Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l’Antonia, es una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que te cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pel-roja i rabiüda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no te res per oferir-li ni l’acceptarà mai. L’aigua del llac no es mai dolça es una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.
L’Altra Editorial.- 288 pàgines.- Traducció: Mercè Ubach Dorca
Apunts de lectura
La novel.la es desenvolupa en un microcosmos, el poble d’Anguillara Sabazia, al costat del llac Bracciano, a prop de Roma, als finals dels anys 90 i principis del 2000.
Els personatges principals són dues dones, mare i filla, Antonia i Gaia. La narradora en primera persona és la filla Gaia, una narradora que monopolitza el relat de la seva experiència vital de manera que esdevé molt intens, dramàticament intens. És la veu única del narrador la que s’imposa, amb els seus judicis i sentiments, la qual cosa ens obliga a mirar el món a través dels seus ulls.
La família de la Gaia és pobra, la més necessitada de totes les famílies que l’envolten. El pilar de la família és l’Antonia, que es guanya la vida netejant cases. Malgrat ser una víctima de les desgràcies de la vida, és una incansable lluitadora per tal d’aconseguir els drets i subsidis que li pertoquen així com una força instintiva de supervivència posada al servei de la seva família.
La força motora de la mare per seguir endavant sovint xoca contra la persona de la seva filla Gaia. Aquesta narradora protagonista és l’expressió d’una rebel·lió recurrent contra els insistents requeriments de la mare. Primerament durant l’adolescència i ,sense parar, durant el pas a l’edat adulta. Gaia s’avergonyeix de la seva família i no deixa que cap amiga vagi a casa seva.
“El meu únic objectiu és no treure males notes, estudiar al tren i, a les tardes, fer veure a la meva mare que faig el que em convé, evitar que la convoquin a reunir-se amb els professors, perquè llavors hauria d’explicar per què hi va sola i també hauria d’explicar quina feina fa i també hauria d’explicar d’on venim, i jo no les vull donar, totes aquestes explicacions.”
La problemàtica normal durant l’adolescència, és multiplica exponencialment en el cas de la Gaia bàsicament pels condicionaments de pertànyer a una classe social sotmesa a una intensa pobresa. Les raons de la desigualtat social hi incideixen. És víctima d’assetjament moral a l’escola en no disposar dels recursos que els altres tenen amb més o menys mesura: roba adequada, equipament escolar i esportiu, etc. La seva situació esdevé un greuge comparatiu permanent de manera que cada dia s’enfronta a un ambient hostil. Els companys del col·legi sovint es riuen d’ella.
També a casa viu l’assetjament de la mare en el sentit que la pressiona a bastament perquè triomfi en els estudis, la única manera de sortir del pou social en el que es troben i aconseguir el reconeixement i la dignitat que es mereixen.
La realitat social del poble d’Anguillara Sabazia fa que la Gaia es relacioni amb joves de diferents classes socials, des de molt rics a persones de classe mitjana. Els hàbits de consum són ben diferents i si en molts casos crea greuges comparatius en el cas de la Gaia esdevé una causa flagrant de marginació. Un cas ben entenedor és el del mòbil, tothom en té menys la Gaia.
La vida de la Gaia és una permanent recerca de trobar el seu lloc en el món, sense padrins, ni influencies, ni suports, ni recursos…
“Per créixer t’hi has d’esforçar, ser una criatura no dura gaire, no et protegiran, cuidaran, alimentaran, rentaran i salvaran per sempre, arriba un moment que et toca a tu ser al món, i és el meu cas.”
Molts personatges conflueixen en la vida de Gaia: Iris, Carlota, Àgata, Mariano Cristiano, l’Os, el Grec, Andrea, Elena,.. A vegades compartint bons moments i a vegades altres de violenta confrontació. Davant la burla, davant la poca lleialtat, davant la traïció amorosa, Gaia reacciona amb extrema violència. Talment una venjança de classe social, una reacció d’instint de classe sense trobar una altra alternativa factible, reparable i justa. És l’expressió d’una ràbia i d’un dolor profund.
El llac de Bracciano esdevé un autèntic protagonista amb un contingut clarament simbòlic. És un entorn de vida, en les seves aigües a vegades flueix la diversió, a vegades de vida tràgica i dramàtica, a vegades la vida fantasmal i misteriosa en les seves profunditats i sota una aparent calma. L’aigua del llac no es mai dolça.
Tal com expressa l’autora en la nota al final del llibre:
“Això no és cap biografia, ni cap autobiografia, ni cap autoficció, sinó una història que ha engolit fragments de diverses vides per mirar de fer-ne una narració, el relat dels anys en què vaig créixer, del dolor que només he circumnavegat i del que he solcat de ple.”
quadern vermell 