Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d’autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió.
Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França. Els anys ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu. Ha estat finalista del Man Booker Internacional. Ernaux ha merescut els premis Marguerite Yourcenar, Llengua Francesa i Formentor 2019 per la seva trajectòria literària.
Angle Editorial.- 300 pàgines.- Traducció : Valèria Gaillard
Apunts de lectura
Els anys, un riu que va fluint durant seixanta anys de la vida de la narradora (autora) per un paisatge canviant: coses, persones, costums, cultura, societat. Des de la postguerra dels anys quaranta fins a l’atemptat de l’11 de setembre a Nova York.
El material a partir del qual l’autora s’endinsa en les experiències de vida i societat són les fotografies de l’àlbum familiar que revelen un allau de pensaments expressats d’una manera desordenada tot fusionant la memòria individual amb la memòria col·lectiva de França. Expressar el món i la història personal. Talment una “recherche” dels temps passats.
L’autora crea un distanciament a través de l’ús de la tercera persona de manera que la història íntima personal esdevé també impersonal i col·lectiva. Una història socio-biogràfica per dir-ho d’alguna manera.
No és una enumeració a tall d’inventari de fets i esdeveniments. Les emocions i sensacions viscudes constitueixen el veritable material d’aquest novador disseny biogràfic. Un allau d’evocacions agitant el pou de la memòria, ja sigui la memòria oral mitjançant expressions familiars, socials, anuncis i jocs de paraules; la memòria material amb objectes quotidians (transistor, telèfon, televisió, mòbil, CD, Internet, etc.) que imposen una cultura, una societat de consum…; la memòria social i política que emmarca els esdeveniments col·lectius; la memòria cultural i popular a través de cançons, pel·lícules, novel·les, revistes, assaigs, etc; i, la memòria d’una dona i del moviment feminista, des dels traumes i avatars de la infantesa i adolescència, del matrimoni, de l’avortament, del divorci, de la malaltia, de les seves lluites i conquestes reivindicatives. Una posta d’escena polifònica.
Talment un relat total que intenta expressar l’experiència vital amb una gran diversitat de pinzellades, personals, col·lectives, socials, culturals, sociològiques,… Tot plegat expressa les transformacions d’una societat al llarg dels temps a través de l’experiència vital de la narradora. Més que un fresc històric és un viatge en el qual el pas del temps és l’eix central.
El fet que la narradora sigui una dona fa que les transformacions socials siguin més significatives ja que és en el món de la dona la que històricament ha sofert més les desigualtats.
El fet que a través de la tècnica narrativa desplaci el jo singular vers un narrador en tercera persona, aconsegueix atorgar un ressò més col·lectiu i universal. Malgrat el marc del paisatge està circumscrit a la societat francesa, hi ha múltiples coincidències i, en tot cas anima a fer brollar l’experiència personal del lector. Sempre, el relat apunta a allò sociològicament comú.
Al final del text hi ha una declaració de principis sobre la forma literària que ha de tenir el llibre que la narradora diu que vol escriure per expressar l’experiència de la seva vida.
“No serà un treball de rememoració, com se sol entendre generalment, amb la pretensió de relatar una vida, una explicació d’un mateix. Només mirarà en el seu interior per trobar el món, la memòria i l’imaginari dels dies passats, captar el canvi de les idees, de les creences i de la sensibilitat, la transformació de les persones i del subjecte que ella ha conegut … (…) Anar a la caça de les sensacions que estan presents, però sense nom, com la que la mou a escriure”.
La unitat del temps, expressat en anys, esdevé un eix central que atorga al relat una dimensió viscuda de la història, tant d’una vida com d’una societat.
El fet de ser un exercici de memòria, un flux continu d’imatges, és indicador d’allò que ens queda de l’experiència viscuda. I, el fet de ser un relat en la tardor de la vida de la narradora és una manera de resistència davant el pas inexorable del temps. Un acte d’autoafirmació vital a través de l’escriptura.
“Salvar quelcom del temps en què no tornarem a ser mai més»
Els anys, és una obra a través de la qual l’autora ha aconseguit crear una forma pròpia d’expressar el seu temps. El seu temps com a dona individual i com a part del gènere femení, i, el seu temps com a individu d’una generació, nascut en un moment i un lloc determinat.
quadern vermell 