Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La caída en julio de 1714 del “puente más bonito de todo el Perú” y la consecuente muerte de cinco viajeros, induce a un fraile franciscano a iniciar una investigación acerca de las causas del accidente que, por caminos inesperados, le pondrá a las puertas de la muerte en la hoguera. La emocionante peripecia y la colorista reproducción del Perú de los virreyes, bajo el Imperio español, no ocultan sin embargo una aguda exposición de lo que es, esencialmente, una cuestión metafísica: la naturaleza de la voluntad divina.
El Puente de San Luis Rey es una auténtica perla, una pequeña obra maestra.
Editorial Edhasa.- 144 pàgines.- Traductor: María Lejarraga de Martínez Sierra
Apunts de lectura
Un antic pont construït pels inques s’ensorra sobre un congost al Perú, llançant cinc persones a l’abisme. Sembla una tragèdia humana producte de l’atzar. Però un testimoni, un monjo franciscà, creu que les morts poden no ser tan aleatòries com semblen. Convençut que el desastre és un càstig enviat des del cel, el monjo es proposa descobrir tot el que pot sobre els viatgers. Els cinc desconeguts estaven connectats d’alguna manera, pensa. Hi ha d’haver un propòsit, una voluntat divina darrere de les seves morts. Altrament, amb un sentit més secular, hi vola la reflexió sobre el sentit a les vides més enllà de la pròpia voluntat de l’individu, sobre trobar sentit a la casualitat en una tragèdia inexplicable.
És una novel.la que com moltes altres parteix d’un esdeveniment que origina el desenvolupament del relat. En aquest cas ja des de l’inici sabem quina serà la fi dels cinc personatges que protagonitzen la història. No obstant això, l’estructura narrativa que desplega Thornton Wilder ens atrapa per seguir endavant i així conèixer les diferents històries de vida que s’hi narren.
En el transcurs de sis anys, el monjo franciscà Junípero reuneix en un llibre enorme les històries de vida dels cinc personatges per tal de demostrar la voluntat de Déu. La Santa Inquisició considera que el propòsit del monjo és una heretgia i el condemna a morir a la foguera juntament amb les seves investigacions. Només una còpia dels seus escrits sobreviu i resulta que és la novel.la que tenim a les mans. Una novel.la dins d’una altra novel.la amb un narrador omniscient que complementa el recull del monjo.
Els diferents personatges semblen que només tinguin en comú el fet d’haver mort víctimes de la caiguda d’un pont, però gradualment anem descobrint que ha una relació amb altres persones que quedaren en vida.
L’abadessa del Convent de Santa Maria Rosa de las Rosas, és un element comú a totes les històries. Realitza un treball de suport als marginats i d’assistència als desvalguts i moribunds. La mort d’alguns dels personatges li estronca els plans de futur que tenia previst per garantir la viabilitat de la seva obra. Però, altrament altres familiars dels accidentats redrecen les seves vides i donen suport a l’obra assistencial de l’abadessa.
Entre la gran quantitat de temes que Wilder incorpora a la seva novel·la, el fil conductor entre aquests temes és l’amor. L’amor en les seves diverses formes i derivacions.
La novel·la acaba amb l’observació de l’abadessa:
“Pero pronto moriremos y con nosotras todo el recuerdo de aquellos cinco que dejaron la tierra, y a nosotras mismas nos amarán un poco de tiempo y nos olvidarán. (…) Hay una tierra de los vivos y una tierra de los muertos, y el puente que las une es el amor, lo único que sobrevive, lo único que tiene sentido”.
quadern vermell 