La drecera, Miquel Martín i Serra

Sinopsi (text de l’editorial)

El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.

La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística. Miquel Martín i Serra reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d’un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta, pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.

Edicions dels Periscopi.- 160 pàgines.

Apunts de lectura

Les novel·les que expliquen el pas de la infantesa a l’adolescència, esdevenen un gènere literari amb unes connotacions comunes. Estiguin situades geogràfica, temporal o històricament on sigui, totes tenen uns trets comuns. El procés de configurar la pròpia identitat, però, està fet de diferents vímets segons cada cas.

Aquest tipus de gènere, estimula que el lector repassi durant la lectura el seu propi pas de la infantesa a l’adolescència la qual cosa és un important valor afegit. Tots podríem dir i escriure el nostre singular procés. Això no sempre passa en altres gèneres de novel.la.

Allò que es posa en escena en aquest tipus de novel.la, és la idea de la vida com a escola, on el protagonista jove i immadur aprèn la seva concepció del món i va construint la seva identitat superant obstacles i afrontant riscos.

A la drecera, el marc geogràfic general és l’Empordà i el marc temporal és la dècada dels 70. La novel.la finalitza quan el Barça fitxa Maradona, l’any 1982.

El marc singular en el qual es mou el protagonista, sense nom, és el de fill únic d’una família rural humil que treballa de masovers en un xalet d’uns senyors benestants de Barcelona, una segona residència a l’Empordà amb un iot amarrat al port del poble.

La novel.la transita lleugerament a través d’una trama planera narrada en primera persona pel protagonista durant trenta breus capítols cadascun dels qual desenvolupa una seqüència de vida.    

El procés d’aprenentatge que viu al protagonista de la novel.la és integrat, com tots els processos de socialització, per diversos elements personals i impersonals. Personals com són els amics, la família, l’escola, la família dels senyors, etc. Impersonals, com poden ser els llibres, tebeos, les cintes de música, el gos, etc.

El fet que el protagonista sigui fill d’una família de masovers, li desperta la consciència de classe en front de la família acomodada dels senyors, pares i fills. Consciència de pertànyer a la cultura de poble rural costaner en front de la cultura dels de “can fanga”.

La transformació turística de l’Empordà i en especial la transformació de l’activitat agrària en segones residències, és també un element narratiu que permet el protagonista descobrir la realitat social. I ho fa d’una manera tràgica a través dels avatars d’un mosso de pagès, en Pitu, veí i punt de referència important en el seu procés d’aprenentatge.

“I tota l’estona pensava que li hauria d’haver dit a en Pitu que em queia molt bé i donar-li les gràcies per ajudar-me tant i per treure’m tantes cabòries del cap”. Pàg.100.

La bicicleta, esdevé un element simbòlic important en el camí d’anar descobrint les dreceres de la vida a través de les experiències diverses.

Ja sabem que en el pas per l’adolescència no tot són flors i violes. El protagonista reflexiona en mig de la seva tristor i ràbia.

“Tenia la sensació que em passava com en aquell malson de la febrada i m’ho anaven prenent tot sense que jo hi pogués fer res: en Pitu, la Nelly, el temps i la confiança dels pares, la bassa dels ànecs, la drecera del  mas Bou…” Pàg. 109.

Com diu el poema de Josep Carner que figura en el prefaci de la novel.la, a través dels ulls, del cor, de bat a bat, es va configurant la identitat.