Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Concebut amb les tècniques del fulletó per Alexandre Dumas, El comte de Montecristo (1844) va ser tot un èxit.
La novel·la se centra en la peripècia vital d’Edmond Dantès, que, havent estat empresonat injustament com a conseqüència d’una conxorxa nascuda de la gelosia, en sortir-ne, mou tots els fils per venjar-se i emprèn un llarg viatge a la recerca dels culpables. Una obra plena de vida i interès.
Editorial: Edicions 62.- Nombre de pàgines: 1160.- Traducció de Jesús Moncada
Apunts de lectura
La novel·la explica com, al començament del regnat de Louis XVIII , el 1815, mentre Napoleó es disposava a abandonar l’illa d’Elba , Edmond Dantès , un mariner de dinou anys del vaixell Le Pharaon , va desembarcar a Marsella per comprometre’s l’endemà amb la bella Mercedes. Traït per coneguts gelosos, va ser denunciat com un conspirador i agent bonapartista i tancat en una presó del castell d’If , davant de la costa de Marsella. Després de catorze anys, primer reduït a la solitud i la desesperació, és recuperat gràcies a un presoner, l’ abat Faria , el qual l’instrueix, li confia un tresor i li facilita la fugida. Ric i poderós, Dantès es proposa assegurar la felicitat i la llibertat dels pocs que li han estat lleials i venjar-se metòdicament dels qui l’han acusat i empresonat injustament.
De presoner desesperat, Edmond Dantès, es converteix en un autèntic superhome.
En aquest sentit, es tracta d’una història de creixement i desenvolupament personal. Una novel.la que mostra el procés de conèixer-se a si mateix, a desenvolupar totes les potencialitats humanes, dominar la còlera i la venjança, resistir, acceptar l’infortuni i afrontar el dolor com una part imprescindible de la vida. Això sí, amb els recursos econòmics suficients.
En aquest procés de transformació és fonamental el coneixement a la presó de l’abat Faria, un vell savi que instrueix al jove Dantès en coneixements d’història, ciències, filosofia, així com d’autoestima i eines per al desenvolupament personal.
“Aprendre no és saber, d’aquí neixen els erudits i els savis, la memòria forma els uns, i la filosofia als altres.”
Dantès esdevé un cosmopolita lliure (el meu regne és gran com el món), planifica tota una estratègia per tal de dur endavant els seus propòsits: ajudar els seus amics i venjar-se dels qui el van trair. Una gestió complicada ja que es tracta de no fer cap acte violent i deixar, tot estimulant-ho si cal, que siguin els propis esdeveniments que facin brollar la veritat. En la seva estratègia adopta el paper de diversos personatges.
“Podia haver-hi homes més atractius; (…) tot en comte volia dir alguna cosa i tenia el seu valor; perquè el costum del pensament útil havia donat a les seves faccions, a l’expressió del seu rostre, i als seus gestos insignificants, flexibilitat i fermesa incomparables.”
Montecristo aconseguirà a poc a poc, a través d’una complexa trama d’enginys, que els culpables caiguin en la deshonra, la ruïna, el suïcidi, la mort i la desesperació.
Arran de la mort imprevista del fill de Villefort, un pobre innocent, Dantès considera que la seva venjança havia arribat a la seva fi. Tot seguit es veu immers en un procés de reflexions sobre la seva legitimitat per impartir justícia. Pren consciència que només Déu és capaç de dispensar justícia. Potser, reflexiona, que ell només era un vicari, un instrument del Senyor.
“Com els capitans aventurers que s’embarquen per a un viatge perillós, vaig preparar queviures, vaig carregar armes, vaig reunir els medis d’atac i defensa necessaris,… (…) De bo, confiat i oblidadís que era, vaig esdevenir venjatiu i pervers…”
Dantès, realitza una catarsi personal i es converteix en un ésser humà capaç d’estimar la vida, superar l’afany de venjança i cercar la serenitat i la felicitat. Deixa escrit en una carta:
“És necessari haver volgut morir, amic meu, per saber com bona i bella és la vida. (…) …tota la saviesa humana està reunida en dues paraules: ! Confiar i esperar ¡.
O sigui que davant les eventualitats de la vida: coratge i confiança.
quadern vermell 