Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
L’Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n’hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d’aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal.
Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d’una traducció que fa obrir la gana.
Editorial Comanegra.- 264 pàgines.- Traducció: Marta Nin.
Apunts de lectura
El llibre narra la història de diverses famílies al poble fictici de Maran a la regió del Caucas. Hi ha diversos elements que recorden la novel.la de Garcia Márquez, Cien años de soledad , situat també en un poble fictici, Macondo. De fet a “I del cel van caure tres pomes” hi ha moments que sembla que estiguem en allò que es va denominar el realisme màgic i no només perquè també s’introdueixen elements sobrenaturals i fantàstics enmig d’una narració de caràcter realista. També hi proliferen imatges líriques i descripcions subjectives de la realitat.
L’escenari de Maran és el d’una realitat rural habitat per una majoria de població d’edat avançada. Un cúmul d’esdeveniments dramàtics durant molt anys han eliminat o foragitat la gent jove. La guerra, terratrèmols, sequeres, allaus de fang, fam. Malgrat tot la població resistent és un exemple de resiliència, la capacitat per a resistir i afrontar situacions traumàtiques.
Maran és una comunitat autàrquica en el sentit de disposar d’autosuficiència per satisfer les necessitats bàsiques.
La novel.la relata el sistema social i les costums que configuren Maran. S’hi expliciten diversos elements que caracteritzen la cultura armènia: els remeis casolans per combatre les malalties, les infusions, els plats de la cuina, les creences, les supersticions, la vida quotidiana, etc.
Les circumstàncies històriques així com la voluntat del poble han fet de Maran un model de filosofia de viure en el qual els valors de la solidaritat són determinants.
La vida quotidiana, els sentiments, intimament cohesionats amb la natura que ho envolta tot.
“….va sentir clarament l’alè lleu del cel: davallava fins a la muntanya, obria les finestres de bat a bat, entrava a casa, posava els braços com si fossin un bressol, hi acollia l’ànima refulgent del rei dels ocells i s’enlairava deixant rere seu una aroma suau de canyella i ametlles i alguna cosa imperceptible, incomprensible, però infinitament bella.” Pàg. 143.
D’entre els molts personatges, en resulta especialment entranyable Vassili, el ferrer, tot un compendi de bonhomia. Malgrat la mort el colpeja a bastament emportant-se els fills i la dona, ell fa el cor fort i tira endavant amb coratge i esperança.
Les relacions amoroses a la tardor de la vida esdevenen un bàlsam reconstituent de la pulsió vital i en Vassili n’és un bon exemple en la seva relació amb l’Anatòlia.
“Fruit de l’edat, als seus sentiments els mancava l’ardor i la passió que ofusquen el seny, i els seus cossos no tenien la possibilitat de viure l’amor tan sovint com els cossos joves, però tots dos eren comprensius, ho acceptaven i estaven immensament agraïts al cel per la sortosa oportunitat de poder compartir la tardor de la vida amb un amor de debò”. Pàg 211.
Elements d’un ofici de viure que posen com a prioritat la lluita per evitar que els avatars diversos pertorbin l’esperit, un dels principis essencials de la felicitat.
“Deu ser així perquè és així com ha de ser, va repetir dins seu la dita preferida de la gent gran i va somriure. Com més senzilles són les paraules, més revelador n’és el significat.”. Pàg. 204.
I del cel van caure tres pomes, tal com diuen les llegendes de Maran: una per a qui ho va veure, una altra per a qui ho va contar i la tercera per a qui ho va escoltar.
quadern vermell 