Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Contraban és el relat magistral que Josep Pla fa d’un episodi de la seva joventut quan, des de Cadaqués, acompanyà el seu amic Baldiri a bord del “Mestral” fins a l’estany de Salses, al Rosselló, per intentar carregar l’embarcació amb algun article de contraban. És a través d’aquest petit viatge pel nord de la costa catalana que Pla ens ofereix el millor de la seva narrativa: la descripció dels pobles costaners, l’evocació de la vida marinera, la presentació dels millors plats de la cuina autòctona, la definició dels personatges més emblemàtics de cada lloc, i un sens fi de detalls i opinions que converteixen la lectura d’aquest text en una experiència literària de primer ordre.
Edicions 62.- 112 pàgines.
Apunts de lectura
Contraban és la narració d’un viatge en barca que va fer el narrador, Josep Pla, durant una setmana, des de Cadaqués fins al punt més septentrional de l’estany de Salses. Anava acompanyat de dos pescadors de Roses, Baldiri Cremat i Pau Saldet.
Allò més significatiu és el vocabulari ric de Pla. No solament del domini dels termes mariners, també sobre les descripcions que fa del paisatge costaner, del temps atmosfèric, menjar i beure, etc. Tot plegat conjugat amb les descripcions tan de les persones com de les situacions.
Mentre naveguem anem seguint les descripcions de pobles costaners: Cadaqués, Cervera, Banyuls, Portvendres, Cotlliure, l’estany de Salses, Leucata,…
Ficció i realitat a través d’una veu narradora en primera persona i amb una intriga que atorga a la narració una bona bastida argumental. Els avatars de la inclemència marítima i de la força del vents, tramuntanada, mestralada…
Les reflexions del narrador durant els embats del viatge són d’allò per prendre-hi apunts. Per exemple en el moment que la forta mestralada posa en perill la navegació es despenja amb una reflexió de primitiva supervivència.
“Mentrestant el vent passava amb l’encegament de les forces obscures, tens, incomprensible i natural, desprenent el bruel obscur i sord (…).
Era la prehistòria pura, la naturalesa en cru, l’atzar absolut, (…) No hi havia res a fer ni res a dir: només una ànsia de recordar coses estàtiques i confortables”. Un bon antídot contra la por.
Contraban, un cant al treball manual, de l’ofici artesanal, en aquest cas en parlar de la construcció del “Mestral” el nom de l’embarcació. Una rebel·lia contra el maquinisme. “Els oficis han creat les coses més belles, més gràcils, més elegants del món. El que fan les màquines és trist, hòrrid, depriment, d’una fúnebre vulgaritat.”
La descripció les coses evoca una filosofia del viure. Un simple i tronat sofà.
“ Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà (…) un sofà deliciós , una mica tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa lleugerament esfilagarsada d’unes dimensions perfectes, d’una comoditat absoluta , d’una receptibilitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de tendresa real.”
Amb la descripció de la feina de l’ofici del mestre d’aixa en una petita drassana, assistim a la creació de l’embarcació del “Mestral”, el protagonista del relat.
“La fusta hi fa una olor deliciosa. La serra funciona amb una sonsònia monòtona i pausada. Els efluvis del quitrà al foc us obren la gana, i, si esteu refredat, us destapen”.
(…)Pensava que el Mestral havia fugit de la meva vida com la llum d’aquell crepuscle de tardor fugia en la calma absoluta, geològica, de la badia de Cadaqués…”
Els diàlegs directes i espontanis són un recurs narratiu per la descripció del personatges, especialment dels dos acompanyants, en Baldiri Cremat i la seva contraposició, en Pau Saldet.
Lliçons culinàries sobre la bullabessa, l’anxova, el suquet, etc…per llepar-s’hi els dits.
Un bri de sensualitat en trobar una noia a la font d’un port i evocació a la Venus en contemplar que en el flanc de la figura hi palpitava tota la cultura antiga.
Contraban, una petita joia farcida del mestratge literari de Josep Pla.
quadern vermell 