Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
El 1884 Charlotte Gilman, empesa en part pel sentit del deure, va decidir casar-se. Incapaç d’emmotllar-se al model prescrit per a les dones d’aquell temps i esdevenir un «àngel de la llar», el seu estat mental va començar a anar de mal borràs. Al març del 1885 va néixer la seva filla Katharine i la depressió no va fer més que agreujar-se. En aquella època la recepta per a les dones en aquesta situació era: res d’escriure, res de llegir, res de pensar. Tractament que la va fer passar d’estar malament a literalment arrossegar-se.
“El paper de paret groc” il·lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d’un conte gòtic, és un esborronador al·legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula marital i al poder patriarcal. Tan bon punt es va publicar va causar una tremenda impressió i va ser considerat una obra clàssica de la literatura de terror. És una peça indiscutible del cànon literari estatunidenc, així com una baula del de la literatura escrita per dones. Una obra mestra.
Editorial Laertes.- 134 pàgines.- Traductor: Montserrat Abelló i Soler
Versió castellana.- Editorial Alhpa Decay.- 96 pàgines.- Traducció: Montse Meneses.
Apunts de lectura
La història és narrada en el format d’un diari secret escrit per una jove casada que pateix una depressió nerviosa temporal. El diagnòstic l’ha fet el seu marit que passa per ser un metge de reconegut prestigi. D’acord amb la pràctica mèdica del moment, la cura passava per fer un descans radical. A la novel.la, la protagonista és tancada en una habitació de la mansió que han llogat expressament amb la prescripció mèdica de no fer cap activitat, una reclusió total: ni llegir, ni escriure, ni pintar, ni activitat física ni tampoc mental…
La descripció de l’habitació mostra alguns elements gens acollidors: un immens llit clavat al terra, hi ha reixes a les finestres, anelles de ferro a les parets. Però allò més opressiu encara és la paret recoberta d’un paper groc. El paper groc és una expressió simbòlica i un element narratiu bàsic.
La novel.la presenta diverses capes de lectura. Per un costat ens presenta la història d’un procés d’embogiment, desencadenat en gran mesura per l’absoluta inactivitat física i psíquica a què es veu forçada la protagonista. La ficció narrativa corre paral·lela a la biografia de l’autora que va experimentar un procés de cura semblant arran d’una depressió post part. D’aquesta manera podríem dir que hi ha una intenció de denúncia vers una pràctica mèdica freqüent a l’època.
Altrament una altra capa de lectura la podríem trobar en denunciar la situació de la dona occidental de classe burgesa i mitjana-alta reclosa a la llar: un personatge dèbil, fràgil de cos i d’esperit, destinat a convertir-se únicament en esposa i mare ideal. La història de la dona tancada a l’habitació esdevindria una metàfora de la vida d’aquest tipus de dona: les parets de la casa són l’espai interior i domèstic que li pertoca per la seva funció en el matrimoni. L’obligació de ser una bona mare i entregada esposa, sotmesa al domini patriarcal.
El paper de color groc de les parets actua com una forma desesperada d’escapament d’aquest univers claustrofòbic. La interlocució entre la narradora i el paper de la paret segeix diferents fases: rebuig inicial, acceptació i finalment una funció alliberadora. La protagonista sent com el paper es va transformant en diverses figures i en paisatges fantasmals. Comença a veure una figura humana i està convençuda que una dona s’arrossega gatejant pel disseny del paper. Convençuda que ha d’alliberar-la, comença a arrencar les restes del paper. La protagonista crea una realitat pròpia més enllà del dibuix hipnòtic del paper groc, un dibuix que ha vingut a simbolitzar la seva pròpia reclusió.
El flux de consciència de la narradora ens fa partícips de la seva angoixa i obsessió tot seguint el procés de reclusió en l’habitació. L’angoixa de ser descoberta escrivint el seu diari, cosa totalment prohibida pel marit, la qual cosa esdevé l’única eina d’alliberació del seu turment. D’una manera gradual la narradora expressa el seu ressentiment vers el marit que l’ha empresonat per prescripció mèdica. L’acompanya la progressiva bogeria, les visions i al·lucinacions de la dona sobre el paper groc són més freqüents.
“No podia fer res, però com menys feia, més malalta em vaig posar. Cada dia un nou terror s’apoderava de mi.”
“El paper de paret groc” ha esdevingut un text emblemàtic sobre l’alliberació de la dona. Denuncia el tipus de poder exercit pel poder patriarcal basat en la consideració social de la dona: “La mujer casada, la pierna quebrada y en casa”. La consideració que la dona no pot actuar segons la seva pròpia voluntat, ni tenir idees pròpies, i estar relegada a allò domèstic.
Són aquells espais íntims, domèstics, de la llar, reduïts, que se suposa que et fan sentir segur, els que paradoxalment resulten ser els més frustradors de tots.
En aquests moment de sorgiment de moviments com el Me Too que denuncia les situacions d’agressió sexual, aquesta novel.la publicada l’any 1892 ha recobrat renovada força.
quadern vermell 