Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La oposición de Hermann Hesse a cualquier tipo de ortodoxia le llevo a buscar siempre nuevas concepciones éticas y espirituales, tanto en su vida como en su obra narrativa, y en el relato de la vida de Siddhartha logró adaptar el orientalismo a la sensibilidad de occidente, mostrando al mismo tiempo el contraste entre ambas cultures. Mediante la rebeldía del hijo de un brahmán, de su amistad con Govinga, o de su encuentro con Buda, Siddhartha nos presenta la búsqueda de la paz y la armonía a través de la conexión con el yo profundo.
Producto de una meditación acerca de la dialéctica maestro-alumno característica de su tiempo, y que encontramos en autores tan dispares como Rilke, Thomas Mann o Ortega y Gasset, Hermann Hesse analiza los diversos estadios de un proceso de purificación que debe culminar en la fusión del hombre con el todo.
Probablemente. Ésta sea la novela que mejor ha sabido expresar la inquietante fascinación que la espiritualidad oriental ha provocado siempre en Occidente.
Editorial Edhasa (edició 2002).- 220 pàgines.- Traducció: Juan José del Solar.
Apunts de lectura
Siddhartha és una novel·la al·legòrica escrita per Hermann Hesse el 1922 i que podem qualificar com a un clàssic. És a dir, un llibre susceptible de ser rellegit moltes vegades i sempre descobrint coses noves.
Siddhartha és un viatge, un recorregut simbòlic interior, talment un mirall de nosaltres mateixos.
La novel·la relata la recerca que realitza Siddhartha per assolir el paradís. Un narrador en tercera persona mostra d’una manera introspectiva els avatars del protagonista Siddhartha a través de les diverses experiències que formen la seva vida, fins el moment en què aconsegueix el seu objectiu. Siddhartha significa aquell que va assolir els seus objectius.
La novel·la s’inicia amb la ferma decisió de Siddharta de deixar la seva família per anar a buscar el seu camí. Se’n va a viure amb els Samanas, homes religiosos, pensadors de vida estrictament asceta. En aquesta etapa de la seva vida aprèn les capacitats de gran utilitat: dejunar, meditar i esperar.
A la segona part, l’atzar el porta a conèixer Kamala, una bella jove mestra en l’art de l’amor. Siddhartha n’està fascinat i li demana que sigui la seva amiga i mestra. En la filosofia hindú “KAMA” simbolitza l’amor sensual.
“-Nunca me había ocurrido, amigo mío, que un samana del bosque viniera a verme para que lo instruya. Es la primera vez que un samana de cabellos largos y vestido con un taparrabos raído que pide que lo reciba”. Pàg. 83.
Siddhartha es disposa a aprendre els secrets de l’amor tot complint els requeriments que li fa Kamala: anar vestit amb elegància, calçat fi, un bon perfum i molt diner.
I així es transforma en un home sotmès a totes les febleses humanes normals.
Després, de 20 anys passats amb Kamala, Siddhartha se sent cansat d’aquesta existència dissipada i reconeix que ha triat un camí equivocat. Ho abandona tot i se’n va a la recerca d’un nou camí.
Es retroba amb un vell barquer que viu en una pobra cabana a la ribera d’un riu. Comença una convivència i una gran amistat. Siddhartha aprèn del modest ancià la capacitat de saber escoltar el riu, tot un art, una font de vida que parla i ens ensenya. En el procés del viatge interior, el riu esdevé fonamental, una font de saviesa.
L’atzar fa arribar a la seva cabana a Kamala i el seu fill. Kamala abans de morir confessa a Siddhartha que és fill seu de manera que es converteix en pare. Però el seu fill lluny de ser una font d’alegries esdevé un cúmul de problemes. Capriciós, malcriat, refusa la vida austera al costat del riu, i la vida conjunta és incompatible. El noi, finalment, fuig. Amb el suport del vell barquer, Siddhartha accepta la ruptura pensant que ell també va ser rebel amb el seu pare tot fugint de la llar familiar. A la vida, cadascú ha de cercar el seu propi camí.
Al final, Siddhartha es retroba amb el seu amic de la infància, Govinda i aquest constata que el seu amic ha assolit el seu paradís.
“Profundamente se inclinó, hasta tocar el suelo, ante aquel hombre que permanecía allí sentado, inmóvil, y cuya sonrisa le recordaba todo cuanto había amado en su vida, todo cuanto en su vida había él considerado valioso y sagrado.” Pàg. 215.
El relat Siddhartha, sota una aparent simplicitat si amaga la complexitat d’una gran plataforma que ens convida a reflexionar sobre els grans temes existencials: exaltació de l’autoeducació, necessitat d’avançar en la recerca del propi camí, els desitjos, la natura com a font de coneixement, l’amor en les seves diverses besants, la paternitat, la vida essencial, l’austeritat, l’art d’escoltar, desconfiança dels mestres i les doctrines, escoltar el propi jo, etc…. Un gran al·legoria d’exploració del camí interior cap al paradís i que sembla que Hesse el va fonamentar en la filosofia budista.
quadern vermell 