Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Avui la roda torna a girar: llevar-se a les cinc, pujar a l’autobús, fitxar a la fàbrica, engegar la màquina, començar a perforar. Un forat i un altre i un altre. Potser demà serà diferent. Potser apareixerà la Line, la dona en qui en Sandor Lester somia des que va fugir del seu país per venir a aquesta ciutat estranya. Llavors, el futur serà possible: en Sandor esdevindrà un gran escriptor, signarà llibres amb el nom de Tobias Horvath i mai més tornarà a sentir la desídia d’aquest present buit, ni el turment d’un passat cruel.
Un matí, en Sandor veu la Line a l’autobús. No el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos, com un fantasma de la infantesa retornat per posar a prova els anhels i les esperances que alimentaven en Sandor. Breu i sec com un cop de puny, Ahir és un retrat poètic i torbador de la vida en la solitud de l’exili i el pas del temps que escombra els somnis. Un cop més, la narrativa gèlida i precisa d’Agota Kristof s’arrapa a la nostra ànima amb la persistència d’una ferida profunda.
Editorial Amsterdam.- 120 pàgines.- Traducció de Jordi Rourera Peret
Apunts de lectura
“Demà, ahir, què volen dir aquestes paraules?. Només hi ha el present. Una vegada neva. Una altra plou. Després fa sol, vent. Tot això és ara. No ha estat, no serà. És. Sempre. Tot alhora. Perquè les coses viuen en mi i no en el temps. I, en mi, tot és present”. Pàg. 100.
Podria semblar un bon aforisme que il·lustra el sentit del temps en la existència humana. Però, qui ho diu és en Sandor, un immigrant que viu i treballa en solitud en una terra estranya, malvivint i desesperat, i, que fuig del record d’una infantesa desgraciada que l’ofega. Sandor sent la infantesa com una amenaça que en qualsevol moment pot frustrar els seus indicis d’esperança. Amaga la seva infantesa com una gran mentida que viu dins seu i que no pot explicar a ningú.
Davant la realitat hostil d’una vida d’immigrant, Sandor construeix la seva pròpia escala d’evasió : el somni, l’escriptura, el desig d’una companyia, de trobar l’amor,…són els elements que configuren el principi d’esperança per sortir del seu infern.
“La vida havia de ser alguna cosa i jo esperava que aquesta cosa arribés, ho buscava”.
La Line, un somieig recurrent, es fa realitat en el relat autobiogràfic que narra en primera persona Sandor. No sabem si és una presència real o fictícia, tant li fa ja que, en definitiva, que és sinó l’auto ficció?. La presència de Line en la història que s’hi narra, ajuda a viure a Sandor.
“La meva vida? Es pot resumir en unes quantes paraules: La Line ha vingut i se’n ha anat”.
Sandor, en la seva solitud, sembla abocat a un destí ben fosc, però, a pesar d’això, es resisteix a defallir.
Però, quan la desil·lusió és tan amarga, la mort es veu com un camí que porta al descans, a l’alliberació.
“Crec que aviat estaré guarit. Alguna cosa es trencarà dins meu o en algun lloc de l’espai. Me n’aniré cap a altures desconegudes. Només hi ha la sega, a la terra, la insuportable espera i l’inexpressable silenci.” Pag. 100.
“Ahir”, un exemple de prosa minimalista, que redueix el llenguatge a allò essencial, a la mínima expressió, prescindint d’adjectius, descripcions, i accessoris narratius.
Agota Kristof, fa servir la forma simbòlica per parlar de la vida de Sandor: els desassossecs, les esperances, les pors. Una desfilada de símbols aboquen el lector a la seva interpretació: el vent, l’ocell mort, el tigre, l’aigua estancada del llac en contraposició del mar, els passatgers del vaixell, …
Sovintegen les metàfores com per exemple la de l’argila vermella quan Sandor recorda la seva infantesa:
“Jo m’estava assegut davant de casa, jugava amb l’argila, li donava forma, en feia fal·lus immensos, pits, culs. En el fang també hi esculpia el cos de la mare, i hi enfonsava els meus dits de nen per fer-hi forats. La boca, el nas, els ulls, les orelles, el sexe, l’anus, el melic.
La mare estava plena de forats, com la casa, la meva roba, les meves sabates. Jo em tapava els forats de les sabates amb fang.
Vivia al corral.” Pàg 28.
“He recreat el cos de la meva mare i hi vaig prémer els dits del meu fill per fer-hi forats. Boca, nas, ulls, orelles, genitals, anus, melic. La meva mare estava plena de forats, com la nostra casa, la meva roba, les meves sabates”.
Igual que l’autora, el protagonista Sandor també va treballar en una fàbrica de rellotges a Suïssa. La realitat dels immigrants en un país estrany, és el nucli central que configura els condicionaments que assetgen el protagonista.
“Llevar-se a les cinc de la matinada, caminar, córrer per atrapar l’autobús, quaranta minuts de trajecte, l’arribada al quart poble, entre les parets de la fàbrica. Afanyar-se a posar-se la bata grisa, fitxar entre empentes davant el rellotge, córrer cap a la màquina, engegar-la, perforar tan ràpid com sigui possible, perforar, perforar, sempre el mateix forat a la mateixa peça, deu mil vegades al dia, si pot ser. És de la rapidesa de què depenen el nostre sou, la nostra vida. “ Pàg. 18.
L’ahir, condiciona el present de Sandor, un turment que amarga la seva existència. Fins i tot, l’amor es transforma en un llaç escorredor que en lloc d’unir ofega.
La realitat, però a vegades s’imposa, encara que sigui en forma d’una realitat anodina, rutinària, insubstancial i convencional.
quadern vermell 