Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Durant deu anys, Dora Rosário ha plorat la mort del seu marit. Un marit que per principis havia rebutjat tenir qualsevol mena d’ambició personal. Dora i la seva filla, doncs, van quedar soles i sense res, forçades a demanar l’ajuda d’amics i coneguts. Quan una nit la seva sogra li revela un secret esfereïdor sobre el seu matrimoni, Dora s’adona que totes les certeses que tenia sobre la seva vida han desaparegut.
Com reprendre la vida després d’una pèrdua? Com superar un desengany? Com apedaçar una identitat esquerdada, perdudes ja les esperances, esborrats per sempre els anhels?.
Angle Editorial.- 128 pàgines.- Traducció: Melcion Mateu.
Apunts de lectura
L’estructura narrativa és un dels aspectes més destacats de la novel.la. Un narrador atípic en tercera persona desplega el relat de manera que sembla que ens ho estigui explicant oralment. A vegades fa esment que ho diu perquè així li han explicat o també que suposa perquè no hi era. De manera que genera dubtes sobre la versemblança d’allò que explica. És una narradora, el nom de la qual no es desvetlla fins molt avançada la novel.la. És una narradora que poc a poc esdevé també un altre personatge.
“Però no insisteixo en el tema perquè, com ja he dit, jo no formo part de la història”. Pàg. 53
El títol del llibre és una metàfora suggeridora del fons de la història que enllaça amb les paraules de Éluard en el prefaci.
A través dels personatges es retrata tres generacions de dones que van teixint entre elles les seves vides. El tema de la dona és l’eix central de la novel.la de manera que desenvolupa un clar discurs feminista.
La Dora és la protagonista de la qual seguim el seu procés de vida: en casar-se renúncia a l’autonomia personal; mort del marit; trista i desemparada; dependència de la sogra; conseqüències d’aconseguir una feina; superació dels problemes econòmics i emocionals; pulsió vital i autoestima… No cal dir que planteja el veritable problema de la dona mestressa de casa i sense la necessària independència econòmica. Cal dir que la novel.la presenta a través dels fets de la vida quotidiana un complex anàlisi psicològic de la conducta humana. D’una manera principal dibuixa perfectament les conseqüències psicològiques que es deriven de la situació de la protagonista Dora i la manera com s’opera una transformació gradual vers l’autoestima i l’alliberació. També ho fa, d’una manera més simple de la resta de personatges.
El perfil de la Dora es contrasta amb el de la filla i amb el de la sogre. La filla encarna el retrat sociològic d’una altra generació. A Lisa no li interessa el convencionalisme del matrimoni, vol ser lliure, viatjar i veure món, gaudir d’una vida farcida de comoditats i consumisme. No està disposada a fer grans sacrificis, estudiar a la universitat, aconseguir una bona feina.
“Això no em va. Vostè no entén les noies d’avui dia, és com ma mare. En el seu temps s’estaven a l’espera, però nosaltres sabem que les hipòtesis d’amor i diners són molt difuses: una cosa o l’altra”. Pàg. 102.
L’altre perfil és el de la sogre, l’Ana, una dona forta de caràcter, amb recursos personals i econòmics per sortir-se’n de tots els embats. És la contraposició de la seva jove, la Dora.
Un altre perfil de dona que s’hi esmenta amb una lleugera pinzellada és la tia Júlia, la germana de l’Ana. Mare soltera que havia tingut un amant i que la desgràcia la va desbaratar. Cal dir que una mare soltera durant els any 60 a Portugal comportava una vida difícil.
A mesura que la narradora es va descobrint com un personatge amiga de la Dora, sorgeix també una comparativa entre la situació vital d’ambdues i que al final, en frustrar-se les respectives relacions sentimentals, descobreixen la crua realitat d’haver viscut una vida d’il·lusió i d’aferrament a tresors falsos. D’haver esdevingut armaris buits.
Al final, la narradora Manuela ocupa totalment l’escenari narratiu i s’expressa en primera persona.
“Era un dia igual als altres, ara que jo vivia tota sola. Un número més a restar del meu compte corrent”
Cal dir que els personatges masculins en surten molt mal parats, un model del patriarcat, cadascun amb el seu perfil: inutilitat i vagància; seducció, prepotència i dominació;….
El relat desplega tot un seguit de reflexions sobre diferents temes: La soledat ja sigui sobrevinguda o no; sobre l’ambigüitat de l’envelliment amb independència de l’edat, ser vell, sentir-se vell; sobre l’amor no natural per la diferència d’edat entre la parella; sobre la tristesa, que ho amara tot…
És un relat sobre la situació de la dona, sobre el procés d’emancipació i els condicionaments diversos. Malgrat la novel.la és situada al Portugal dels anys 60 desplega un discurs universal i actual.
quadern vermell 