Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l´estiu i que l´acompanyi, potser per última vegada, a l´illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d´ells descobrirà el que significa deixar descendència; l´altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L´estil elegant i contingut d’aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l´obra mestra de Giani Stuparich. L´illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».
Editorial: Minúscula.- 112 pàgines.- Traducció: Anna Casassas Figueras
Apunts de lectura
Un viatge d’anada i tornada a l’illa d’Istria que esdevindrà un lloc de trobada i comunicació entre pare i fill els quals des de fa temps havien viscut distanciats. El motiu de la trobada és la greu malaltia del pare en una fase molt avançada i que desitja tornar a l’illa familiar en la que hi va viure durant molt temps. En el marc del paisatge i dels escenaris de la memòria, sorgiran reflexions sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps i la vida fugitiva, sobre el balanç de l’existència. Malgrat és una situació dolorosa, el relat és un cant a la pulsió vital i a l’alegria de viure. L’illa una metàfora del trajecte vital, des del naixement fins a la mort. Recorda la coneguda poesia Ítaca de Cavafis:
“ El teu darrer destí és arribar-hi.
Gens no apressis, però, la travessia.
És preferible que duri molts anys;
i que fondegis, vell, a l’illa, ric
amb que hauràs guanyat en el camí…
El relat conjuga contínuament les característiques del paisatge, mar, llum, el cel, amb les experiències de vida dels dos personatges, tant amb les del passat com amb les del present. Paisatge natural i escenaris de paisatges humans. Reflexions sobre la vida fugitiva de les persones i la perdurabilitat de l’illa.
“És com aquest vent que porta l’aroma del mar: només cal respirar-lo”.
Cada un dels personatges desplega el seus propis records i la relació mútua que varen viure a l’illa. Un conjunt de diàlegs interiors que evoquen els escenaris de la memòria així com les preocupacions, les pors i les esperances del moment. El fill preocupat per la malaltia irreversible del pare i el pare sentint la plenitud vital del seu fill amb tota la vida pel davant.
Les mirades, els silencis, les expressions, són elements narratius que evoquen els sentiments de la trobada, sovint mirant el mar i el paisatge.
Com assenyala Elvio Guagnini en el pròleg de l’edició castellana: “la isla como realidad y como metáfora, como escenario concentrado donde evidenciar los modelos de comportamiento del hombre frente a los hitos importantes de la vida.”
Ja en el viatge de tornada: “El fill va veure com l’illa s’encongia, desaparèixer a l’horitzó en l’immens resplendor del mar. Va ser el primer moment en què va tenir una consciència clara i senzilla del que perdia en perdre el seu pare” .
quadern vermell 