Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La mujer de la arena es una obra de un fluir imparable y poderoso, el de la arena que avanza metro a metro para absorber las cosas y los seres, envolviéndolos en un manto de olvido. Kôbô Abe plantea de forma intensa y precisa el conflicto del hombre enfrentado a sus propios límites, el sentido de una existencia encerrada en un universo dominado por la obsesiva presencia de la arena, el ritmo de su constante movimiento, su tacto y su sabor. Un mundo en el que no existe más realidad que la materia, que sólo se puede aprehender a través de una exacerbada sensualidad.
Editorial Siruela.- 212 pàgines.- Traducció: Kazuya Sakai
Apunts de lectura
Un home, col·leccionista d’insectes, arriba a un poble aïllat prop del mar, un poble tan envaït per la sorra que la majoria de les cases es troben al fons d’un forat ple de sorra. L’home accepta l’hospitalitat en una d’aquestes cases. I quan, al matí, es disposa a marxar, descobreix que l’escala que li permetia baixar al fons del forat ha desaparegut. L’home és un presoner. Així comença un estrany malson.El senzill cap de setmana vora el mar a la caça d’insectes pren proporcions inesperades. La seva única obsessió ara serà: com sortir d’aquest parany.
Hi ha dos personatges, el col·leccionista d’insectes i la dona vídua del poblat que comparteix la casa. Un escenari limitat al forat on està ficada la casa en mig de les dunes. La seva feina diària és anar traient les esllavissades constants de sorra sota el perill de quedar enterrats.
Des de l’inici el suspens psicològic ens manté enganxats fins al final del llibre. Aconseguirà fugir?.
El pas del temps en aquell pou de sorra, va configurant els diferents sentiments del protagonista: ràbia, revolta, impotència, frustració, decaïment… que contrasta amb el sentiment de resignació de la dona, la pròpia de la seva gent. En un segon moment, el protagonista se li desperta el seu enginy per sortir del forat: la força, l’astúcia, la violència, l’habilitat…
Finalment, descobreix que la llibertat no és tant en sortir del forat on viu esclavitzat sinó en transformar-lo.
La sorra esdevé un personatge protagonista de la història, un personatge físic i també una metàfora. La sorra és l’element que condiciona la vida a la casa, un element viu que es mou, que impregna la pell de les persones, que porta la vida i la mort, que configura el paisatge amb el pas del temps.
“La mujer de la arena” suscita multitud d’interpretacions en aquesta lluita de l’home per sortir d’una situació de captiveri, la lluita i la impotència de l’home contra un element de la naturalesa. Però també una metàfora que desplega tot un seguit de qüestions sobre el sentit de la vida.
Per exemple, una metàfora sobre les relacions laborals en la societat capitalista japonesa en les quals el treballador és com un apèndix de l’empresa, una autèntica identificació vital (soc un home Toyota, SONY, etc).
Quina diferència hi ha entre la vida dels insectes i la dels personatges de la nove.la ensorrats en un pou de terra ?
La rutina quotidiana dels protagonistes (treball, sexe, fets,…) esdevé un puntal de resistència a l’adversitat.
La desaparició del temps social és substituït pel temps individualista. Aconseguir satisfer les necessitats vitals a través de l’esforç i enginy individual esdevé el propi concepte de llibertat malgrat seguir en el forat de sorra.
A mesura que Jumpei va assumint gradualment la sorra, les dunes de sorra , es va adaptant al medi de manera que el desig d’escapar i fugir d’aquell pou és substituït pel conformisme de millorar el seu habitat.
“La mujer de la arena”, destaca per la seva trama original, les seves descripcions detallades de la sorra i el seu examen existencial de la condició humana.
quadern vermell 