Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En 1954, el joven psiquiatra Germán Velázquez vuelve a España para trabajar en el manicomio de mujeres de Ciempozuelos, al sur de Madrid. Tras salir al exilio en 1939, ha vivido quince años en Suiza, acogido por la familia del doctor Goldstein. En Ciempozuelos, Germán se reencuentra con Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, inteligentísima, que le fascinó a los trece años, y conoce a una auxiliar de enfermería, María Castejón, a la que doña Aurora enseñó a leer y a escribir cuando era una niña. Germán, atraído por María, no entiende el rechazo de ésta, y sospecha que su vida esconde muchos secretos. El lector descubrirá su origen modesto como nieta del jardinero del manicomio, sus años de criada en Madrid, su desdichada historia de amor, a la par que los motivos por los que Germán ha regresado a España. Almas gemelas que quieren huir de sus respectivos pasados, Germán y María quieren darse una oportunidad, pero viven en un país humillado, donde los pecados se convierten en delitos, y el puritanismo, la moral oficial, encubre todo tipo de abusos y atropellos.
Editorial Tusquets.- 560 pàgines.-
Apunts de lectura
La novel.la porta un subtítol que assenyala l’esquema narratiu:
“Agonía y muerte de Aurora Rodríguez Carballeira en el apogeo de la España nacionalcatólica. Manicomio de mujeres de Ciempozuelos, Madrid, 1954-1956”.
Almudena Grandes conjuga fets i personatges històrics amb relats de personatges ficticis, mostrant així un reflex de la societat espanyola de l’època (1954-1957). De fet, tal com s’assenyala en l’apèndix al final de la novel.la, hi ha 7 personatges reals, entre ells Antonio Vallejo Najera i López Ibor, dos referents de la psiquiatria oficial del franquisme.
També és real el personatge d’Aurora Rodríguez Carballeira, la que dóna el nom a la novel.la, La madre de Frankenstein”, així com la que vertebra la trama. Aquesta dona va intentar crear una filla perfecta, modèlica en tots els sentits i, en sentir-se frustrada en el seu propòsit la va matar, talment com el creador de Frankenstein.
L’eix central de l’acció pivota al voltant de tres personatges: dos de ficció, Germán i Maria; i un de real, Aurora, la mare de Hildegart. Cadascun d’ells serveix per desplegar un efecte narratiu multiplicador sobre diverses realitats de l’època.
L’escenari narratiu és el manicomi de dones de Madrid, Ciempozuelos, un microcosmos que configura un retrat de l’Espanya sota el règim franquista. Un microcosmos que és un reflex de la brutal repressió a nivell de la vida quotidiana, sense entrar a narrar la repressió policial i política.
“España no era Suiza y nadie me había obligado a volver. Lo que había encontrado era lo que había, un país fracturado , fragmentado, donde nadie era libre en absoluto, ni siquiera para enamorarse fuera del carril social al que estaba asignado desde su nacimiento.” Pàg. 314.
La trama assenyala a bastament els efectes de l’aliança de l’església i l’estat per dur endavant l’estratègia, “la cruzada”, per imposar la ideologia del nacionalcatolicisme propi del regim dictatorial franquista. “Por el Imperio hacia Dios”: l’estat posa en la nòmina als clergues i dota a l’Església del poder en l’educació i en d’altres institucions com és el cas de la novel.la.
Les tres narracions en que es divideix la novel.la són en primera persona. A vegades, però, s’hi intercalen monòlegs interiors que permeten conèixer els pensaments dels personatges.
D’una manera colateral es tracten diversos temes que il·lustren el moment històric. Així assistim a la intromissió dels interessos polítics en la sanitat pública, en el cas de la psiquiatria, controlada pels doctors reals López Ibor (que tractava els homosexuals amb sessions d’electroxocs i lobotomies) i Vallejo-Nájera (que creia que la ciència podia extirpar el “gen de la degeneración roja”). El robatori i tràfic de fills per entregar-los a famílies nacionalcatòliques addictes al règim. La utilització dels manicomis per internar dones que destorbaven la vida plegada d’infidelitat dels marits. La situació d’asfíxia que en general patien les dones a causa de la moral nacionalcatòlica.
Tal com diu la mateixa Almudena Grandes, “La madre de Frankenstein es una novela de ficción construida sobre hechos reales”. Un rosari d’històries personals configuren aquesta extensa novel.la integrada per més de 100 personatges. Històries que enganxen com la millor sèrie televisiva i que, malgrat la seva extensió, mantenen el lector en una recurrent tensió argumental.
quadern vermell 