Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En aquest Inventari de coses perdudes, Judith Schalansky combina història, records personals i ficció per bastir un museu integrat per dotze relats, cadascun inspirat en una cosa extinta, desapareguda i, en alguns casos, oblidada. L’atol de Tuanaki, el tigre del Caspi, l’unicorn de Guericke, la Vilola Sacchetti, El noi de blau de Murnau, els cants d’amor de Safo, el palau dels Von Behr, els set llibres de Mani, El port de Greifswald de Caspar David Friedrich, el jardí enciclopèdic, el Palau de la República i les selenografies de Kinau són les dotze coses perdudes que Schalansky homenatja en aquest llibre: dotze coses que quan hi eren, feien que el món fos un lloc més bell i interessant.
Més Llibres Editorial .- 288 pàgines.- Traductor: Maria Bosom Rodríguez.
Acantilado.- 305 pagines.- Traductor: Roberto Bravo de la Varga
Apunts de lectura
El títol del llibre pot portar a l’equívoc que es tracta d’un inventari, d’una llista burocràtica de coses perdudes. En realitat és un relat literari que ens transporta a través del temps i que té com a referència coses desaparegudes. L’objectiu de Judith Schalansky és plenament literari. És a través de la literatura que podem viure situacions i coses del passat, es barregen la realitat amb la ficció.
El primer capítol relata la navegació d’un vaixell que explora les illes del Pacífic i es troba amb una illa anomenada Tuanaki, que ens els anys 1842-1843 va quedar submergida. És un relat d’aventures sobre els avatars d’una tripulació comandada pel capità Cook, navegant, explorador i cartògraf.
Cada capítol és referit a una cosa desapareguda i a partir de la qual, l’autora, seguint diferents estils narratius, desenvolupa la seva particular i lliure creació literària. Crea un original cosmos literari partint de la suggeridora idea de les coses que han desaparegut.
Per exemple, per recordar la pintura el Port de Greifswald” de Caspar David Friedrich , que va ser destruïda en un incendi a Munic el 1931, el relat no entra a realitzar una descripció del desaparegut quadre. En canvi, l’autora, en primera persona, narra el seu passeig pel paisatge del riu Ryck, que després d’un llarg recorregut desemboca en el Port que fa referència la pintura cremada. Un relat en el qual es descriu la flora i la fauna del paisatge, les sensacions i emocions, talment com si a través de la paraula es pogués evocar l’obra d’art. Valen mil paraules una imatge?.
L’estructura narrativa del passeig també la fa servir en el capítol El cavaller vestit de blau, un relat inspirat en la desapareguda pel.licula del cineasta Murnau i que es transforma en el passeig imaginari de la desapareguda Greta Garbo pels carrers de Nova York l’any 1952.
Cada relat dels que conté el llibre comença amb una pàgina negra on s’endevina una imatge. Una metàfora del rebel·lat fotogràfic en el sentit que a través de la imaginació literària podem aconseguir una imatge més nítida d’allò desaparegut?. Atorgar a les paraules el poderós do d’evocar el passat?.
Tot plegat, a través de de dotze relats, Judith Schalansky conjuga la pèrdua i l’oblit amb el fet literari, assenyalant que el llibre és el més perfecte de tots els mitjans per reviure allò perdut. Una barreja d’esmentar coses perdudes i els fets històrics que les envolten amb un relat imaginatiu i suggeridor.
En el pròleg realitza algunes reflexions sobre la pèrdua. Per exemple fa referència a la pràctica dels governants autoritaris en destruir el passat, de fer-ne tabula rasa per tal de construir un ordre nou, d’esborrar el record dels seus predecessors i prohibir el pensament crític. Una realitat que dissortadament ens és molt propera.
La conclusió és clara: “Per això, aquesta obra parla per igual de recerques i trobades, de pèrdues i de conquestes, guiada per la intuïció que la diferència entre presència i absència és purament marginal, sempre que existeixi la memòria”.
quadern vermell 