Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Un home condueix sense saber on va. Gira a l’esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s’endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s’atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d’avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d’anar a buscar ajuda, l’home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s’endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presencia lluminosa. Blancor es una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.
Galaxia Gutenberg.- 96 pàgines.- Traductor: Carolina Moreno Tena.
Apunts de lectura
Blancor, escrit en primera persona, es configura amb una estructura de soliloqui, és a dir quan el personatge està sol i fa referència als pensaments i sentiments d’ell mateix.
S’inicia el relat amb la sortida del protagonista per iniciar el viatge.
“Havia sortit a fer una volta amb el cotxe. Em feia bé. Moure’m em feia bé. No sabia cap a on anava, conduïa i prou. Havia patit un atac d’avorriment, jo que no m’avorreixo mai, havia patit un atac d’avorriment. “
A partir d’aquí, Fosse, com si volgués sortir de l’avorriment ens ofereix una inquietant passejada cap al no-res. I ho aconsegueix.
Recorda el vers de l’Espriu: “Et perdràs pel camí que no té mai tornada.”
Blancor, és un text obert en tots els sentits, significats i interpretacions. Potser una metàfora del camí amb la vida on el final és la mort, on no hi ha marxa enrere, el camí que no té mai tornada.
No en sabem res del protagonista, excepte que viu sol i que per combatre l’avorriment ha decidit sortir amb el seu cotxe i, sense cap destinació concreta, ha optat per agafar el primer camí a la dreta, després el següent a l’esquerra, després el següent a la dreta, etc. L’atzar el porta a perdre’s en mig d’un atapeït bosc, de nit, nevant, amb un fred intens i sense sortida. Un pensament recurrent: “Per què sóc en aquest bosc , per què he baixat del cotxe i m’he endinsat en aquest bosc,…?.
La inquietud avança progressivament amb el relat. Allò que se sent amb els cinc sentits es va conjugant amb la consciència. Tensió entre la llum i la foscor. Les brillantors es confonen amb personatges que apareixen i desapareixen. Aleshores escolta veus, però són reals o vinculades a la brillantor? Els elements concrets de la realitat es van esfumant, només resta una pedra que la fa servir per descansar. Es va imposant la presència brillant, “la presència que resplendeix guspirejant en la seva blancor i que diu seguiu-me i la seguim, a poc a poc, pas a pas, respiració a respiració.”
El relat és com un allau de paraules i pensaments que es van repetint. Un flux continuat de consciència, de pensament.
quadern vermell 