Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?
Se’n va. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t’alimenten o t’amenacen. L’instint treballa, la consciència s’esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·lenni: aprèn a viure sense intermediaris.
Mamut és la tercera ala d’un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d’imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.
Club Editor.- 128 pàgines
Apunts de lectura
La narradora, en primera persona, inicia la novel.la amb el relat de la seva festa d’aniversari. Tot un bany d’amics i coneguts, una immersió social que contrasta radicalment amb el que esdevindrà en els següents capítols, dos i tres.
“El dia que m’havia de prenyar complia vint-i-quatre anys i vaig organitzar una festa d’aniversari que, en realitat, era una festa encoberta de fecundació.”
Una instrumentalització organitzada, talment un acte iniciàtic amb un objectiu clar: la gestació d’un fill, el de fer passar la vida cos a través, el de crear.
Un intent fallit, i la única salvació és la fugida lluny de la ciutat. Un auto confinament, un viatge interior per descobrir-se.
Els capítols dos i tres, es narra la vida de la protagonista en un escenari a plena natura, un marc solitari i salvatge. Una opció de viure en solitud, al marge de la societat, de la vida comuna. Una vida quotidiana envoltada de bestioles en el més pur primitivisme. Una marginació sense comoditats ni de cap tipus d’invents tecnològics, i ja no diguem de mòbils, xarxes socials, tele, etc…Ni s’esmenten. Una vida basada en l’economia primària de subsistència.
“Viuré aquí dalt, agafada a la roca com una arrel, xuclant-li l’aliment fins a gastar-me cada dit, i cada dent, i tots i cadascun dels pensaments”. Pàg. 45
La vida a plena natura tampoc és un idil.li, ans més aviat és una opció vital dura que contrasta amb la percepció puntual dels visitants esporàdics que hi acudeixen amb intenció lúdica, els de la bassa gran.
“Són gent que ve de lluny i que marxa l’endemà segura d’endur-se el bocí d’un gran tresor” Pàg. 74
No hi ha una descripció d’un paisatge idíl·lic i bucòlic, ans el contrari, inclemència i duresa. La casa, amb la seva precarietat, simbolitza el refugi davant la intempèrie personal i ambiental.
L’escriptura de Mamut concorda amb l’austeritat de la vida de la protagonista. Un estil narratiu sobri i despullat de tot lirisme. Pocs personatges i absència de diàlegs. Un allau, però, de metàfores i d’idees que fan brollar emocions.
Mamut és un viatge iniciàtic cap als abismes d’un interior personal, una recerca per trobar-se amb un mateix a través d’un procés de solitud. Absència total de la necessitat de l’alteritat. Tampoc de la necessitat de transcendir, d’anar més enllà, de crear noves vides.
Una conclusió radical:
“No hi ha res meu fora de mi.”
quadern vermell 