Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Una història descarnada sobre la maternitat, la mort i el perdó, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura europea.
Per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar, l’Aleksy decideix seguir el consell del seu psiquiatra i rememorar l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors, l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com podia superar la pèrdua de la seva germana, perdonar la mare que l’havia ignorat i fer front a la malaltia que ara la devorava?
D’una bellesa feridora, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill abaixen les armes, esperonats per la imminència del desenllaç i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea.
Editorial Amsterdam.- 224 pàgines.- Traducció de Corina Oproae
Apunts de lectura
Relata la crònica d’un procés de reconciliació materna filial tot partint de la posició filial irreconciliable marcada pel “no oblidaré, ni perdonaré”. El narrador i protagonista és el fill que ple d’odi, menyspreu i ressentiment inicia així el relat:
“Aquell matí, quan l’odiava més que mai, la mare va fer trenta-nou anys. Era baixeta, grassa, ximple i lletja. Era la mare més inútil que havia existit mai. Me la mirava des de la finestra mentre ella m’esperava a la sortida de l’escola com una pidolaire. L’hauria matat només amb mig pensament.”.
La narració que realitza el propi Aleksy és des d’un futur indeterminat. Sembla que el motiu d’escriure és la necessitat exorcitzar els esdeveniments viscuts en el temps passat. No és una narració lineal, sovint és el fil fragmentat dels seus pensaments allò que dibuixa els records de la seva vida.
A la primera part de la novel.la, el narrador descriu els esdeveniments familiars traumàtics que configuren la relació de rebuig vers la seva mare. Diversos fets de la vida quotidiana familiar i especialment la mort dramàtica de la germana petita, la reacció de rebuig de la mare, la fugida del pare, el sentiment de fill no desitjat, … Tot plegat fa que senti vergonya de la seva mare.
“Si hagués pogut, l’hauria canviat sense pensar-m’ho dues vegades per qualsevol altra mare del món. Fins i tot per una mare borratxa, fins i tot per una que m’apallissés cada dia. Les borratxeres i les pallisses les hauria hagut de suportar només jo, mentre que la seva lletjor i la seva cua de sirena eren a la vista de tothom. Les veien els nois de l’escola. Les veien els professors i la gent del barri.”
La segona part de la novel.la s’inicia quan el narrador finalitza l’escola i mare i fill es traslladen a un poblet de França per passar-hi els mesos de vacances d’estiu. En aquest nou escenari es produeix el procés de transformació de la relació entre la mare i el fill. Un nou escenari emblemàtic, un microcosmos farcit de simbolismes. Un procés gradual farcit de reflexions i sentiments.
Potser la part de la novel.la més colpidora és quan es conjuga la crònica de la mort anunciada de la mare, abans que finalitzi l’agost, amb la relació íntima i intensa entre mare i fill durant aquell estiu que la mare va tenir els ulls verds. Vida i mort configuren una explosió de sentiments envoltats d’imatges d’una força corprenedora. Un procés transformador, un aprenentatge de vida que va des del “no oblidaré, ni perdonaré” cap al perdó, la conciliació i l’amor.
quadern vermell 