Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Després del drama que ha dinamitat la seva existència, Léna decideix deixar-ho tot i emprèn un viatge al golf de Bengala. Perseguida pels fantasmes del passat, no troba una mica de pau fins que, a l’alba, s’acosta a nedar a les aigües de l’Índic, on una nena juga amb un estel tots els matins.
Un dia, a punt d’ofegar-se arrossegada pel corrent, Léna sobreviu miraculosament gràcies a l’avís de la petita i la intervenció de la Xarxa Brigade, un grup femení d’autodefensa que s’entrenava pels voltants. Agraïda, es posa en contacte amb la nena i descobreix que treballa sense descans en un restaurant. Mai ha anat a escola i s’ha tancat en un mutisme absolut.
Què amaga el seu silenci? Quina és la seva història?
Apunts de lectura
“Aquí els germans petits treballen tant com els grans, són font d’ingressos. Feinegen als molins d’arròs, enmig de la pols i el soroll eixordador de les trituradores, als tallers tèxtils, als forns d’obra, a les mines, a les granges, a les plantacions de gessamí, de te, de nous d’anacard, a les cristalleries, a les fàbriques de mistos, de cigarretes, als arrossars, als abocadors a l’aire lliure. Són venedors, enllustradors, pidolaires, drapaires, treballadors agrícoles, talladors de pedra, conductors de bicicletes taxi.”
Un esclavatge modern que esclafa les capes més pobres de la societat. La comunitat dels intocables n’és la principal afectada. Jutjats impurs, són esclavitzats des de la nit dels temps per les castes anomenades superiors.
A l’Índia, les nenes de les classes humils són les primeres víctimes del treball forçat. Obligades a quedar-se a casa, s’ocupen de germans, cuinen, van a buscar aigua, llenya, s’encarreguen de les tasques domèstiques, de rentar la roba i els plats durant tot el dia.
A més, sovint les nenes són víctimes de matrimonis concertats a partir dels 10 anys i es converteixen en esclaves dels seus marits i de les famílies dels seus sogres.
En aquest context social es desenvolupa la trama de la novel.la. Si bé la història que s’hi narra és protagonitzada per una dona francesa que per tal de superar un greu trauma personal es refugia a l’Índia, aquesta novel.la és la història d’una lluita, una lluita contra els costums ancestrals i la pobresa, contra la ignorància, la injustícia i la violència. És el relat d’una experiència personal. Léna, no es planteja canviar el món, sap de la seva impotència per transformar una realitat que la sobrepassa. La protagonista, moguda per una motivació personal intenta ajudar una nena traumatitzada per una desgràcia familiar la qual cosa provoca uns efectes col·laterals de voluntariat que beneficien a altres infants sotmesos a una situació semblant.
El vol de l’estel és un llibre que respira un gran optimisme i un formidable esperit de resiliència. Esdevé un reconeixement a les persones que amb bona voluntat intenten canviar les coses, com són les ONG.
L’eix central de la novel.la és la necessitat de l’educació. Aquesta eina que atorga recursos i capacitats per fer front als embats de la vida, especialment per a totes les persones que neixen sota l’estigma de la marginació víctimes de la desigualtat social. Accedir a l’educació és molt més que aprendre uns coneixements, és tenir accés a la llibertat i a la independència econòmica.
L’aforisme que encapçala l’epíleg pot resumir el perquè de tot plegat.
“No ets el teu país ni la teva raça ni la teva religió. Ets el teu propi jo, amb les teves esperances i amb la certesa de posseir la llibertat. Troba aquest jo, abraça-t’hi, i estaràs fora de perill i segur.” Gran Maharajá (Less is more).
quadern vermell 