El doble, Fiódor Dostoievski

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Iàkov Petróvitx Goliadkin, el funcionari protagonista d’aquest llibre, assisteix a un dinar organitzat pel seu cap amb motiu de l’aniversari de la seva filla, a la qual volia festejar. Davant de la negativa a ser acceptat a la celebració, trasbalsat en el més profund del seu jo, topa pel carrer amb un home idèntic a ell. ¿Fins a quin punt és real o és una fabulació de la seva ment pertorbada? ¿Es tracta d’un veritable desdoblament? Precursor de Kafka en el tema de l’home indefens davant d’una burocràcia implacable i tot sovint anihiladora, només un escriptor de la talla de Dostoievski podia sortir airós d’aquest envit.

Quid Pro Quo Edicions.- 250 pàgines.- Traducció de Xènia Dyakonova

Apunts de lectura

La novel.la s’inicia amb el despertar del protagonista:

“Faltava poc per a les vuit del matí quan el conseller titular Iàkov Petróvitx Goliadkin, després de dormir llargament, es va despertar, va badallar, es va estirar i, per fi, va obrir els ulls del tot”. Però allò que li passa durant la resta de la novel.la, succeeix en la realitat, o bé forma part dels seus somnis confusos, dels seus propis fantasmes que l’assetgen?.

El senyor Goliadkin es convenç que l’empleat homònim, una còpia exacta d’ell mateix, ha suplantat la seva personalitat per tal de fer-li la guitza i la vida impossible per tal d’anihilar-lo. Especialment, l’assetjament moral es produeix en el món del treball, de manera que el senyor Goliadkin veu que tothom li fa el buit. Sent com a través d’un conjunt d’accions i conductes, el seu doble, pretén de forma sistemàtica danyar la seva integritat física i psicològica tot cercant la col·laboració dels superiors jeràrquics i  la resta de companys de feina. Sent com la seva reputació es va danyant. Tot plegat, el protagonista arriba a una situació límit, a una desesperació que el sobrepassa per la qual cosa està disposat a realitzar el que sigui per acabar amb l’infern que pateix.

Dostoievski, realitza una crítica ferotge de l’arribisme en el món laboral, en aquest cas del funcionariat burocràtic. El seu doble, triomfa en l’assetjament gràcies a les seves qualitats arribistes que sense escrúpols utilitza tots els mitjans per atènyer l’objecte de la seva ambició. D’alguna manera, el protagonista senyor Goliadkin, també voldria ser reconegut a la feina i enfilar-se per l’escala jeràrquica, però la seva baixa autoestima no li permet assolir-ho. La seva ira contra el seu doble, és a la vegada també enveja per la manera com se’n surt amb la seva. El seu doble, al contrari de Goliadkin, és un ser més astut i fort que sobreviu i triomfa en un món on ell no pot.

La novel.la presenta la consciència del protagonista lluitant contra els seus dimonis interiors. L’obediència o submissió a l’autoritat és una de les formes de la influència i dominació social. El protagonista es sotmet no solament laboralment a l’autoritat sinó que li demana protecció i misericòrdia personal. Percep la jerarquia superior com un pare.

“El senyor Goliadkin callava; la barbeta començava a tremolar-li una mica…

-¿I doncs?

-Em pensava que…la meva era…una actitud cavallerosa, Excel·lència…Que era molt cavallerós…recórrer al superior com a un pare…Dallò…com qui diu…, i que uns im…impulsos així s’haurien d’enco…enco…encoratjar…

Sa excel·lència es va girar d’esquena.” Pàg. 211.

Els tocs d’humor sovintegen quan evidencien l’absurditat d’un món laboral tenebrós, burocràtic decadent. patètic i depravat.

Deixa un comentari