Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
«Bajo la influencia del alcohol era un hombre alegre y optimista, capaz de culminar las tareas más brillantes y precisas, y así llenaba una página tras otra con su hermosa y firme letra. Trabajaba casi siempre en las terrazas de los cafés, y nunca se impacientaba cuando alguno de sus amigos, que eran muchos y de las más variadas naciones, razas y capas sociales, se dejaba caer por allí para interrumpirlo. Había vivido varios años en Berlín, pero, cuando Hitler asumió el mando de la cancillería alemana, Roth abandonó definitivamente la ciudad para entregarse a una vida de cafés parisinos que emulaba la de Verlaine».
Así presenta Friederike Zweig a su amigo Joseph Roth en el texto que prologa esta edición, compuesta por tres joyas del escritor nacido en el Imperio austrohúngaro: «El alumno aventajado», «Barbara», y una de sus obras más conocidas y leídas, «La leyenda del santo bebedor». Un escritor esencial al que siempre es un placer regresar.
Editorial Nordica.- 104 pàgines.- Traducció: Alberto Gordo i Juan Andrés García
Apunts de lectura
Tres contes sobre tres històries de vida ben diferents però que totes culminen en la mort dels seus respectius protagonistes.
El primer, “El alumno aventajado”, relata la pulsió vital d’Andreas Waltz des de la infància fins a la mort. Una pulsió vital caracteritzada pel més pur individualisme del “self made man”, un personatge fet a si mateix amb l’objectiu obsessiu d’ascendir a l’escala social i aconseguir l’èxit com sigui. Des de la infància es caracteritza per la seca actitud competitiva i ambiciosa incapaç de despertar empatia al seu voltant.
L’estructura narrativa de “Barbara” s’organitza a través d’un flashback on la protagonista recorda els durs avatars de la seva vida. La seva infància familiar d’orfandat, les penúries de la seva feina, el seu desafortunat i breu matrimoni, etc. El seu fill esdevé l’únic antídot davant les diverses desgràcies en la seva vida. El seu fill, però, no li atorga en cap moment el reconeixement als sacrificis realitzats per tal que pugui tenir una millor vida.
“La Leyenda del santo bebedor”, és un relat curt, gairebé un conte, que narra la historia d’un pobre pidolaire ansiós per complir una promesa. Hi ha diversos elements que convergeixen en la lectura que fan d’aquest relat quelcom màgic d’uns efectes sorprenents. Entre d’altres, hi ha el fet que fos la darrera creació de l’autor abans de morir alcoholitzat en el Paris on transcorre el relat.
Avatars diversos constitueixen entrebancs per assolir-ho: L’atzar, les necessitats pròpies del bevedor compulsiu, l’amistat, les relacions personals, la solidaritat, etc.
Tot plegat, però, fa que Andreas esdevingui un personatge entranyable, bondadós, tendre, que causa un gran afecte. La conjugació entre el condicionament de ser un borratxo i el compromís de complir una promesa, configura durant tot el relat l’esperança que alleugi una situació de desolació. Una desolació pròpia dels refugiats estrangers que havien acudit a Paris per poder treballar i que la frustració els havia condemnat a la marginació. Malgrat la certesa que la beguda torna la vida més suportable, en cap moment hi ha un discurs moralitzant. La beguda és una presència quotidiana, un factor de vida, un factor també de lucidesa que aporta desinhibició i empatia. També, en despertar i desaparèixer els efectes de l’alcohol, s’imposa la cruesa de la trista realitat.
La mort de repent d’Andreas a les portes de l’església precedeix les paraules de l’autor: “Doneu-nos Déu a tots nosaltres, bevedors, tan lleugera i bella mort.” És una premonició d’un desig, d’un somni, d’un pressentiment d’un Joseph Roth exiliat a Paris i amb un final tràgic?.
Les tres històries són narrades amb una gran simplicitat i linealitat per centrar-se exclusivament en les vides interiors, desitjos, sentiments dels tres personatges.
quadern vermell 