Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Dos matrimonios deben permanecer en una isla llamada Pago-Pago a causa de la sospecha de una epidemia de gripe en el barco en el que viajaban. Su estancia en la única pensión de la población coincide con la de Sadie Thompson, otra pasajera del barco. Se trata de una mujer que viaja sola y que, a juicio de los Davidson, un matrimonio de misioneros, incumple con la rectitud moral que ellos, con gran esfuezo, enseñan a los nativos. El señor Davidson se propone recuperar a esa oveja descarriada, lo que desata un pulso entre dos personajes completamente opuestos y da lugar a un desenlace sorprendente.
Alba editorial.- 96 pàgines.- Traducció: Jordi Fibla
Apunts de lectura
Lluvia, una novel.la breu o un conte llarg.
Ambient exòtic situat a l’Illa de Pago Pago, capital de Samoa.
La història és simple: Un metge i la seva dona es veuen obligats a compartir durant diversos dies una pobre pensió amb un matrimoni de missioners a l’espera de prosseguir el viatge.
La intolerància del matrimoni missioner ja es manifesta verbalment en el vaixell durant la primera etapa del viatge.
El lector percep la trama de la història a través de la visió del doctor que des d’un primer moment discrepa de la ideologia del matrimoni missioner, especialment del senyor Davidson, però el seu convencionalisme i discreció el porta a no haver de mostrar, de moment, obertament cap discrepància.
La cosa canvia quan arribats a l’illa, Davidson impulsat per la seva obsessió religiosa integrista decideix assetjar compulsivament una noia de vida llicenciosa que organitza trobades amb homes, soldats i mariners, a la seva habitació de la pensió. En termes religiosos diríem que el missioner la vol redimir del pecat. I, s’hi dedica en cos i ànima.
Davidson utilitza tot el seu poder institucional per tal que el governador deporti la noia de retorn als Estats Units.
“Los días transcurrían lentamente. Todos los habitantes de la casa, concentrados en la pobre y torturada mujer que vivía en la planta baja, se hallaban en un estado de excitación antinatural. Era como una víctima a la que preparan para los ritos salvajes de una idolatría sanguinaria.”
Davant el puritanisme exaltat del missioner i el greu perjudici en la salut de la noia, el doctor decideix fer-hi front. Malgrat és d’un tarannà pacífic no pot suportar l’agressiva i repressora actitud del predicador.
La pluja esdevé un important i recurrent personatge, esdevé la força primitiva de la natura que determina i condiciona l’acció humana. Des de l’arribada a l’Illa, la pluja cau sense parar. Juntament amb una xafogor que ofega i l’atac insistent dels mosquits, crea una atmosfera dramàtica de crispació i tensió.
“Entretanto, la lluvia caía con una persistencia cruel. Uno tenía la sensación de que el cielo por fin se quedaría sin agua, pero seguía cayendo la cortina de lluvia, vertical y pesada, con una reiteración enloquecedora sobre el tejado de chapa. Todo estaba húmedo y pegajoso. Había moho en las paredes y las botas colocadas en el suelo. En las noches de insomnio los mosquitos proseguían monótonamente con su airado trompeteo.”
Somerset Maugham desenvolupa el fil de la història amb una bastida que conjuga la psicologia del personatges amb una gradual tensió d’intriga. Tot plegat, però, d’una manera directa i eficient.
quadern vermell 