Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
L’alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà Max Eisenstein s’estimen com a germans i han obert plegats una galeria d’art a Califòrnia. Però Martin decideix tornar a casa, de manera que Max es queda sol per ocupar-se del negoci. Es cartegen amb freqüència des del primer dia, però quan Hitler accedeix al poder el 1933 la complicitat de la primera correspondència va derivant cap a l’horror. Adreça desconeguda va publicar-se per primera vegada el 1938, i en poc temps va ser considerada una obra mestra. Visionària, incisiva i de desenllaç imprevisible, aquest llibre va ser tot un esdeveniment literari, el senyal d’alarma més estremidor contra el nazisme. Una història escrita sense complaença ni demagògia que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l’Alemanya nazi.
Editorial La Magrana.- 80 pàgines.- Traductor: Ernest Riera Arbussa
Apunts de lectura
Una vegada més, la literatura i concretament la novel.la i, si filem més prim encara, un relat curt com l’Adreça desconeguda aconsegueix tractar amb eficiència un gran tema com el terror nazi a Alemanya.
L’estructura narrativa és la d’un relat epistolar que s’estén durant 16 mesos entre 1932 i 1934 entre dos molt bons amics: Martin Schulse, de 40 anys, alemany i pare de tres fills, i Max Eisenstein, de 40 anys, d’origen jueu. Tots dos són socis d’una galeria d’art a San Francisco, la Galeria Schulse-Eisenstein. El 1932, Martin se’n torna a viure a Munic i intercanvia correspondència amb el seu amic i soci.
La correspondència entre els dos amics va configurant gradualment un testimoni de la realitat alemanya a partir de l’ascens de Hitler al poder. Les cartes van desvetllant el perfil dels dos personatges en base a la nova realitat que viuen, especialment el d’en Martin durant el primer període nazi. Així, veiem com el discurs nazi arrela en la població alemanya utilitzant els elements d’identitat nacional: la raça, el poble, la nació, l’autoestima.
Max i Martin han compartit amistat i interessos econòmics sense fissures, no obstant això, constatem que amb poc temps els esdeveniments polítics a l’Alemanya nazi van establint un mur insalvable entre ells. La bastida de la intriga que s’inicia en la primera carta va seguint una espiral dramàtica fins el final.
No ens podem quedar amb que és un tema històric i concret, sinó que és un procés atemporal. Sovint la ideologia i molt especialment els elements de la política d’identitat nacionalista fa que es fracturin els vincles d’amistat personal i social que semblaven eterns. Aquest relat breu ens ho adverteix a bastament.
Aquest relat explica els mecanismes del feixisme i la manera com fan niu a l’ànima de les persones: el culte al líder, el pensament grupal únic, la pàtria, l’enemic exterior, l’antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l’oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l’anticomunisme, el racisme, la justificació del genocidi, antisemitisme, etc.
S’explicita que tampoc els denominats liberals o progressistes són immunes al virus del fanatisme.
Que aquest relat breu sigui considerat com una joia no és només pel seu valor narratiu sinó també perquè en el moment de la seva publicació avançava l’horror que encara havia d’arribar, i, molt especialment pel seu valor de discurs de validesa atemporal, de futur i universal.
quadern vermell 