Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Leo Gursky intenta sobreviure una mica més de temps, cada nit fa uns copets al radiador per fer saber al seu veí de dalt que encara és viu. Però la vida no sempre havia estat així: seixanta anys enrere, al poble polonès on va néixer, Leo es va enamorar i va escriure un llibre. I encara que ell no ho sap, aquest llibre també va sobreviure: va travessar oceans i generacions, i va canviar vides. A Alma, catorze anys, li van posar aquest nom per un dels personatges del llibre. Últimament està molt enfeinada vigilant el seu germà petit Bird (que pensa que podria ser el Messies) i escrivint copioses notes al seu llibre, Com sobreviure en la natura salvatge, Volum Tres. Però quan arriba per correu una misteriosa carta, s’embarca en una aventura per trobar a la seva homònima, i per salvar la seva família.
Editorial: La Magrana.- 304 pàgines.- Traducció: Ernest Riera Arbussa.
Apunts de lectura
S’inicia la novel.la amb la presentació del protagonista, en Leo Gursky, un jueu d’edat avançada que va arribar a Amèrica des de Polònia després de la segona guerra mundial, després d’haver sobreviscut a l’Holocaust. Viu sol en un petit apartament a Manhattan. Gursky té por de morir i fa coses per cridar l’atenció per tal de no caure en l’oblit. Porta una nota enganxada a la seva roba: “EM DIC LEO GURSKY NO TINC FAMÍLIA, SISPLAU TRUQUIN AL CEMENTERI DE PINELAWN HI TINC UNA PARCEL.LA A LA PART JUEVA GRÀCIES PER LA SEVA AMABILITAT.”. És un gran escriptor desconegut, autor d’una novel.la titulada com la que ara apuntem: La història de l’amor. Va confiar el manuscrit a un amic el qual la va publicar usurpant el nom de l’autèntic autor.
“Quan escriguin la meva esquela. Demà. O l’altre. Dirà: LEO GURSKY DEIXA UN APARTAMENT PLE DE MERDA. (…) Sovint em pregunto qui serà l’última persona que em veurà viu. Si hagués d’apostar per algú, ho faria pel nano que porta el menjar del restaurant xinès.” Pàg. 7.
A Polònia estimava una dona, Alma, un amor de joventut que l’holocaust va trencar per sempre més. Quan es van retrobar a Amèrica ja era massa tard. Ella es va casar amb un altre home que va criar el seu fill, Isaac, com a propi. Leo mai sabrà que aquest fill era seu. No obstant això, Alma és l’amor de la seva vida i la seva fidelitat es manté fins a la mort. La novel.la que va escriure és el testimoni del seu amor.
La trama gira al voltant del llibre escrit per Leo Gursky, però publicat amb el nom del seu amic: La història de l’amor. En Leo ho desconeix tot, la publicació de la novel.la i l’autor.
L’atzar és el motor de la trama en la qual s’hi mouen les vides de diversos personatges.
Una altra veu narrativa és la família d’una adolescent de 14 anys, Alma, que viu amb la seva mare vídua i un germà més jove. Arran que la mare rep l’encàrrec de traduir la novel.la “La història de l’amor” , Alma, interessada perquè la seva mare trobi una nova parella, decideix esbrinar qui ha fet l’encàrrec. Alma juga el paper d’una autèntica investigadora a la vegada que seguim el seu procés d’adolescència, inseguretats, amor, desamor, desig,…
També hi ha una altra veu narradora, la d’un narrador omniscient, el quan ens assabenta que la novel·la de Gursky no es va perdre. Va ser publicada en castellà a Xile, per Zvi Litvinoff , l’amic d’infància de Gursky. La dona xilena de Litvinoff , Rosa, el va ajudar a traduir del yiddish a l’espanyol.
La tercera veu narrativa és el germà petit d’Alma Singer, conegut com a Bird, que aporta elements, equívocs, a la investigació que realitza la seva germana tot xafardejant-li els seus diaris i mal interpretant-los.
Una novel.la dins la novel.la i embolica que fa fort. Hi haurien dos nivells narratius: la novel.la de Leo i la novel.la de Nicole Krauss. L’escriptura és un element narratiu de primer ordre, a part del recurs de la nove.la dins la novel.la, hi ha els diaris i apunts dels germans Alma i Bird, la novel.la publicada per Zvi Litvinoff, les novel·les del fill Isaac, una altra novel.la escrita pel protagonista, etc.
La novel·la es converteix en un misteri que el lector vol resoldre. Hi ha moltes preguntes i enigmes que es van plantejant a mesura que la trama avança amb l’eix central de la reaparició d’un llibre i que porta adjunta un conjunt d’unes circumstàncies personals desconegudes. També forma part de la bastida de la intriga la que es genera sobre les pròpies vides dels diversos protagonistes, especialment la del vell Leo Gursky i l’adolescent Alma.
A poc a poc les diverses històries, els equívocs i malentesos, es fonen i el puzle acaba encaixant.
La trobada final de Leo i la jove Alma en un banc del parc és una original estructura narrativa a través de la qual el vell reflexiona sobre els moments clau de la seva vida i la jove a construir el trencaclosques sobre la identitat de Leo. la imaginació porta a Leo a identificar l’Alma allà present amb l’altra Alma, l’amor de la seva vida.
L’esquela final del llibre sobre la mort de Leopold Gursky que l’autor usurpador malgrat tot exigeix a l’editor que s’hi inclogui és un testimoni de reconeixement a l’autèntic autor de manera que a través de les paraules es pot evitar la por que tenia de caure en l’oblit.
quadern vermell 