Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Els Swart són una família sud-africana blanca propietària d’una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles.
La generació més jove, l’Anton i l’Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d’anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia… però d’alguna manera, a mesura que passen les dècades i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se.
La novel·la ens permet entendre la crisi real d’un país on la segregació legalitzada potser s’ha acabat, però en què la tràgica divisió entre dos grups de persones encara es manté molt vigent.
Editorial: Editorial Les Hores.- Pàgines: 320.- Traducció: Àfrica Rubiés Mirabe
Apunts de lectura
La novel·la comença a mitjans dels anys vuitanta i finalitza el 2018. S’inicia quan l’apartheid ( ‘separació’ en afrikáans), el sistema de segregació racial, encara era vigent a Sud-àfrica i ressegueix l’evolució política i social després del procés de conciliació amb en Mandela al poder, les profundes transformacions, la corrupció, la decepció, fins el nostres dies.
El títol, “La promesa”, si bé és el motor de la història que s’hi narra, també té un sentit metafòric en consonància amb allò que està passant al país. De la mateixa manera que les diferents generacions de la família van ajornant el compliment de la promesa feta per la mare a la servent negre, també van passant els anys i els polítics del país va ajornant les reformes esperades per la població.
En paral·lel es descriu la decadència d’una família blanca durant la transició de Sud-àfrica per sortir de l’apartheid i la degeneració social i política del país.
La qüestió de la propietat de la terra en mans dels blancs esdevé un tema primordial que ha obert moltes esperances en la població negra i encara resta pendent.
L’únic membre de la família que d’una manera recurrent va denunciant l’incompliment familiar és la filla petita l’Amor i, com diu el narrador, “encara no l’ha trepitjat la història”. Un personatge simbòlic tocada pel llamp a dalt d’un turó i que l`ha mutilat per sempre.
“ Deu et va assenyalar amb el dit i vares caure. (…) Ara estan tots morts, només restes tu.”
Podem interpretar que el fet de convertir-se en infermera és una manera metafòrica de reparar el mal que el poder blanc ha causat. Talment una manera de reparar la mala consciència. Allò que mou Amor és el compliment obstinat de la promesa, una restitució justa i necessària.
La promesa, abasta quatre dècades de la família i a cadascuna de les quals la mort i l’enterrament d’un membre de la família és l’eix central.
Allò que sorprèn d’entrada el lector és l’estil narratiu. La veu del narrador utilitza sistemàticament les tres persones del verb, sovint dins un mateix paràgraf. És una veu omniscient que es va filtrant en la consciència dels personatges fent servir l’estil lliure indirecte i el flux de consciència. És una manera d’acostar-se al personatges, però mantenint una distància. Talment com si fos una pintura cubista que presenta la realitat des de diferents angles. Recorda l’estil i l’estructura narrativa de Mentre agonitzo de William Faulkner.
A “La Promesa” s’hi narra una història dramàtica, també trista, però amb apunts d’humor i ironia, a vegades fins i tot d’humor negre. La vida és canvi, passa el temps i esdevenen les morts familiars, però tot plegat sota la consciència de desdramatitzar-ho, com un procés indefugible de la condició humana.
“Ets una branca que està perdent les fulles i algun dia et trencaràs. I aleshores què? Aleshores res. Unes altres branques ompliran l’espai. Altres històries s’escriuran sobre la teva, tatxant cada paraula. Fins i tot aquestes.”
La religió esdevé a la novel.la un recurs humà de primera necessitat arrelat a la cultura de cadascú, ja sigui la religió jueva o la protestant. També escorant-se de vegades cap al fantàstic com un recurs útil (poders sobrenaturals, misticisme, ioga).
La promesa, està fragmentada en quatre relats amb el títol dels respectius membres de la saga familiar, de manera que presenta una interessant visió calidoscòpica sobre la condició humana en un temps i un país: el racisme, la propietat, la mort, el pas del temps, etc.
quadern vermell 