Les ciutats invisibles, Italo Calvino

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El Gran Khan, l’emperador dels tàrtars, té a la cort Marco Polo, que li descriu en un seguit d’informes les ciutats que ha conegut en les seves expedicions a l’interior de l’imperi. En aquests informes succints i precisos, el viatger venecià parla dels homes que van construir aquelles ciutats, de la forma que tenen, de les relacions entre els seus habitants i de totes les seves característiques. Unes característiques que potser ha vist només Marco Polo, capaç de fixar-se en els detalls més menuts, de mirar allò que no mira ningú més, de veure allò que als altres els resulta invisible.

Editorial Empúries (labutxaca).- 170 pàgines.- Traducció de Francesc Sales

Apunts de lectura

El llibre s’emmarca com una conversa entre l’emperador Khublai Khan i Marco Polo.

En total es descriuen 55 ciutats fictícies agrupades en nou capítols i cada descripció és un petit relat.

La descripció de cada ciutat és plegat de simbolismes i metàfores que comporten reflexions sobre temes diversos: la cultura, la llengua, el temps, la memòria, la mort, l’existència humana,…

Al principi i fi de cada capítol hi trobem un diàleg entre Marco Polo i Khublai Khan on tots dos exposen les seves idees en base a les descripcions que realitza Marco Polo que és l’únic que viatja per l’imperi. Marco Polo descriu ciutats reals o imaginàries, despertant interès i atenció del Gran Khan.

“Frases i actes només pensats, mentre ambdós, silenciosos i immòbils, esguardaven com pujava lentament el fum de les seves pipes”. (…) Mentre el buf s’enduia el fum, en Marco pensava en els vapors que ennuvolaven l’estesa del mar i les serralades i quan s’esbargeixen deixen l’aire sec i diàfan i descobreixen ciutats llunyanes”.Pàg. 103.

L’estructura del llibre recorda la de Les mil i una nits en la que Xahrazad va explicant històries al soldà.

Les ciutats s’organitzen en onze categories: memòria, desig, signes, ciutats subtils, els canvis, ulls, nom, cel, els morts, ciutats contínues, ciutats amagades. De manera que el lector pot triar el seu particular ordre de lectura.

Imaginació, somni, realitat?

“Khan: -No sé quan has tingut temps de visitar tots els països que em descrius. A mi en sembla que tu no t’has mogut mai d’aquest jardí.

Polo: Tot el que veig i faig pren sentit en un espai de la ment on regna la mateixa calma que aquí, la mateixa penombra, el mateix silenci recorregut pel cruiximent de les fulles”. Pàg. 107

Amb una proposta final sortida de la veu d’en Polo:

”L’infern dels vius no és alguna cosa que serà; n’hi ha un, és aquell que existeix ja aquí, l’infern que habitem cada dia, que formem quan estem junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l’infern i formar-ne part fins al punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i un aprenentatge continuats: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l’infern, no és infern, i fer-lo durar, i donar-li espai”.

O conformar-se o rebel·lar-se…

Deixa un comentari