Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La primera incursión de la irlandesa Claire Keegan en la novela corta nos trae una historia de infancias áridas. Un verano excepcional hará que la pequeña protagonista descubra la intimidad y el verdadero carácter de lo secreto.
Traducida al francés, italiano, alemán, checo, chino, japonés y esloveno, Claire Keegan es ya considerada una de las narradoras magistrales del mundo de habla inglesa.
En la Irlanda rural de principios de los ochenta, una niña es llevada a casa de unos parientes a pasar una temporada, hasta que su madre haya dado a luz al último de sus hermanitos. En casa de los Kinsella todo contrasta con su hogar: hay baño y no letrina, una máquina blanca a la que llaman freezer, e insisten en que allí no hay secretos. Pero ella no solo descubrirá uno, sino también que el dolor puede convertirse en ternura.
“Tres luces exhibe un despliegue imponente de belleza formal al servicio de un profundo talento… [Keegan] posee un excitante instinto sinestésico para la palabra justa e inesperada y una mirada paciente, atenta a la finalidad de la vida y sus vastas consecuencias… Un acto arriesgado de virtuosismo narrativo poco frecuente.”
Richard Ford: “Un libro sublime y sugerente sobre la cambiante línea entre el secreto y la vergüenza, sobre ese intersticio entre lo que debe ser dicho y lo que debe callarse.”
Tres luces.- Editorial Eterna Cadencia.- 96 pàgines.- Traducció de Jorge Fondebrider
Tres llums.- Editorial Minúscula.- 112 pàgines.- Traducció: Marta Hernández i Zahara Méndez
Apunts de lectura
La narradora és una nena de la qual no en sabem el nom que en primera persona explica la vida a la casa d’uns familiars a la que ha estat enviada mentre la seva mare pareix un altre fill. Un requeriment que la pobresa imposa. La narració és en temps present de manera que ningú sap quan i com finalitzarà l’estada d’acolliment a casa dels tiets.
Iniciem el viatge d’anada a la casa dels parents amb els ulls de sorpresa i curiositat de la nena narradora.
“ Me pregunto cómo será ese lugar de los Kinsella.”
Així arriba a la casa, granja, de la parella dels Kinsella, una parella sense fills que gaudeix d’una situació econòmica molt millor que la seva. A través dels ulls de la nena anem coneixent la vida de la nova família molt diferent a la dels seus pares i germans. La narració és un camí que anem recorrent plegats deixant que la imaginació del lector vagi completant els apunts i suggeriments del relat.
L’esperit de curiositat de la nena va recorrent els racons de la nova casa, la que serà la seva habitació, la cuina amb olors noves, els objectes, els estables, la granja,…
Els Kinsella són molt afectuosos amb la nena, i des del primer moment se’n cuiden i l’atenen. La mestressa la banya i la vesteix i davant la cara de preocupació li fa saber els bons sentiments d’acollida.
“—En esta casa no hay secretos, ¿oíste?
No quiero responder, pero siento que ella quiere que conteste.
—¿Me oíste?
—Ajá.
—No se dice «ajá». Se dice «sí». ¿Cómo se dice entonces?
—Se dice sí.
—¿Sí qué?
—Sí, en esta casa no hay secretos.
—Donde hay secretos —dice—, hay vergüenza, y la vergüenza es algo de lo que podemos prescindir.
—Está bien —digo y respiro profundamente para no llorar.
Me abraza.
—Eres demasiado joven para entender.”
La nena, a la casa d’acollida troba un afecte que no havia conegut abans i, a poc a poc, valora positivament aquest tracte entre d’altres perquè se sent important pels seus tiets els quals li atorguen respecte, confiança i estima. A més, constata la bona relació entre muller i marit, cosa que no passa entre els seus pares. De fet el marit, el senyor Kinsella, és el favorit per a la nena.
“Cuando alcanzamos la cima, no me deja ponerme los zapatos, sino que me los pone él. Después se pone los suyos y se ata los cordones. Nos quedamos ahí, para hacer una pausa y para volver la mirada hacia el agua.
—Mira, ahora hay tres luces allí donde antes había dos.
Miro el mar. Allá, las dos luces brillan intermitentemente como antes, pero hay otra luz quieta, que también brilla.
—¿La ves? —me pregunta.
—Sí —digo—. Allá está.
Y eso pasa cuando me rodea con sus brazos y me atrae hacia sí como si fuese su hija.”
Possiblement, la senyora Kinsella mostra una major distància pel fet que sap que al final la nena se n’anirà, la qual cosa la pot frustrar, però la novel.la no explicita cap expectativa al respecte.
Malgrat tot, la nena intueix altres coses que no li expliquen. Hi ha una tristesa que planeja sobre la casa dels Kinsella. Poc a poc va descobrint per ella mateixa una altra realitat en la vida de la parella Kinsella la qual cosa a més de ser un factor d’aprenentatge implica una forta afectació emocional.
Claire Keegan ens mostra el món a través de la mirada d’una nena amb tot el que suposa d’ingenuïtat, meravella i frescor. És una història emocionalment complexa situada en un món rural, una narració que parteix de la innocència de la protagonista i que deriva cap a la seva maduresa vital.
quadern vermell 