destaquen el Conde Fosco i Marian Halcombe. El Conde Fosco, un personatge d’una certa ambivalència. Per un costat és un consagrat malvat però per l’altre es mostra tendre i afectuós amb els animals, i, altrament el fet de sentir-se atret per la Marian, revela també us aspecte humà en la seva aterradora personalitat. És un personatge d’una gran complexitat, intel·ligent , amenaçador, dominador, culte, li agrada l’òpera, coneixedor de la ciència…Tot plegat contrasta amb el perfil de l’altre malvat de la història, Sir Percival Glyde. El conde Fosco és un geni del mal; Sir Percival és un malvat sense geni.
Marian Halcombe, sempre al costat de la seva germana Laura, configuren la imatge del bé contraposat a la imatge del mal de l’altra parella d’homes. Dues parelles enfrontades i sempre actuant a duo. Laura gairebé no surt mai sola, de la mateixa manera que Sir Percival i el conde Fosco sempre van junts.
La presentació inicial del personatge de Marian realitzada per la descripció que en fa el professor de dibuix Walter quan arriba a casa de les dues germanes, contradiu la percepció que en tindrem després i especialment al final com una gran heroïna.
“Desde el primer momento que mis ojos la vieron quedé admirado por la insólita belleza de su silueta y la gracia natural de su porte. Era alta, pero no demasiado; las líneas de su cuerpo eran suaves y esculturales, pero no era gorda; su cabeza se erguía sobre sus hombros con serena firmeza; sus senos eran la perfección misma para los ojos de un hombre, pues aparecían donde se esperaba verlos y su redondez era la esperada, ostensible, y deliciosamente no estaban deformados por un corsé. La dama no advirtió mi presencia, y me permití durante algunos minutos quedarme admirándola, hasta que yo mismo hice un movimiento con la silla como la manera más discreta de llamar su atención. Entonces se volvió hacia mí con rapidez. La natural elegancia de sus movimientos que pude observar cuando se dirigió hacia mí desde el fondo de la habitación me llenó de impaciencia por contemplar de cerca su rostro. Se apartó de la ventana y me dije: «Es morena». Avanzó unos pasos y me dije: «Es joven». Se acercó más, y entonces me dije con una sorpresa que no soy capaz de describir: «¡Es fea!».”
El personatge que encarna la funció de ficció detectivesca és Walter, un detectiu que es mou per emocions afectives i una gran perseverança. És assistit per molts i variats recursos la qual cosa li atorguen un perfil depenent, molt humà.
Aquest famós thriller de misteri de Wilkie Collins té emoció, suspens, amor, i una trama que dona moltes i inesperades voltes.
quadern vermell 