Els meus dies a la llibreria Morisaki, Satoshi Yagisawa

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Perduda enmig de Jinbo-cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió.

Editorial Navona.- 168 pàgines.- Traducció: Jordi Mas

Apunts de lectura

Els relats sobre els llibres i les llibreries tenen un encant especial per als lectors. Entrar a una llibreria esdevé una litúrgia especial, a vegades és viure l’experiència de despertar la curiositat, potser la de trobar un amic, sempre fidel esperant a l’estanteria. El llibre com objecte és important: la tipografia, la portada, l’olor del paper…  No cal dir que cada llibreria té la seva singularitat i en el cas de les llibreries de llibre vell tenen un valor afegit en despertar la sorpresa més enllà de la lletra impresa.

La protagonista d’aquesta història, la jove Tatako, ens endinsa al barri de Jinbo­cho, a Tòquio, en el qual hi ha el nombre de llibreries de vell més gran del món. L’estada de Tatako a la llibreria del seu oncle, després d’un episodi de desamor, esdevindrà l’escenari a través del qual intentarà trobar el seu lloc en el món. Un camí d’iniciació a una nova fase de la vida farcit d’experiències renovadores.

Tatako descobrirà l’encant de la lectura, com a plaer, com un bon antídot contra la soledat, una manera de satisfer la curiositat de saber i conèixer a través de les històries d’altres, un despertar la imaginació….També com a teràpia per ajudar a curar l’ànima.

“Fins aleshores no havia sabut que es pogués tenir una experiència tan meravellosa. Fins i tot tenia sensació que fins llavors havia malgastat la meva vida.

Vaig deixar de passar-me els dies dormint com abans. Ja no em calia. En lloc de fugir dormint, quan l’oncle em rellevava a la botiga, anava a llegir al meu apartament o al cafè.” Pàg. 47  

El seu oncle serà un referent important per fer front a la vida. També el cafè Suboru, un vell cafè situat en un edifici de fusta. Un local acollidor que esdevindrà un lloc de trobada, de noves coneixences, d’intercanvi entre lectors…

Una narració amb una trama senzilla, lineal, sense complicacions. La narradora i protagonista Tatako, en primera persona, descriu el seu caminar per la vida. Seqüències d’amor i desamor d’ella mateixa i dels qui l’envolten. L’amor és un eix important del relat i els personatges de l’oncle i la seva dona en són un punt de referència important. Diu l’oncle a la Tatako:

“Estima tant com puguis, mentre en siguis capaç. Encara que també et pugui provocar dolor, és molt trist viure sense estimar ningú. A mi en feia molta por que ara deixessis d’estimar. Estimar és meravellós. No vull que ho oblidis. El record d’haver estimat algú mai no se t’esborra, i t’acompanya per sempre. Quan vas fent anys, com jo, te n’adones” Pàg. 79.

Tatako descobrirà el goig pel llibre usat, per la qualitat de les enquadernacions, el perfum de les cobertes de pell, l’olor de les pàgines esgrogueïdes, les anotacions dels lectors precedents, els subratllats, etc… És un plaer, senyala, que en obrir un llibre reveli el poema o el paràgraf més llegit per l’anterior propietari.

Per a Tatako, la llibreria esdevé un lloc emblemàtic que l’ajuda a emprendre la seva renovació vital.  

Trama senzilla i lectura plaent.

Deixa un comentari