Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Hace apenas una semana de la boda de Pietro y Giuliana, y poco más de un mes desde que se conocieron. Él es un abogado de clase acomodada, fatigado de una vida sosegada en la que reina el orden; ella, una excéntrica muchacha de origen más humilde que, tras huir de casa a los diecisiete años, ha debido valerse por sí misma. Pietro ha invitado a su familia a una comida en su apartamento para intentar tranquilizar a la madre, que no ve el repentino matrimonio con buenos ojos: esta reunión familiar se convertirá en la prueba de fuego de la joven pareja. Me casé por alegría es la pieza teatral más célebre de Ginzburg; la maestría en la construcción de los personajes y la viveza de los diálogos hacen de ella no sólo una comedia hilarante, sino también una aguda reflexión sobre los mecanismos de la felicidad, que transgreden las convenciones y los prejuicios más arraigados.
Editorial Acantilado.- 128 pàgines.- Traducció: Andrés Barba
Apunts de lectura
El diàlegs escènics de Natalia Ginzburg estan configurats en base a converses convencionals, ordinàries, però entre mig i d’una manera sorprenent es plantegen qüestions d’allò més transcendents: què és el matrimoni?; per què es casen els protagonistes?; què és l’amor?; és el matrimoni un contracte que regula interessos?….
A través de diàlegs sorprenents, de situacions divertides i personatges excèntrics, s’evoquen els prejudicis, les convencions de la vida, la moral, les costums socials, el casament per diner, les impertinències familiars, etc.
Ginzburg dibuixa el retrat d’un matrimoni entre personatges de diferents classes socials: l’advocat Pietro de classe burgesa i Giuliana, una jove de classe social baixa que va conèixer en una festa. L’atzar va provocar que el punt de trobada fos en un moment caòtic pels dos personatges, situacions gairebé surrealistes, però la màgia de la seducció va fer camí.
Una subtil ironia impregna tota la comèdia tot conjugant els esdeveniments més problemàtics amb un to convencional i distès: realitats com l’avortament, la mort, la separació i la incomunicació en les relacions de parella, el divorci, el matrimoni i la seva solemnitat, són exposats amb un to col·loquial i natural.
Com deia aquell: rient, rient i te les va fotent ! .La ironia i l’humor es destil·len arreu.
Sota una aparent senzillesa, a través d’uns personatges propers, s’hi amaga tot un discurs sobre la vida i la naturalesa humana.
quadern vermell 