Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Una mujer acepta una invitación para acudir a la cabaña de caza de unos amigos. Tras su llegada, la pareja anfitriona se acerca al pueblo vecino y no regresa. Angustiada, la mujer sale en su busca y, antes de llegar al pueblo, encuentra un muro invisible e insalvable detrás del cual parece reinar una rigidez cadavérica. Aislada del resto del mundo, rodeada por animales, la mujer se prepara para sobrevivir; tiene que replantearse su relación con la naturaleza y consigo misma y reflexionar sobre el sentido de la vida y del amor. La novela, de una gran sencillez y, al mismo tiempo, de una enorme densidad poética, se ha convertido en los últimos años en un libro «clave». Hans Weigel, el gran crítico y escritor austríaco, la considera «una gran obra maestra de la épica de Occidente».
El muro.- Editorial Siruela.- 276 pàgines.- Traductor: Genoveva Dieterich
La pared.- Editorial: Volcano.- 240 pàgines.- Traducció: Claudia Toda Castán
Apunts de lectura
La narradora, en primera persona, és la protagonista. Una dona de mitjana edat amb dues filles ja emancipades. No en sabem gaire res més de la seva biografia, tampoc el nom.
S’inicia el relat a tall d’una crònica del temps passat en aquella situació en la qual les circumstàncies l’han empresonat a una vida de solitud i confinament.
“Hoy, 5 de noviembre, comienzo mi informe. Relataré todo con la mayor exactitud posible. Aunque ni siquiera sé si hoy es verdaderamente el 5 de noviembre. Durante el invierno pasado perdí unos cuantos días. Tampoco puedo precisar el día de la semana. Pero no creo que sea demasiado importante. Tengo que basarme en notas escuetas, escuetas porque nunca pensé en escribir este relato y me temo que en mis recuerdos las cosas serán diferentes a como yo las viví.”
Per la narradora l’escriptura esdevé una necessitat, una catarsi: “No escribo por placer, sencillamente he de escribir si no quiero perder la razón.”
La narradora es troba sola davant el repte vital de sobreviure en mig del bosc. Inicialment disposa de suficients recursos per parar el cop, però haurà d’aprendre a gestionar-los davant el cúmul d’incerteses que la realitat li depara. Recursos materials, una casa condicionada, eines, etc. I, una bona companyia d’animals: un gos, una vaca prenyada i gats.
D’entrada, allò que destaca del relat és la causa que pot haver causat la desgràcia d’aïllament que provoca el misteriós mur. Aquest conjuga dues funcions, per un costat provoca l’aïllament de la resta del món i per l’altre actua de barrera protectora davant qualsevol amenaça exterior.
A mesura que avança el relat, el mur passa a un segon pla. Allò que ocupa tot l’escenari són les accions que haurà d’emprendre la protagonista per sobreviure. Primerament, la cosa és fàcil ja que només ha d’anar consumint les provisions existents. Després la cosa es va complicant en correspondència amb les inclemències del temps i la manca de provisions. Cal aprendre a procurar-se tot allò necessari per la seva pròpia existència: els fruits i els recursos i el conreu de la terra, els animals del bosc…
Durant tres anys la seva vida quotidiana és guiada per un únic objectiu: lluitar per sobreviure en una situació adversa.
Durant el tercer hivern decideix escriure la seva crònica sobre el que ha passat, sense saber si algú ho llegirà alguna vegada. És un acte de necessitat.
Poc a poc, a través del relat, es va traslluint un distanciament gradual sobre la seva vida anterior. La referència sobre les seves filles es va diluint en la incertesa de futur.
Els animals domèstics que l’acompanyen esdevenen una bona i imprescindible companyia.
El muro, publicada l’any 1963 ha esdevingut un clàssic, un text susceptible de relectures i interpretacions de totes meses. Un clàssic de ciència-ficció amb un contingut de distòpia on la realitat transcorre en termes oposats als d’una realitat ideal, és a dir, vers una realitat indesitjable.
Hi ha qui ha trobat també el significat d’un discurs feminista radical, no solament per la independència i capacitat de recursos per sobreviure de la protagonista, sinó també pel sorprenent final.
En tot cas cal destacar el procés de creació d’unes condicions de vida adients per la subsistència tot partint dels migrats materials disponibles. La capacitat humana de crear amb permanent conjugació amb la natura unes condicions que permetin un autèntic goig de viure. La protagonista no només és capaç de sobreviure sinó també és capaç de construir un món nou que sigui satisfactori a partir de tot allò que ha pogut fer servir del vell. Un discurs sobre la sostenibilitat, de mantenir i tenir cura dels recursos disponibles. Lluny de pantalles i realitats digitals. Tot el contrari de l’economia dels diners, no existeix el valor de canvi, només el valor d’ús. Els imponderables, les tempestes, el clima, capgiren la vida i cal tenir previsió i projecte.
El mite del solitari, talment el nàufrag Robinson Crusoe, esdevé un mite aplicable a moltes realitats. Hem patit una pandèmia del coronavirus que també ha significat un confinament forçat. La narradora del “Muro”, una singular experiència de la protagonista per fer front a una realitat hostil.
I el futur?: L’Ara i l’aquí.
“Ahora estoy serena. Veo una perspectiva abierta. Comprendo que esto no es el final. Todo continúa. Desde esta mañana tengo la seguridad de que Bella está preñada. Y quién sabe, a lo mejor vuelve a haber gatitos. Toro, Perla, Tigre y Lince se fueron para siempre, pero algo nuevo está en marcha y yo no puedo eludirlo. Cuando llegue el tiempo sin fuego y sin municiones me enfrentaré a él y buscaré una solución. Pero ahora tengo otras cosas que hacer.”
quadern vermell 