El cor és un caçador solitari, Carson McCullers

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El cor és un caçador solitari, publicat per primera vegada en català el 1965, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, i la recerca difícil de l’amor. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

Editorial la butxaca.- 390 pàgines.- Traductor: Ramon Folch i Camarasa

Apunts de lectura

El títol prové del poema “The Lonely Hunter” del poeta escocès William Sharp: “En el cor de l’estiu, encara és dolça la vida per a mi, però el meu cor és un caçador solitari que caça en un turó solitari”.

El llibre comença amb la relació entre dos amics íntims, John Singer i Spiros Antonapoulos, sordmuts que conviuen des de fa temps. Antonapoulos sofreix una crisi mental i  malgrat els intents d’intervenció de Singer, finalment és traslladat a un manicomi lluny de la ciutat.

La vida de Singer és el pal de paller de la narració al voltant del qual es mouen els altres personatges: la jove Mick Kelly, alter ego de l’autora, que estima la música i somia poder comprar un piano; Jake Blount, un agitador social alcohòlic; Biff Brannon, el propietari d’un restaurant; i el doctor Benedict Mady Copeland, un metge idealista.

John Singer, és el personatge fonamental de la novel·la i que per la seva bonhomia i amabilitat esdevé el punt de referència de la resta de personatges. El nom de Singer (cantant) és una metàfora que indica comunicació i empatia malgrat ser sordmut, talment un cantant silenciós.

Spiros Antonapoulos, l’amic per qual Singer es desviu, el visita i en té cura malgrat la distància.

Mick Kelly, és un símbol clar de les seves ambicions musicals frustrades per la manca de recursos econòmics.  Mick vol un piano, una ràdio i classes de música més que qualsevol altra cosa, però la situació de pobresa familiar fa que els seus somnis siguin impossibles. Viu de les emocions que brollen del que ella anomena cambra interior. Un lloc on hi ha tot allò que li desperta el cor, la música, els sentiments, les emocions i no pas la raó, la cambra exterior.

“A la cambra interior, juntament amb la música, hi havia el senyor Singer. Cada tarda, quan acabava de tocar el piano en el gimnàs, Mick baixava pel carrer Major i passava per davant la botiga on el senyor Singer treballava. A través de l’aparador no el podia veure.”

Al llarg de la novel·la, la música simbolitza l’energia de Mick i la seva recerca de la felicitat. Mick emergeix com el personatge més positiu, malgrat ha d’abandonar l’escola per ajudar a mantenir la família, no vol renunciar als seus somnis.

Dr. Benedict Mady Copeland està allunyat de la seva família a causa d’un brot puntual de violència domèstica. Es un metge idealista que a través de la seva professió realitza una funció de voluntariat per socórrer els seus, els negres pobres. Professa un marxisme radical i proclama la necessitat d’una revolta dels pàries de la terra i en especial dels negres per la seva doble discriminació: pobres i negres. Tal com diu Marx, lluita per instaurar una nova societat en la qual imperi el principi d’igualtat:

“De cadascú segons la seva capacitat i a cadascú segons les seves necessitats”

Singer és un símbol d’esperança per als diferents personatges, segons les necessitats de cadascú. Per a Mick, per exemple, és l’esperança que algun dia viatjarà i es convertirà en un músic famós. Per al doctor Copeland que algun dia la raça negra tindrà justícia. Per a  Jake, l’esperança que els treballadors prendran consciència de la seva opressió i lluitaran pels seus drets. Un allau d’esperances depositades en un home que no pot respondre a les diverses súpliques, però que pel sol fet de creure-hi desperta confiança, serenitat i pau. Talment, als ulls de tothom, Singer es configura com un ser totpoderós, un punt de referència religiós creat per la pròpia il·lusió humana. En realitat, Singer és un home normal que només vol estar amb el seu amic Antonapoulos, amb el qual comparteix la seva condició de sordmuts. Un altruisme radical pel seu amic desvalgut.

Cada personatge encarna una situació de soledat i aïllament a causa de la seva situació personal així com de les circumstàncies. Singer, per la seva condició de sordmud. Biff Brannon es queda sol quan la seva dona mor; El Dr. Copeland està aïllat de la seva família a causa d’un brot de violència puntual contra la seva dona així com pel seu discurs polític radical que el margina; Jake Blount, un borratxo, activista polític radical que esdevé un estrany pel fet de ser un nouvingut a la ciutat. Mick, en el seu pas de la infantesa a l’adolescència, lluita tota sola per aconseguir satisfer les seves il·lusions. 

Les històries narrades al voltant dels diferents personatges es configuren com breus contes que volten sobre un únic pal de paller: el personatge Singer i la petita població del sud d’Estats Units.   

Deixa un comentari