Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
«L’abast de la narrativa d’Imma Monsó s’ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre» (Ponç Puigdevall, El País).
«Una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).
«Una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània» (Montserrat Lunati).
«Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d’una aparent excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l’adjectiu d’“escriptora inclassificable”» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).
Anagrama.- 352 pàgines.
Apunts de lectura
L’eix central de la novel.la és el procés d’iniciació a l’ofici de viure de la jove Severina a través d’ocupar l’única plaça de mestra en una realitat autènticament rural. Un viatge d’aprenentatge vital des de la plana urbana cap a una tancada vida rural. Els elements significatius en aquest procés són diversos. Per un costat els de persones individuals i per l’altre els elements propis d’un poble petit: el control social, els prejudicis, les creences, les costums, etc.
Severina és un personatge innocent, imprevisible, solitari, falta de rumb però ansiosa per trobar-lo, amb curiositat i ganes de viure noves experiències. Una lectora compulsiva i d’una profunda vida interior. Beu compulsivament alcohol sense ser massa conscient dels seus efectes.
Per tot plegat, en aquells moments i en un poble perdut del Pirineu, la jove Severina era una persona rara.
Un altre eix narratiu de la novel.la és l’experiència vital de Severina a casa dels pares fins que va quedar òrfena de ben jove. Una etapa fosca i enigmàtica especialment per les activitats polítiques clandestines del pare i que la protagonista va desvetllant a poc a poc durant la novel.la. És en el relat d’aquesta etapa quan es desplega la realitat social i política de l’Espanya de la postguerra civil.
El temps narratiu va saltant entre els dos eixos, passat i present, de manera que es va configurant a través del relat de la història de vida de la Severina el marc de la seva realitat històrica. Tot això sense voler ser una crònica documental. Cal dir també que en cap moment hi ha una posició maniquea ni partidista manifesta. Tampoc reflexions moralistes ni sentimentals.
El narrador és omniscient, en tercera persona, la qual cosa atorga al relat una gran fluïdesa i que l’allunya de tota mostra de ser un relat documental. L’estratègia narrativa conjuga perfectament els avatars biogràfics de la protagonista amb la informació sobre el moment social i polític la qual cosa comporta per part de la protagonista, la realització d’un treball d’investigació gairebé detectivesca sobre les pistes per desxifrar els enigmes familiars. La memòria esdevé un recurs narratiu de primera magnitud.
A la novel.la hi sovintegen referents literaris diversos com per exemple “La muntanya Màgica” de Thomas Mann, la lectura de la qual és present quan mort la mare de Severina.
Un contrapunt de la novel.la, tal com assenyala el títol, és el personatge de la Bèstia, d’una gran capacitat per remoure la pulsió sexual femenina. La relació de la Mestra i la Bèstia és un element d’intriga de primera magnitud que es va incrementant gradualment creant una forta tensió sexual.
La novel.la té una significació clarament feminista. Des del model de la mare de Severina, encobridora, protectora, i mestra d’un gran compendi de reflexions, lliçons i recomanacions per a la vida.
“Si has de conèixer un home, procura que sempre et sorprengui. Mai res de previsible, mai cap obvietat, procura estar amb algú que fugi del ramat, algú misteriós com un volcà adormit, tranquil i cobert de vegetació, però amb molta vida subterrània.” Pàg 115.
Passant pel vitalisme i autosuficiència de la tia Julia que tal com deia en una carta: “Com sabeu, he vingut al món a no perdre’m cap vivència: bona o dolenta, qualsevol experiència és benvinguda”. Pàg. 131.
I sense oblidar les figures de la filla i la neta de la Severina durant la seva vellesa.
Diu la Severina: “Pel que fa a les dones , pensava que per arribar lluny feien servir eines massa semblants a les dels homes en comptes de fer-ne servir de pròpies”. Pàg. 296.
La Severina lluita per ser ella mateixa, lluita per assolir la màxima autosuficiència, per viure intensament, per obrir permanentment portes, per realitzar-se com a persona cercant aferrissadament les opcions a la felicitat…..
“I, amb tota aquesta càrrega a les espatlles, caldria córrer, córrer, córrer per fugir del ramat, córrer per fugir de la obvietat i la previsibilitat,(…) Però això no era el pitjor. No li hauria importat fer tot aquell esforç i encara més si no hagués sabut, com sabia, que de tot allò, algun dia, no en quedaria res”. Pàg. 116.
quadern vermell 