El regreso de Martin Guerre, Natalie Zemon Davis

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La de Martin Guerre es la historia de una impostura. En el año 1540 un rico campesino del Languedoc abandonó a su mujer, su hijo y sus propiedades, y durante años no se supo más de él. Tiempo después volvió “o así lo creyó todo el mundo”, integrándose plenamente en su vida anterior. Sin embargo, tras varios años de apacible convivencia matrimonial, la mujer alegó que había sido engañada por un impostor y denunció a su supuesto marido ante los tribunales. Tras un azaroso juicio “del que nos quedan numerosos testimonios”, y cuando el hombre en cuestión casi había convencido a los jueces de que era Martin Guerre, el auténtico Martin Guerre apareció en escena.

¿Quién fue en realidad el falso Martin Guerre? La esposa, Bertrande de Rols, ¿había sido engañada realmente? ¿Qué papel desempeñó el pueblo, Artigat, en todo el asunto? A medio camino entre el relato novelesco y la exposición científica, Natalie Zemon Davis recrea en este magno fresco, excepcional y absorbente, los hábitos y las relaciones sociales, las intenciones ocultas y las sensibilidades de unos aldeanos del siglo XVI.

Editorial Akal.- 208 pàgines.- Traducció: Helena Rotés.

Apunts de lectura

L’autora parteix d’un fet històric esdevingut el segle XVI per analitzar-ho amb elements propis d’una historiadora. D’aquesta manera s’esmenten les eines metodològiques emprades com són els testimonis documentals (arxius judicials), diverses fonts, les cròniques de Jean de Coras (1561) etc. El resultat és un anàlisi de la societat agrària del sud de França durant el segle XVI. A través d’un relat propi de la ficció literària s’analitza la realitat cultural, sociològica i antropològica d’un temps i d’un país. Cal dir que aquest anàlisi propicia una major comprensió de l’actuació dels personatges que protagonitzen la història d’El retorn de Martin Guerre.

A l’escenari de la història hi intervenen personatges concrets amb noms i cognoms i altres com la població. Tots plegats configuren l’eix central del relat: que un impostor ocupés durant molts anys el lloc de Martin Guerre amb el reconeixement més o menys explícit de la família, l’esposa i la població.

L’autora, a partir d’aquest relat d’un impostor analitza els fenòmens sociològics, les migratoris del sud de França, la problemàtica de la propietat privada, l’administració de la justícia, les relacions socials i parentals. També els fenòmens propis de la psicologia social i del comportament humà, com la cobdícia, l’avarícia, l’enveja, etc…

En paral·lel es va desenvolupant la història protagonitzada per uns personatges i el lector va realitzant les possibles interpretacions sobre els esdeveniments del relat. Per exemple sobre la motivació de l’esposa en relació a l’acceptació de l’impostor en considerar-lo com a l’autèntic cònjuge.    

La bastida de la intriga s’inicia en l’aparició de l’impostor i segueix una espiral creixent durant tota la fase judicial fins el moment estel·lar de l’aparició de l’autèntic Martin Guerre.   

Tot plegat,  El retorn de Martin Guerre és una construcció que fa l’autora utilitzant elements d’investigació historiogràfics per explicar i fer entendre un esdeveniment personal i social del passat. No és un llibre d’història, més aviat podríem dir que és un un relat basat en documents, tal com es detalla a les notes que ho acrediten. Aquest llibre formaria part d’allò que classificaríem com a novel.la històrica, la recreació d’un episodi històric.

La història de Martin Guerre ha estat contada innombrables vegades. Cal dir que aquest llibre va ser realitzat després de la pel.lícula que porta el mateix nom. Potser és un cas únic ja que normalment és al revés.

Conclou l’autora en l’epíleg: “La historia de Martin Guerre se cuenta una y otra vez porque nos recuerda que los hechos sorprendentes son posibles. E incluso para el historiador que se ha empeñado en descifrarla, la historia conserva toda su fuerza. Creo que he revelado la faz verdadera del pasado, pero podría ser que Pansette se hubiera salido con la suya una vez más…”    

Incendios, Richard Ford

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En 1960, cuando Joe tenía dieciséis años, su madre se enamoró. Hacía muy poco tiempo que se habían mudado a Great Falls, en Montana. Era la época del boom del petróleo y el padre de Joe, un golfista profesional que se ganaba escasamente la vida como instructor en clubs privados, había pensado que el gran dinero estaría allí, y que él recibiría una parte de la lluvia de oro que caería sobre la región. Pero nada resultó de acuerdo con lo esperado, y lo que comenzó a caer sobre las cabezas de los pobladores de Great Falls fue la lluvia de cenizas de los incontrolables incendios de los bosques cercanos, que llevaban ardiendo todo el verano sin que fuera posible extinguirlos.Los fuegos alteraron también la quieta superficie de la vida, liberando latentes complejidades en las relaciones entre los padres de Joe.

El padre perdió su trabajo y, sumido en un profundo extrañamiento, se alistó en las brigadas que marchaban a los bosques a combatir el fuego. Sólo estuvo ausente tres días, pero duraron una eternidad y cambiaron para siempre la vida de Joe.

Su madre conoció a otro hombre, y el adolescente arrojó entonces su primera y desconcertada mirada sobre el opaco mundo del deseo, sobre el enigmático mundo de la madurez. Incendios es una novela de iniciación, «de entrada a la vida», y es también la historia de una pasión contada por quien menos puede saber de ella, el hijo de la enamorada, por quien menos puede creer y comprender la naturaleza de tales sentimientos.

Editorial Anagrama.- 192 pàgines.- Traducció: Jesús Zulaika Goicoechea

Apunts de lectura

“En el otoño de 1960, cuando yo tenía dieciséis años y mi padre llevaba sin trabajo algún tiempo, mi madre conoció a un hombre llamado Warren Miller y se enamoró de él.”

Així comença el narrador, en primera persona, el relat d’aquesta història. El relat d’un adolescent sobre la relació dels seus pares els quals viuen un moment d’incertesa de les seves vides després d’haver-se traslladat a viure en una nova població. La família espera trobar noves oportunitats amb ocasió del boom de petroli a Montana. La realitat, però, els depara noves i inesperades variables existencials.

Malgrat el títol original de la novel.la és un altre (Wildlife, Vida salvatge), Incendios podria ben bé ser una metàfora d’allò que el narrador viu durant els tres dies que el seu pare se’n va de brigadista a apagar el foc que des de fa temps crema descontrolat per les muntanyes de la vora. Per un costat la fugida del pare davant la frustració laboral sobre les expectatives esperades. Talment una fugida endavant, com si volgués lluitar contra una cosa que està descontrolada. Per l’altre costat, la mare d’en Joe, intenta refer la seva vida a través d’una nova relació amorosa. Potser víctima de la pròpia passió també permet que la seva vida es descontroli a través d’una nova relació amorosa ? El narrador repudia el nou amor de la seva mare, en Warren, el troba repel·lent, vell, lleig, coixeja, ostentosament seductor per la seva riquesa i influència social.

El narrador sent com Warren vol fer-se amic seu simplement per seduir la seva mare.

Aquest és l’escenari vivencial des del qual Joe contempla la crisi matrimonial dels seus pares, un autèntic incendi.

Una imatge ben eloqüent i simbòlica la que narra Joe en parlar amb el seu pare per telèfon

“—¿Vuelves a casa? —le pregunté.

—He visto cómo se abrasaba un oso, Joe —dijo mi padre, aún en voz muy alta—. Te habría parecido increíble. El fuego lo envolvió en cuestión de unos segundos. Un oso subido a una picea. Se tiró al suelo chillando. Como una bola de fuego.”

Més que els esdeveniments, allò que narra el protagonista són els sentiments que brollen en el seu esperit expressats a manera de flux de consciència. No sap realment allò que va passar, no sap el perquè de l’actuació del seu pare ni de la seva mare, no sap el perquè de tot plegat. Ho va viure a la seva manera, la d’un adolescent de setze anys. Després dels incendis familiars, la vida va seguir el seu curs.    

“Y la vida discurrió para nosotros en una dimensión distinta de la que antes habíamos conocido. Una dimensión humana menor. No hay duda de eso. Pero la vida seguía. Sobrevivimos.”.

El muro, Marlen Haushofer

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una mujer acepta una invitación para acudir a la cabaña de caza de unos amigos. Tras su llegada, la pareja anfitriona se acerca al pueblo vecino y no regresa. Angustiada, la mujer sale en su busca y, antes de llegar al pueblo, encuentra un muro invisible e insalvable detrás del cual parece reinar una rigidez cadavérica. Aislada del resto del mundo, rodeada por animales, la mujer se prepara para sobrevivir; tiene que replantearse su relación con la naturaleza y consigo misma y reflexionar sobre el sentido de la vida y del amor. La novela, de una gran sencillez y, al mismo tiempo, de una enorme densidad poética, se ha convertido en los últimos años en un libro «clave». Hans Weigel, el gran crítico y escritor austríaco, la considera «una gran obra maestra de la épica de Occidente».

El muro.- Editorial Siruela.- 276 pàgines.- Traductor: Genoveva Dieterich

La pared.- Editorial: Volcano.- 240 pàgines.- Traducció: Claudia Toda Castán

Apunts de lectura

La narradora, en primera persona, és la protagonista. Una dona de mitjana edat amb dues filles ja emancipades. No en sabem gaire res més de la seva biografia, tampoc el nom.

S’inicia el relat a tall d’una crònica del temps passat en aquella situació en la qual les circumstàncies l’han empresonat a una vida de solitud i confinament.  

“Hoy, 5 de noviembre, comienzo mi informe. Relataré todo con la mayor exactitud posible. Aunque ni siquiera sé si hoy es verdaderamente el 5 de noviembre. Durante el invierno pasado perdí unos cuantos días. Tampoco puedo precisar el día de la semana. Pero no creo que sea demasiado importante. Tengo que basarme en notas escuetas, escuetas porque nunca pensé en escribir este relato y me temo que en mis recuerdos las cosas serán diferentes a como yo las viví.”

Per la narradora l’escriptura esdevé una necessitat, una catarsi: “No escribo por placer, sencillamente he de escribir si no quiero perder la razón.”

La narradora es troba sola davant el repte vital de sobreviure en mig del bosc. Inicialment disposa de suficients recursos per parar el cop, però haurà d’aprendre a gestionar-los davant el cúmul d’incerteses que la realitat li depara. Recursos materials, una casa condicionada, eines, etc. I, una bona companyia d’animals: un gos, una vaca prenyada i gats.

D’entrada, allò que destaca del relat és la causa que pot haver causat la desgràcia d’aïllament que provoca el misteriós mur. Aquest conjuga dues funcions, per un costat provoca l’aïllament de la resta del món i per l’altre actua de barrera protectora davant qualsevol amenaça exterior.

A mesura que avança el relat, el mur passa a un segon pla. Allò que ocupa tot l’escenari són les accions que haurà d’emprendre la protagonista per sobreviure. Primerament, la cosa és fàcil ja que només ha d’anar consumint les provisions existents. Després la cosa es va complicant en correspondència amb les inclemències del temps i la manca de provisions. Cal aprendre a procurar-se tot allò necessari per la seva pròpia existència: els fruits i els recursos i el conreu de la terra, els animals del bosc…

Durant tres anys la seva vida quotidiana és guiada per un únic objectiu: lluitar per sobreviure en una situació adversa.

Durant el tercer hivern decideix escriure la seva crònica sobre el que ha passat, sense saber si algú ho llegirà alguna vegada. És un acte de necessitat.

Poc a poc, a través del relat, es va traslluint un distanciament gradual sobre la seva vida anterior. La referència sobre les seves filles es va diluint en la incertesa de futur.

Els animals domèstics que l’acompanyen esdevenen una bona i imprescindible companyia.

El muro, publicada l’any 1963 ha esdevingut un clàssic, un text susceptible de relectures i interpretacions de totes meses. Un clàssic de ciència-ficció amb un contingut de distòpia on la realitat transcorre en termes oposats als d’una realitat  ideal, és a dir, vers una realitat indesitjable.

Hi ha qui ha trobat també el significat d’un discurs feminista radical, no solament per la independència i capacitat de recursos per sobreviure de la protagonista, sinó també pel sorprenent final.  

En tot cas cal destacar el procés de creació d’unes condicions de vida adients per la subsistència tot partint dels migrats materials disponibles. La capacitat humana de crear amb permanent conjugació amb la natura unes condicions que permetin un autèntic goig de viure. La protagonista no només és capaç de sobreviure sinó també és capaç de construir un món nou que sigui satisfactori a partir de tot allò que ha pogut fer servir del vell. Un discurs sobre la sostenibilitat, de mantenir i tenir cura dels recursos disponibles. Lluny de pantalles i realitats digitals. Tot el contrari de l’economia dels diners, no existeix el valor de canvi, només el valor d’ús. Els imponderables, les tempestes, el clima, capgiren la vida i cal tenir previsió i projecte.

El mite del solitari, talment el nàufrag Robinson Crusoe, esdevé un mite aplicable a moltes realitats.  Hem patit una pandèmia del coronavirus que també ha significat un confinament forçat. La narradora del “Muro”, una singular experiència de la protagonista per fer front a una realitat hostil.

I el futur?: L’Ara i l’aquí.

“Ahora estoy serena. Veo una perspectiva abierta. Comprendo que esto no es el final. Todo continúa. Desde esta mañana tengo la seguridad de que Bella está preñada. Y quién sabe, a lo mejor vuelve a haber gatitos. Toro, Perla, Tigre y Lince se fueron para siempre, pero algo nuevo está en marcha y yo no puedo eludirlo. Cuando llegue el tiempo sin fuego y sin municiones me enfrentaré a él y buscaré una solución. Pero ahora tengo otras cosas que hacer.” 

Armaris buits, Maria Judite de Carvalho

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Durant deu anys, Dora Rosário ha plorat la mort del seu marit. Un marit que per principis havia rebutjat tenir qualsevol mena d’ambició personal. Dora i la seva filla, doncs, van quedar soles i sense res, forçades a demanar l’ajuda d’amics i coneguts. Quan una nit la seva sogra li revela un secret esfereïdor sobre el seu matrimoni, Dora s’adona que totes les certeses que tenia sobre la seva vida han desaparegut.

Com reprendre la vida després d’una pèrdua? Com superar un desengany? Com apedaçar una identitat esquerdada, perdudes ja les esperances, esborrats per sempre els anhels?.

Angle Editorial.- 128 pàgines.-  Traducció: Melcion Mateu.

Apunts de lectura

L’estructura narrativa és un dels aspectes més destacats de la novel.la. Un narrador atípic en tercera persona desplega el relat de manera que sembla que ens ho estigui explicant oralment. A vegades fa esment que ho diu perquè així li han explicat o també que suposa perquè no hi era. De manera que genera dubtes sobre la versemblança d’allò que explica. És una narradora, el nom de la qual no es desvetlla fins molt avançada la novel.la. És una narradora que poc a poc esdevé també un altre personatge.

“Però no insisteixo en el tema perquè, com ja he dit, jo no formo part de la història”. Pàg. 53

El títol del llibre és una metàfora suggeridora del fons de la història que enllaça amb les paraules de Éluard en el prefaci.

A través dels personatges es retrata tres generacions de dones que van teixint entre elles les seves vides. El tema de la dona és l’eix central de la novel.la de manera que desenvolupa un clar discurs feminista.

La Dora és la protagonista de la qual seguim el seu procés de vida: en casar-se renúncia a l’autonomia personal; mort del marit; trista i desemparada; dependència de la sogra; conseqüències d’aconseguir una feina; superació dels problemes econòmics i emocionals; pulsió vital i autoestima… No cal dir que planteja el veritable problema de la dona mestressa de casa i sense la necessària independència econòmica. Cal dir que la novel.la presenta a través dels fets de la vida quotidiana un complex anàlisi psicològic de la conducta humana. D’una manera principal dibuixa perfectament les conseqüències psicològiques que es deriven de la situació de la protagonista Dora i la manera com s’opera una transformació gradual vers l’autoestima i l’alliberació. També ho fa, d’una manera més simple de la resta de personatges.

El perfil de la Dora es contrasta amb el de la filla i amb el de la sogre. La filla encarna el retrat sociològic d’una altra generació. A Lisa no li interessa el convencionalisme del matrimoni, vol ser lliure, viatjar i veure món, gaudir d’una vida farcida de comoditats i consumisme. No està disposada a fer grans sacrificis, estudiar a la universitat, aconseguir una bona feina.

“Això no em va. Vostè no entén les noies d’avui dia, és com ma mare. En el seu temps s’estaven a l’espera, però nosaltres sabem que les hipòtesis d’amor i diners són molt difuses: una cosa o l’altra”. Pàg. 102.

L’altre perfil és el de la sogre, l’Ana, una dona forta de caràcter, amb recursos personals i econòmics per sortir-se’n de tots els embats. És la contraposició de la seva jove, la Dora.

Un altre perfil de dona que s’hi esmenta amb una lleugera pinzellada és la tia Júlia, la germana de l’Ana. Mare soltera que havia tingut un amant i que la desgràcia la va desbaratar. Cal dir que una mare soltera durant els any 60 a Portugal comportava una vida difícil.

A mesura que la narradora es va descobrint com un personatge amiga de la Dora, sorgeix també una comparativa entre la situació vital d’ambdues i que al final, en frustrar-se les respectives relacions sentimentals, descobreixen la crua realitat d’haver viscut una vida d’il·lusió i d’aferrament a tresors falsos. D’haver esdevingut armaris buits.

Al final, la narradora Manuela ocupa totalment l’escenari narratiu i s’expressa en primera persona.

“Era un dia igual als altres, ara que jo vivia tota sola. Un número més a restar del meu compte corrent”

Cal dir que els personatges masculins en surten molt mal parats, un model del patriarcat, cadascun amb el seu perfil: inutilitat i vagància;  seducció, prepotència i dominació;….      

El relat desplega tot un seguit de  reflexions sobre diferents temes:  La soledat ja sigui sobrevinguda o no; sobre l’ambigüitat de l’envelliment amb independència de l’edat, ser vell, sentir-se vell; sobre l’amor no natural per la diferència d’edat entre la parella;   sobre la tristesa, que ho amara tot…

És un relat sobre la situació de la dona, sobre el procés d’emancipació i els condicionaments diversos. Malgrat la novel.la és situada al Portugal dels anys 60 desplega un discurs universal i actual. 

El jardiner, Rudyard Kipling

Sinopsi

La història tracta sobre Helen que no està casada i s’ocupa del fill bastard del seu germà que ha mort d’un accident a l’Índia. Li procura una bona educació. Michael creix i quan és a punt d’entrar a la universitat és enviat a la Primera Guerra Mundial. Passen els temps i aviat Helen rep una carta comunicant que en Michael ha desaparegut i finalment es constata la seva mort. Helen s’informa d’on es troba la tomba de Michael i viatja per visitar-la. Tanmateix, l’adreça que se li va donar era incorrecta i confusa de manera que pregunta a un jardiner que treballa en el cementiri que l’ajudi a trobar-la.

Editorial Males Herbes.- El jardiner forma part del recull de contes titulat: La millor història del món.– Traducció: David Gàlvez.

Apunts de lectura

“El Jardiner”, un relat breu, 7 pàgines,  ha cobrat fama gràcies al comentari que Jorge Luis Borges va fer en el pròleg de la seva antologia de contes de Kipling (Biblioteca de Babel.- Editorial Siruela.- Kipling, la casa de los deseos):

“De los cuentos que elegí para este volumen, quizá el que más me conmueve es The Gardener. Una de sus peculiaridades es que en él ocurre un milagro; la protagonista lo ignora pero el lector lo sabe. Todas las circunstancias son realistas, pero la historia referida no lo es” .

Aquest comentari ha causat un allau de tinta arreu tot cercant el miracle esmentat per Borges. Ha propiciat que el lector llegeixi i rellegeixi diverses vegades el conte a la recerca de l’enigma. Un allau d’interpretacions que encara es despleguen a bastament i duren i duren…

El fet que allò que permet reinterpretar tot el conte estigui a les últimes línies, fa que es compleixi un dels requeriments essencials del bons contes: la sorpresa final. 

El personatge del jardiner té un paper molt curt en el conte però d’uns efectes excepcionals: expressa un sentiment de compassió en el sofriment que pateix la protagonista Helen.