Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
A la Sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l’amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d’un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí. Ni la condició del protagonista, ni la presència obsessiva de la seva mare, convertida en la veu porfidiosa del remordiment, no poden aturar en absolut el curs implacable dels esdeveniments, que Deledda fa brollar de manera magistral en aquesta novel·la.
Grazia Deledda (Nuoro, Sardenya, 1871 – Roma, 1936), Premi Nobel de literatura l’any 1926.
Editorial Adesiara.- Pàgs. 144.- Traducció de Meritxell Anton
Apunts de lectura
Aar, un petit poble de Sardenya, a principis del segle XX.
Un triangle conflictiu de diferents interessos: la mare vídua (Maria Magdalena), el fill capellà (Paulo) i la jove (Agnese).
La mare, una dona vídua, abnegada, que ho ha donat tot per tal que el seu fill aconsegueixi un reconegut ascens social i gaudeixi d’una vida confortable i feliç. El relat va resseguint els sentiments de la mare davant la deriva del seu fill enamorat de la dona soltera més rica del poble. La mare intenta desesperadament convèncer-lo perquè renunciï a l’amor i respecti el compromís sacerdotal la qual cosa li ha permès aconseguir sortir de la zona de pobresa que com a serventa es trobava. Assistim al procés de la mare que vacil.la entre voler retenir el seu fill en la seva funció religiosa o bé deixar-lo seguir pel camí del desig i l’amor carnal.
El seu amor de mare arriba a qüestionar fins i tot el vot de castedat. Per què el seu fill no es pot casar com els altres homes si és aquesta la seva opció a la felicitat? S’adona de l’opressió que comporten les normes i el control social. El seu fill podria haver estat més lliure si mai no hagués esdevingut capellà.
“¿Per què, Senyor, per què…?
No gosava acabar la seva pregunta, però la pregunta era al fons del seu cor, com una pedra al fons del pou. ¿Per què, Senyor, en Paulo no podia estimar una dona? Tots poden estimar, fins i tot els servents i els bovers, fins i tot els cecs i els condemnats a presó.” Pàg. 90.
La bastida de la intriga és construïda seguint els embats del personatge del fill capellà sotmès a la batalla entre el desig i la culpabilitat, un conflicte davant la mare, l’amant i el poble supersticiós.
La mare assisteix a primera fila contemplant la deriva dels esdeveniments, disposada a tot per tal de protegir el seu fill.
“Immòbil i enravenada, ferma damunt els seus genolls, semblava que vigilés l’entrada de l’església i tot el temple, preparada fins i tot per a resistir l’esfondrament, si s’esdevingués” .
L’espiral de setge que sotmet el capellà va creixent i cada vegada és més amenaçador.
Per a l’Agnese només hi ha una solució: fugir amb en Paulo del poble i iniciar junt una nova vida, lluny de la mare i del control social.
El paisatge esdevé un recurs narratiu de primer ordre. Els elements naturals configuren un paisatge metafòric, especialment la presència recorrent del vent que acompanya els esdeveniments dramàtics dels personatges.
“Els verns, afilerats davant l’ampit de la plaça de l’església, s’agitaven furiosos amb el vent, negres i turmentats com monstres. (…) i l’angoixa agitada de la mare que perseguia el fill es confonia amb tot aquell dolor nocturn, amb el vent que panteixava i la lluna que naufragava entre els núvols”. Pàg. 8.
El relat de la litúrgia religiosa esdevé un document de les costums religioses i supersticioses d’un temps i d’un país.
La narrativa de Grazia Deledda destil.la vivències poderoses d’amor, dolor i mort, sobre les quals planeja el desig, sentit del pecat, la culpa i la consciència d’una inevitable fatalitat. També l’eterna lluita entre el be i el mal, la culpa i el desig.
quadern vermell 